Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
tolta
Història del dret
Exigència de serveis que el senyor feudal feia al vassall contra dret.
ferma
Història del dret
En dret català antic, en el cas d’atorgament d’una escriptura pública on es transmetien béns emfitèutics o feudals (o bé on s’establien garanties que podien afectar o afectaven aquesta mena de béns), lloació o aprovació.
Que, salvant els seus drets, hi feia constar al peu del document llur senyor, tant per ell mateix com per mitjà de batlle o procurador
reconeixement
Història del dret
A l’alta edat mitjana, declaració pública de renúncia a uns drets o possessions en litigi.
Per aquest acte, la part que perdia el plet, fos o no la demandant, feia una declaració pública de retractació de les seves pretensions, on admetia que no eren justes o que renunciava a l’objecte en litigi Era seguida de l'evacuació
dret de menjars
Història del dret
A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors, anomenat comestiones, ‘àpats’, per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.
A partir del segle XIV es convertí en un tribut anual que feia cada mas acompanyat sovint del carnalatge Pagat primerament en espècie ous, formatges, pa i vi, més tard es convertí en mesures de gra, i al segle XVI, en un tribut pecuniari
cugucia
Història del dret
A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit.
El senyor feia seva la tercera part dels béns mobles d’aquell quan l’adulteri havia estat comès sense el seu consentiment, el marit, o els seus hereus, la podien recuperar sobre els béns de la dona Fou abolida per la sentència de Guadalupe el 1486
juratori
Història del dret
Instrument o escriptura on hom feia constar el jurament que prestaven veguers, batlles, jutges i altra mena de magistrats en prendre possessió del càrrec.
Aquests juraments s’acostumaven a prestar davant la cort del bisbe o dels seus oficials
Ramon de Reus
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, diplomàtic i jurista.
Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques a la cort de Castella 1286 per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó, a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles 1286, per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis 1257 El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos
cèdula notarial
Història del dret
Esborrany o scheda que prenien els notaris de l’antiga Roma per preparar la redacció de l’instrument.
A Catalunya, des del començament del segle XIII fins a molt avançat el segle XVIII hom seguí, en això, un sistema semblant els notaris prenien aquelles indicacions primer en petites tires de pergamí o en paper, i més endavant, sempre en papers, abans d’estendre la carta o instrument original les cèdules es guardaven després en les bosses de la coberta dels registres de nòtules o libri notularum , on inserien els extractes dels instruments en alguns casos hom prenia les anotacions preparatòries o aprísies , no pas en cèdules soltes, sinó en llibres especials La incúria d’alguns notaris…
batlle de sac
Història del dret
Administrador al servei d’un senyor territorial, que tenia cura de recaptar els rèdits que pagaven emfiteutes i arrendataris.
També havia d’exigir la prestació dels serveis personals que resultaven de l’adscripció a la terra per part dels camperols, de recaptar els profits adventicis provinents de les exaccions forçades dels mals usos, el cobrament de lluïsmes i foriscapis Era retribuït mitjançant el redelme la tercera part del delme dels rèdits a la Catalunya Vella, el batlle de sac tenia dret, a més, a la percepció dels parells, tant d’allò que el senyor cobrava com d’allò de què feia gràcia de no cobrar El batlle havia de fer jurament de fidelitat al senyor i, sovint, prestar-li homenatge En cas d’…