Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
dualisme
Filosofia
Religió
Concepció religiosa i filosoficocosmològica segons la qual l’Univers és sota el domini de dos principis originaris, antagònics i irreductibles entre ells.
El zoroastrisme persa és un exemple típic d’aquesta doctrina, en considerar la lliuta del bé i del mal com a fonament de la història El maniqueisme i el gnosticisme són les dues formes adoptades pel zoroastrisme La darrera modalitat de dualisme cristià, d’una certa influència, fou el catarisme
devocionari
Religió
Llibre que conté les oracions amb què els fidels exerciten llur devoció.
Fins al s XIII el llibre més usual fou el saltiri Des del s XIII, per influència dels ordes mendicants, hom emprà el llibre d’hores, que contenia fonamentalment els oficis de la Mare de Déu i de difunts i unes altres oracions especials La invenció de la impremta facilità la difusió de devocionaris, que tingueren com a característica, a la fi del s XVI, una part didàctica o doctrinal per influència de la Contrareforma, dels quals devocionaris els jesuïtes prengueren la iniciativa Al s XVII abunden les obres que contenen pràctiques devotes de caràcter popular i sovint ingenu novenes, rellotges…
dimoni
Religió
Personificació indeterminada de forces de la natura o de l’ànima humana.
Considerats com a éssers intermedis entre els déus i els homes, en principi els dimonis són èticament neutrals Tanmateix, hom diferencià aviat els dimonis bons , o esperits guardians com aquell que guiava i aconsellava Sòcrates, que apareixen, en certes religions, com a àngels de la guarda o, en l’espiritisme, com a mèdiums, i els esperits dolents , o agents del mal, la raó dels quals és de justificar l’existència del mal en el món i que, per influència de la mitologia zoroàstrica i del judaisme tardà, cristallitzaren d’una manera definitiva en el cristianisme
Josep Antoni Arnautó
Literatura catalana
Religió
Escriptor.
Canonge de Girona, publicà nombrosos manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona Entre altres obres destaquen Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any 1836, Meditacions per cada dia de l’any 1844, Manual de piadoses meditacions 1834, 1856, Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima 1836, representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX, i Breu catecisme de doctrina religiosa i catòlica 1841, 1861, Breu instrucció religiosa per los…
,
religió hitita
Religió
Religió pròpia dels hitites.
De naturalesa politeista, s’assembla poc a la d’altres pobles indoeuropeus antics El seu panteó comprenia divinitats hatti , pròpies del vell fons anatòlic els déus Taru, de les tempestes, i Sulinkatti o Wurunkatti, de la guerra, la deessa Wurusemu, de la ciutat d’Arinna, etc i hurrites, bastant nombroses a causa de la influència de la religió hurrita sobre la hitita Teššub, Hebat, Kumarbi, Šaušga, etc Hi havia molts centres de culte Samuha, Arinna, Uda i l’arqueologia ha posat al descobert nombrosos temples com el santuari rupestre de Yazilikaya Estan també documentats els sacrificis d’…
mandeisme
Religió
Doctrina de caràcter gnòstic i dualista professada per la secta dels mandeus, coneguts també per natzarens o cristians de sant Joan, per tal com es pretenen deixebles de Joan Baptista.
Sembla que el seu origen arrenca d’una petita comunitat de Transjordània que al segle I o II perdé contacte amb les esglésies judeocristianes de Palestina i evolucionà sota influència gnòstica i maniquea Els escrits mandeus actualment conservats daten dels segles VII i VIII El principal és el Ginzà o ‘Tresor’, dividit en Ginzà de dreta i Ginzà d’esquerra Ensenyen que l’ànima humana resta empresonada en el cos i és perseguida pels dimonis a la fi serà deslliurada per Manda da Hayyé, o ‘Coneixença de Vida’, el qual, en la seva estada a la terra, vencé els dimonis Professen una ascensió de l’…
cluniacenc
Religió
Monjo de l’abadia de Cluny, iniciadora de la gran reforma monàstica que porta el seu nom, o dels monestirs de la congregació cluniacenca, avui desapareguda.
Popularment, els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres La reforma cluniacenca presentava els ideals de llibertat, culte litúrgic i centralització, i produí un gran impacte a tot Europa A la fi del segle X hi havia 37 monestirs agregats a la congregació de Cluny , i a començament del segle XII hom en donava la xifra de dos mil Aquest moviment d’adhesió, tanmateix, no fou sempre espontani, i els zelosos “monjos negres” empraren la coacció més d’una vegada A partir del 1156 la congregació entrà en un període de crisis i de successives reformes, fins que es disgregà del tot…
misteri
Religió
En les religions antigues, orientals i gregues, ritu i doctrina reservats als iniciats.
Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com els dionisíacs…
possessió diabòlica
Etnologia
Religió
Estat mental que es tradueix en un comportament considerat per una comunitat amb unes determinades creences màgiques o religioses com una demostració que l’individu que el pateix és sota la influència d’una força d’origen sobrenatural.
És un fenomen existent en totes les cultures, per tal com els posseïts mostren unes actuacions similars espasmes, convulsions, emissió de sons o paraules inarticulats, etc Des del punt de vista de la psicologia científica, les possessions són considerades manifestacions de neurosis, psicosis o malalties orgàniques canalitzades socialment o culturalment Es poden presentar individualment o collectivament, i la seva valoració depèn del context cultural en què es donen Actualment, una de les formes més conegudes i més esteses és el vodú Des de l’òptica cristiana hom concep la possessió com l’…
mística
Religió
Cristianisme
Experiència, veritable o suposada, d’unió directa de l’home amb la divinitat.
A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es basa en la creença del fet de l’…