Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
discent
Religió
Que segueix l’ensenyament d’altri.
Aquest terme ha estat aplicat, dins la tradició catòlica, als fidels Església discent , en contraposició a la jerarquia Església docent
budisme
Cerimònia budista
© X. Pintanel
Religió
Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda.
Malgrat la seva unitat originària, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa, d’una banda, dels diversos desenvolupaments i les distintes interpretacions de la doctrina primitiva, i, d’altra banda, de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on penetrava en el seu moviment missioner El nucli de la doctrina original del Buda fou donat, segons la tradició, en el sermó de Benarés Se centra en les quatre nobles veritats primera, la constatació de la universalitat del sofriment segona, la seva causa és el desig tercera, la seva guarició és la supressió del…
esoterisme
Filosofia
Religió
Doctrina o ensenyament adreçat a un cercle d’iniciats restringit.
L’esoterisme fou practicat dins les comunitats filosòfiques a Grècia, i hom el troba també en les religions primitives N'és un exemple, en el cristianisme primitiu, la disciplina de l'arcà
yeixivà
Religió
Escola rabínica dedicada als estudis avançats del Talmud i, secundàriament, als d'altres textos sagrats i legals.
Hom hi distingeix una primera etapa dominada per les acadèmies de l’anomenada època gaonítica segles VI-XIII, regides pels mestres i els caps gaons de les acadèmies de Jerusalem des del 1127, al Caire i les babilòniques de Sura i de Pumbedita Amb la dispersió subsegüent del poble jueu, s’inicià una segona etapa, en què les yeixivàs s’associaren estretament a la sinagoga i, amb aquesta, es constituïren en el centre de la comunitat jueva de cada localitat Tot i que a Europa, entre els sefardites, hi hagué importants escoles a la península Ibèrica Barcelona, Toledo, Lucena, després de les…
revelació
Religió
Cristianisme
Acte pel qual Déu es manifesta als homes, descobrint-los el seu designi de salvació.
Fenomen reconegut per totes les religions, a les etapes primeres de la consciència religiosa no solament suposa un anhel d’experimentar el fonament originari del món i de l’home, sinó una resposta a aquest anhel reconeguda com una presència que es manifesta com quelcom d’universal, sovint com una persona, com el fi que dóna sentit i obre camins de salvació En la tradició judeocristiana, Déu es fa present primer en tota la història del poble d’Israel història de la salvació per mitjà d’esdeveniments i signes el significat dels quals donen els profetes profetisme, inspiració també es revela…
heretgia
Religió
Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l’autoritat eclesiàstica.
Suposa sempre un cos de doctrina mantingut amb autoritat dins una religió contra la qual l’heretge es rebella Des del segle II el cristianisme tenia ja el desig de mantenir un ensenyament incontaminat i hom hi establí criteris per a detectar les desviacions els pares apostòlics apellaven, en aquest sentit, als profetes i als apòstols posteriorment, els concilis esdevingueren l’instrument per definir l’ortodòxia i condemnar les heretgies Entre les nombroses heretgies amb les quals hagué d’enfrontar-se el cristianisme durant els primers segles, cal fer esment del docetisme,…
Jaume Costurer i Garriga
Història
Religió
Filosofia
Lul·lista i erudit.
Havent ingressat a la Companyia de Jesús 1673, fou professor al collegi de Monti-sion i rector del de Sant Martí a Palma, i dues vegades rector del de Calataiud Qualificador del Sant Ofici Filipista durant la guerra de Successió, fou expulsat de Mallorca per Carles III En 1711-12 treballava, tanmateix, a Barcelona Per encàrrec de la Universitat Literària de Mallorca, escriví unes Disertaciones históricas Palma 1700 per provar la immemoriabilitat del culte a Ramon Llull i en defensa de l’ortodòxia del Doctor Illuminat, a les quals afegí una versió castellana del text anònim de la Vita coetanea…
,
Ireneu Maria Segarra i Malla

Ireneu Segarra i Malla
© Monestir de Montserrat
Música
Religió
Compositor, director coral i pedagog.
Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…
,
vel
Indumentària
Religió
Tros de roba destinat a cobrir el cap, determinats objectes i de vegades tot el cos.
En l’antiguitat, són exemples del vel el suffibulum amb què les vestals es cobrien el cap durant els sacrificis Posteriorment, als primers segles de la seva existència, el cristianisme adoptà el vel dels neòfits i de les dones La litúrgia cristiana n'ha conservat l’ús en el vel baptismal, de lli blanc, en l' L'any 2017 la Comissió Europea humeral , en el vel nupcial de les velacions, en el vel del calze o cobrecalze , en el vel del sagrari o conopeu i, sobretot, en el vel religiós , que hom posa a les monges en el ritu de la velació , símbol del seu estat monacal Entre els musulmans, el vel…
Espill de la vida religiosa
Facsímil de la darrera pàgina de l’edició de Lisboa (1541) de l’Espill de la vida religiosa.
© Fototeca.cat
Religió
Literatura catalana
Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a fra Miquel Comalada , del monestir de la Vall d’Hebron Barcelona de l’orde de sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora el pròleg escrit per a l’original més extens i que és d’autor diferent del del cos del relat Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial…
,