Resultats de la cerca

En tant que aquest judici té un caràcter global de consumació de la creació, és anomenat judici universal El tema del judici final ha estat sovint conreat per l’art A Santa Maria de Taüll, un mestre, que hom ha designat justament amb el nom de Mestre del Judici Final , en féu una representació mural també dins l’art romànic, sobresurt la del sepulcre de Casserres Museu Diocesà de Solsona La millor representació catalana és potser la miniada a la portada del Missal de Santa Eulàlia , de Rafael Destorrents catedral de Barcelona, i entre els retaules gòtics es destaca…

La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les referències —…

La purificació sostreu els individus als tabús , al miasma A més del pecat, hi ha nombroses impureses impuresa legal que necessiten aquests ritus Com a mitjans de purificació, a part els diversos ritus d’expiació sacrifici , cal considerar el foc , molt difós en àmbits culturals ben diversos Els parsis, per exemple, creien que en el cel els homes són purificats com el metall a la fornal També a Israel, el foc té una funció catàrtica L’estoïcisme tardà comprengué el retorn del món al foc primordial diví ἐκπὐρϖσιέ com una gran purificació La prova i la purificació de l’home en…

El cisma es produí al final del segle XVII a Alsàcia i a Suïssa, dirigit per Jakob Amman, el qual reforçà l’austeritat, l’igualitarisme i la uniformitat entre els membres de la comunitat i, en la litúrgia, introduí el lavatori Al llarg dels segles XIX-XX, els amish emigraren als EUA i establiren comunitats a Pennsilvània, des d’on s’estengueren al mitjà oest Organitzats en parròquies autònomes d’un centenar de fidels encapçalats per un bisbe, mantenen pocs contactes amb la resta de la societat, es dediquen a l’agricultura i són refractaris a la utilització de tecnologia La…

Al mateix temps, el monoteisme estricte, en l’afirmació d’un sol Déu, nega explícitament tots els altres déus Tal és el cas del judaisme, el zoroastrisme o mazdaisme, el cristianisme i l’islam Es diferencia de l’henoteisme, que és l’adoració d’un déu local sense negar necessàriament els altres Actualment han estat abandonades les teories evolucionistes de la religió, segons les quals, per evolució, el monoteisme és el terme final del politeisme També ha estat abandonada la teoria de Wilhelm Schmidt d’un monoteisme primitiu Urmonotheismus , que implica una visió degenerativa de…

Com a expressió del que és l’objecte de l’esperança religiosa, l’escatologia ha estat configurada entorn de la renovació miraculosa del món Zaratustra, del regne messiànic judaisme, de la vinguda del regne de Déu cristianisme o del paradís islam Generalment hom n'estableix, com a moment previ, un judici final, que decideix la retribució definitiva dels homes segons llurs obres Això comporta també, a vegades, la divisió del més enllà en dos àmbits cel i infern En l’Antic Testament l’escatologia es refereix als esdeveniments darrers que el Déu de la Promesa anuncia al Poble d’…

Molts d’aquests rituals han perdurat, amb noves interpretacions, quan la “religió de la terra” ha fet pas a religions universals, com el cristianisme, el budisme o l’islam En el cicle cultural es destaquen la festa de la sembra, la de l’inici de la recollecció i, sobretot, la del final de la collita La hierogàmia, l’orgia, la nuesa, així com l’ofrena de les primícies dels fruits o el vessament de sang de les víctimes i els àpats de comunió hi són molt freqüents També hi sovinteja l’aspersió amb aigua, i fins i tot amb semen, entesos com una fecundació mística de la terra Cal…

Totes les religions posseeixen una descripció pròpia de la geografia funerària, la qual cosa fa impossible de donar-ne una caracterització unitària El camí de l’infern va, en la mitologia germànica, a través de valls tenebroses i del riu de la mort el retorn és pràcticament impossible El budisme té un total de 136 inferns, que són freds o calents, d’acord amb el tipus de càstig, i no s’hi veu mai el sol Una altra representació de l’infern va lligada a la creença en un judici final parsisme, judaisme, cristianisme i islamisme En algunes religions hi ha una durada limitada de les…