Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pragmàtica sanció
Història del dret
En dret català, des del segle XIII, disposició de caràcter general atorgada pel rei o el seu lloctinent sense intervenció de la cort general del Principat de Catalunya.
Quan les constitucions, des de l’any 1283, passaren a ésser dret paccionat del rei amb les corts, reberen el nom de pragmàtiques les disposicions i ordinacions del sobirà que no eren acte de cort, sempre que tinguessin caràcter general les d’interès particular rebien el nom de privilegi o ordinació particular Eren revocables pel mateix monarca, però mai no podien contradir els Usatges ni el dret paccionat de les constitucions de Catalunya ni els costums provats de caràcter immemorial En alguns territoris de jurisdicció baronial no eren obligatòries i podien ésser substituïdes per…
batlle
Història del dret
Als Països Catalans, administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic (feudals i emfitèutics, o no).
Quan la funció era limitada a això darrer, era anomenat batlle de sac El batlle que administrava una jurisdicció reial o baronial és anomenat per això batlle jurisdiccional Els batlles que depenien del comte o del rei eren tant intendents com oficials de la justícia i de la governació llur missió s’estenia àdhuc a l’aspecte militar, com, per exemple, a la convocació i a la conducció de les hosts Llurs funcions s’interferien a vegades amb les dels veguers Al comtat de Barcelona figura ja un batlle com a delegat administratiu i fiscal del sobirà en temps de Ramon Berenguer el Vell En l’ordre…
Breviari d’Alaric
Història del dret
Recopilació de lleis, coneguda també com a Lex Romana Wisigothorum, promulgada per Alaric II els darrers temps del reialme gòtic a les Gàl·lies, en una assemblea reunida a Adouris (actual Aira, a Gascunya) l’any 506, les còpies del qual són subscrites pel canceller Anià.
És una compilació de texts seleccionats del dret romà del Baix Imperi i escollits d'acord amb llur idoneïtat a les noves circumstàncies polítiques i socials del moment Cada fragment va acompanyat d’una Interpretatio , glossa que pretén d’aclarir el sentit del text originari, bé que manta vegada el deforma a causa de la diferent mentalitat dels juristes de l’època Anà destinat, en opinió comuna, a regir la població romana resident als territoris de la Gàllia i d’Hispània integrats en el regne visigòtic Però, actualment, certs autors creuen en la possibilitat d’una vigència general —almenys com…
benefici
Història del dret
D’una manera genèrica, concessió territorial efectuada amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, en canvi de determinats serveis o d’una fidelitat per part del beneficiari.
També, per extensió, hom donà aquest nom als béns o territoris objecte de la concessió El benefici, nascut al regne franc, sembla que tenia els antecedents en les cessions de béns derivades del precari romà, fetes per un temps determinat, molt utilitzades per l’Església per a l’explotació de les seves propietats, d’on s’estengué a l’àmbit civil En aquest sentit, es generalitzà en època carolíngia i, doncs, als territoris de la naixent Catalunya Ací, al segle IX, el terme beneficium o benefactum era emprat per a significar els béns fiscals assignats als respectius…
Benvingut Oliver i Esteller
Història del dret
Jurista.
Fill d’advocat, estudià a València a les Escoles Pies i, simultàniament, al Conservatori d’Arts de València, on cursà les assignatures de dibuix lineal, mecànica i química Posteriorment, ingressà en la Universitat de València, on es llicencià en filosofia 1856 Així mateix, el 1858, després de set anys d’estudis a la Facultat de Jurisprudència de València, aprovà l’examen de llicenciatura –amb premi extraordinari– amb la tesi De la influencia de las buenas costumbres en la legislación y gobierno de un Estado El 1859 obtingué el grau de doctor amb la tesi Si los censos son de suyo…
,
corpus
Història del dret
Col·lecció de lleis, d’escrits històrics, dogmàtics o filosòfics, o d’inscripcions antigues.
D’interès molt peculiar, en matèria jurídica, són el Corpus Iuris Canonici i el Corpus Iuris Civilis D’entre els altres nombrosos tipus de corpus cal destacar els més importants El Corpus Catholicorum , d’escrits històrics, apologètics i dogmàtics d’autors catòlics del segle XVI, fou ideat per J Greving 1915, el qual fundà una societat per a la seva publicació n’han aparegut 30 volums El Corpus Christianorum , edició crítica dels texts patrístics llatins, fou iniciat el 1954 per E Dekkers i té una segona sèrie de volums Continuatio Mediaevalis dels autors postpatrístics L’anomenat Corpus de…
terratge
Dret
Història del dret
Imposició medieval que percebia el rei als territoris reials dels regnes de la corona catalanoaragonesa sobre els fruits de la terra.
Habitualment era exigit al començament de cada regnat Persistí de fet fins al s XV El 1299 algunes poblacions, com Barcelona, compraren a perpetuïtat aquest dret per 200 000 lliures
dret de cena
Història del dret
Dret que tenia el rei i senyor de vassalls d’ésser fornit de menjar al seu pas pels territoris de la seva jurisdicció.
Al Principat de Catalunya era generalment un dret annex al d'alberga La cena de presència era la pagada pels súbdits cristians, només quan el rei pernoctava al lloc la cena d’absència , la pagada pels sarraïns, en absència i tot del rei
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Placa a la façana de la casa barcelonina de Ramon Frederic de Vilana-Perles
Història del dret
Notari, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità Això li permeté…
dret feudal
Història del dret
Conjunt de formacions peculiars que en ús de llur ius edicendi donaven els barons en les respectives jurisdiccions, i les capitulacions afectant matèria feudal atorgades entre aquests i les universitats de llurs territoris.