Resultats de la cerca

Impulsat per l’Ajuntament de Gavà, fou obert al públic el 2007, després de deu anys de treballs per a la seva adequació Les mines de can Tintoter, descobertes l’any 1972, tenen més de 6000 anys d’antiguitat i són un extraordinari vestigi de l’activitat extractiva en el Neolític Es tracta de les mines de galeria més antigues d’Europa i estaven dedicades a l’extracció de variscita El Parc mostra com era la vida en aquella època i com s’extreia el mineral, en una àmplia xarxa de pous, cambres i galeries En la visita, el públic pot entrar en una mina autèntica i en una altra construïda a escala…

Després d’uns anys de funcionament precari, l’any 1991 tingué lloc la inauguració d’unes noves installacions a la Torre Lluch i hom concretà una nova concepció museogràfica L’objectiu bàsic del Museu de Gavà és la formació i transformació del paisatge des de l’òptica de la interrelació entre els fenòmens culturals i els naturals L’àmbit territorial d’actuació se situa entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf El museu també gestiona les visites a les mines prehistòriques de can Tintorer , on els visitants poden recórrer l’explotació minera en galeries més antiga d’Europa, de 5000…

La colposcòpia és un mètode d’examen de l’aparell genital femení que consisteix en l’observació de la part externa del coll uterí i de l’interior de la vagina amb un aparell òptic anomenat colposcopi El colposcopi és un sistema òptic binocular, és a dir que permet d’observar amb els dos ulls simultàniament, dotat d’un sistema d’illuminació que enfoca directament el punt observat Aquest sistema amplia les imatges entre deu i quaranta vegades, la qual cosa permet d’observar alteracions del revestiment del coll uterí i de la vagina encara que siguin molt petites La colposcòpia s’…

Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del  puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…

És anomenat càncer de penis el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules procedent dels teixits del penis, que es reprodueixen més ràpidament del que és habitual i formen una massa o tumor Les cèllules atípiques s’infiltren en les estructures properes i es poden disseminar a òrgans distants i originar complicacions mortals El càncer de penis constitueix una malaltia bastant estranya en el nostre àmbit geogràfic No se’n coneix bé la causa, però s’ha observat que és gairebé inexistent en les persones que han estat circumcidades, és a dir que els ha estat extirpat el prepuci, i que és…

Amb els anys i les successives excavacions ha esdevingut un dels més importants de la primera edat del ferro europeu i de la cultura ibèrica peninsular Identificat l’any 1974 per l’arqueòleg Emili Junyent, les excavacions començaren el 1985, a càrrec el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, i posteriorment ha rebut el suport dels departaments de Cultura i Treball de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament d’Arbeca i els ministeris de Cultura i Foment Aspecte del poblat ibèric dels Vilars © CIC-Moià Datada els anys…

És anomenat càncer de vagina el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries dels teixits vaginals, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats formant-hi metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals El càncer de vagina és relativament poc freqüent, ja que representa solament l’1% dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es manifesta després de la menopausa, entre 50 anys i 70,…

L’ esporotricosi és una infecció produïda pel fong Sporotrix schenckii , que es manifesta per petits abscessos a la pell, el teixit subcutani o les mucoses, o més rarament els teixits profunds, i que evoluciona generalment de forma crònica El Sporotrix schenckii és un fong d’àmplia distribució entre els vegetals i els sòls, especialment a les zones càlides i humides La infecció es pot contreure per via cutània, en general a través de ferides provocades per espines, fragments vegetals o objectes tallants contaminats i més rarament per via respiratòria, en inhalar espores, o formes resistents…

És anomenat càncer de vulva el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originals dels teixits vulvars, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats, originant metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals És el tercer tipus de càncer genital femení més freqüent, després dels d’úter i d’ovari, i constitueix a prop del 5% dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es presenta després de la…

La infecció en humans es produeix directament per la picada de les puces o per la mossegada de mamífers infectats molt especialment rates, i també pel contacte amb materials o teixits infectats o per inhalació El bacteri Yersinia pestis , aerobi i gramnegatiu, fou descobert simultàniament per Shibasaburo Kitasato i Alexandre Yersin l’any 1894 Presenta tres formes típiques la pesta septicèmica poc freqüent, amb invasió ràpida de la sang, febre molt alta, coma i mort, la pesta pulmonar també mortal, amb febre, dispnea, tos i expectoració sangonosa i la pesta bubònica més freqüent i no tan greu…