Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un recull d’…

La raó del dret d’asil religiós radica en el temor i en el respecte a la protecció de la divinitat El dret d’asil de natura religiosa es troba generalment en tots els pobles primitius En els pobles semites fou molt difós el poble hebreu, tanmateix, en deixà una abundosa informació continguda en els llibres bíblics de la Llei Exode, Deuteronomi, etc També a Grècia tingué valor el dret d’asil, del qual el mite d’Orestes és un document representatiu Els romans originàriament no conegueren aquest dret, puix que llur organització jurídica el feia innecessari, bé que posteriorment, per influència…

Regidor de Palma 1834 i secretari de la diputació provincial Liberal moderat, sostingué des de les pàgines d' El Faro 1834 i de La Época fortes polèmiques amb els progressistes Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1834, en fou secretari El 1841 publicà a La Palma l’article De los dialectos considerados con relación a la literatura —aparegut sense signar i que hom ha atribuït sovint a J M Quadrado—, en el qual defensa, per raons d’ordre pràctic i polític, l’ús del castellà a Mallorca La mateixa tesi defensa al pròleg de les seves inèdites i interessants…

Fill del legislador Josep Maluquer i de Tirrell Doctor en dret civil i canònic i bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Promogué la relació científica amb corporacions estrangeres, especialment americanes 1883 -84 Impulsà, com a secretari d’una comissió especial, la creació d’acadèmies jurídiques a diversos països d’Amèrica, de les quals cal remarcar les de Mèxic i Perú En el camp universitari, s’especialitzà en dret foral català i el 1888 exercí de professor auxiliar d’història general del dret espanyol a la Universitat Central Fou redactor de la Revista…

Llicenciat en Dret, Història i Criminologia per la Universidad Complutense de Madrid 1973, es doctorà el 2017 a la Universidad Autónoma de Madrid El 1975 ingressà a la carrera judicial i, el 1978, a la fiscal Després d’exercir d’advocat a RENFE 1978-84, fou jutge en diverses destinacions, entre d’altres, València, jutge degà dels jutjats de districte de Madrid 1987-89 i president de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Madrid 1988-2002 Portaveu els anys noranta de la conservadora Unión Judicial Independiente, el 2002 fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem i, a proposta del Govern…

Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, ingressà a la carrera judicial el 1989 i el 1990 guanyà per oposició la magistratura Després d’exercir de jutge de primera instància a Torrelavega i a Burgos, fou jutge d’instrucció a Barcelona del 1992 al 1998, i aquest any s’incorporà a l’Audiència Provincial de Barcelona, de la qual fou president del 2011 al 2016, any que fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem Professor de dret penal de l’Escola Judicial amb la directora de la qual és casat, també fou cap de formació inicial del Consell General del Poder Judicial 2003-…

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…

Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El 1922 obtingué…

Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere ,  Bartomeu ,  Josep  i Antoni Després de rebre el primer ensenyament del seu pare, Joan estudià a Mallorca, sota la protecció del bisbe Llorenç Despuig i el mestratge del franciscà Llorenç Company en retòrica i poètica i de fra Francesc Melis en filosofia Poeta precoç, coneixedor de les grans figures del Barroc espanyol i admirador de Ramon Llull, a setze anys…