Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
perfecció
Filosofia
Religió
Realització d’un fi, correspondència de quelcom a la norma o tipus, talment que no pot ésser millorada.
cel
Religió
Regió superior considerada com a sojorn de Déu i dels benaurats.
Les cosmogonies de les diverses religions Xina, Egipte, Israel solen començar amb la separació inicial i física entre el cel i la Terra i atribueixen a la realitat del cel físic tota una sèrie de prerrogatives teològiques és l’estada dels déus, que moltes vegades personifiquen les forces de l’atmosfera déu del llamp, déu de la pluja, etc, és el lloc dels esperits, que, d’acord amb llur puresa o amb llur proximitat a Déu, habiten en una sèrie de cels escalonats hinduisme, budisme, antics mexicans, judaisme, i, quan l’evolució religiosa ha arribat a la creença en la immortalitat individual de l…
antropologia teològica
Antropologia
Religió
Branca de la teologia sistemàtica que estudia les afirmacions de la doctrina cristiana sobre la persona humana, analizant-ne la connexió interna i fent-les accessibles als homes i les dones d’avui.
Implícita en diversos tractats teològics clàssics com els referents a la creació, el pecat, la gràcia i la justificació, apareix com a disciplina autònoma a la segona meitat del segle XX, gràcies a les reflexions de diversos teòlegs alemanys OHPesch, KRahner, WPannenberg Abasta una temàtica molt àmplia, essent-ne els punts cabdals els següents l’home i la dona són creats a imatge i semblança de Déu, es veuen sotmesos al pecat, però són redimits per Crist i cridats a formar part de l’Església i a entrar en la vida eterna Manté una relació estreta amb la cristologia, en tant que per a la fe…
mil·lenarisme
Religió
Política
Qualsevol moviment religiós o polític que creu en una realització final, en la història, d’una època de justícia i pau plenes.
Catalunya Cristiana
Setmanari
Religió
Setmanari d’informació i cultura religioses, editat simultàniament en català i castellà i aparegut a Barcelona pel setembre del 1979.
Inspirat en setmanaris catòlics europeus i en l’esperit renovador del concili II del Vaticà , fou creat gràcies a l’impuls dels sacerdots Joan E Jarque i Francesc Melgosa, els quals en concretaren la realització Des del primer moment fou concebut com una publicació de la premsa corrent a Catalunya, dedicada a la informació religiosa dels cristians de les diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment El mateix Joan E Jarque en fou el primer director, fins el 1993 Successivament han ocupat el càrrec Manuel…
creació
Filosofia
Religió
Acció transcendental i esdeveniment primigeni que són identificats amb el començament de l’existència del món, com a principi real del temps i de la història.
La creació, com a tal, s’oposa a tota concepció d’una matèria o qualsevol realitat original, o d’uns elements primigenis, existents des de sempre per ells mateixos per exemple, la matèria eterna, o caos, i els elements o principis originaris, de què parlava la filosofia grega no exclou, però, la possibilitat d’una existència del món des de sempre ab aeterno , posat que aquesta no sigui fonamentada en ella mateixa Dins una ineludible ambigüitat sobre l’abast i el significat mateixos del terme, la idea de creació és present entre els pobles primitius qualsevol realitat tenia el seu origen en…
pecat
Religió
Cristianisme
Acció i efecte de pecar.
El concepte de pecat expressa una experiència humana radical, comuna a tots els homes l’experiència del mal moral, un aspecte de l’experiència general del mal, que no és sinó la dimensió negativa de la mateixa experiència que l’home té d’ell mateix com a limitat i mortal negativitat òntica i també com a mal realitzador de la seva llibertat, és a dir, com a dolent negativitat moral Cada filosofia, cada religió, són intents d’aproximació a aquesta realitat simple i inassolible, que és l’home Per això el mal moral humà també ha estat objecte de múltiples explicacions, segons les diverses…
religions tibetanes
Religió
Religions implantades al Tibet.
La religió prebudista, denominada gTsug o gTsug-lag , de natura màgica amb alguns elements xamanistes, posseïa creences cosmogòniques i animistes i practicava el sacrifici d’animals i un conjunt de rituals de tipus funerari, endevinatori i oracular Molt poc coneguda per manca de fonts originals de l’època, ha estat preservada parcialment per l’escola bon nom d’un dels rituals del gTsug-lag , constituïda com a tal al segle XI, la qual pretén d’ésser la continuadora de l’espiritualitat prebudista i fa remuntar el seu origen al mític gShen-rab-mi-bo De fet, es tracta d’una amalgama dels antics…
mal
Filosofia
Religió
Privació del bé, allò que fa que un ésser (una cosa, una persona) no sigui bo.
Com a concepte filosoficoreligiós susceptible de les més oposades interpretacions, en donar-ne una definició general cal recollir el caràcter que, per a una comprensió optimista del món cristiana o racionalista, té el mal com a simple negació del bé i alhora el caràcter de positiva realitat que rep en una concepció del món pessimista dualisme, irracionalisme, existencialisme ateu L’optimisme cristianoracionalista no nega, però, l' existència del mal segons el cristianisme tipificable en Agustí d’Hipona, tot el real és originàriament bo com a creat que ha estat per Déu, summa bondat, i el mal…
aliança
Religió
A la tradició bíblica, pacte d’unió entre Déu i el poble escollit.
L’aliança en els pobles de l’Orient antic era un fet corrent de la vida social, i consistia en un compromís jurat que establia unes relacions de parentiu, d’amistat o de sobirania i vassallatge entre dues persones morals L’aliança tenia un caràcter sagrat i era concretada amb determinats ritus Generalment, quedava constància del pacte en uns dons fets mútuament, o bé en una pedra dreçada en forma de monument i, a més, alguna vegada, en un document escrit Aquests documents són coneguts per allusions a la Bíblia, a les tauletes de Mari o d’Ugarit, i sobretot pels tractats de vassallatge…