Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Placa a la façana de la casa barcelonina de Ramon Frederic de Vilana-Perles
Història del dret
Notari, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità Això…
Vicent Gadea i Orozco
Història del dret
Doctor en dret.
Estudià a València El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forenses El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou senador per València 1899-1904
Antoni Fiter i Rossell
Història del dret
Doctor en dret.
Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor d’una recopilació historicojurídica, el Manual Digest 1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i els costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment i per a l’ús del Consell General Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i malgrat l’autoritat que li és atribuïda encara avui dia en el camp legislatiu i judicial, no ha estat mai publicada íntegrament
Andreu d’Eixea
Història del dret
Doctor en drets.
Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València Publicà a Lió De pactis et contractibus 1542 i uns comentaris In titulum de Constitutionibus 1545
Bernat Despont
Història del dret
Doctor en lleis.
El 1369 fou enviat com a ambaixador a Castella el 1376, amb Berenguer de Cruïlles, a França, i el 1379 novament a aquest mateix lloc, amb Pere d’Artés, per negociar el matrimoni de l’infant Joan amb Violant de Bar El 1402, amb Guillem Pujada, negocià a Marsella un tractat amb Gènova, i el 1413, a Barcelona, amb tres procuradors més, signà una nova treva amb aquesta república Des del 1383 fou vicecanceller de l’infant Joan, i, bé que destituït per les corts de Montsó, l’infant li retornà el càrrec aquell mateix any des del 1387 fou canceller de la reina Violant Assessorà l’infant Joan i…
Guillem de Vallseca
Història del dret
Doctor en lleis.
Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb Pere Sacalm,…
Nicolau Ferrer de Sant Jordi i Figuera
Història del dret
Doctor en lleis.
Nebot d’Antoni Figuera i Garcia És autor d’un Llibre de coses memorables que han succeït en Mallorca, que comprèn de l’any 1730 al 1758 i que ha servit de font a historiadors posteriors, com Campaner
Joan Baptista Guim
Història del dret
Doctor en dret.
Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta Universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines El 1840 passà a residir a França Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica , un compendi de geografia, etc Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú
Joan Dusai i Durall
Història del dret
Doctor en ambdós drets.
Fou virrei de Sardenya 1491-1507 Nomenat protonotari reial l’any 1461, esdevingué un fidel reialista i dugué a terme missions difícils prop de les autoritats del Principat Obtingué de Joan II que perdonés els maonesos que s’havien associat a la revolta dels catalans Es distingí per la seva rectitud Inicià les sessions del parlament sard 1497-1511
Francesc de Paula Puig i Esteve
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, doctor en drets.
El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina