L’esporotricosi és una infecció produïda pel fong Sporotrix schenckii, que es manifesta per petits abscessos a la pell, el teixit subcutani o les mucoses, o més rarament els teixits profunds, i que evoluciona generalment de forma crònica.
El Sporotrix schenckii és un fong d’àmplia distribució entre els vegetals i els sòls, especialment a les zones càlides i humides. La infecció es pot contreure per via cutània, en general a través de ferides provocades per espines, fragments vegetals o objectes tallants contaminats; i més rarament per via respiratòria, en inhalar espores, o formes resistents del fong, que es troben espargides pel sòl. En els teixits infectats es desenvolupen microabscessos i s’hi forma teixit de granulació, o cicatricial.
El trastorn incideix sobretot en àrees càlides i humides, per bé que en el nostre medi es presenta esporàdicament. Els individus que manipulen plantes espinoses, com ara pagesos, jardiners o floristes, són els més exposats al contagi.
D’altra banda, aquesta afecció es presenta normalment en la forma limfo-cutània, afectant la pell i els vasos i els ganglis limfàtics, en general de les extremitats, per bé que entre els infants és freqüent que les lesions es produeixin a la cara o al tronc. En el punt d’inoculació cutània dels fongs apareix un nòdul, o petit tumor, indolor i elàstic, que creix en volum i s’adhereix a la superfície del derma, s’enrogeix i més endavant s’ulcera i drena un líquid grogós. Paral·lelament, es formen petits nòduls i microabscessos al llarg dels vasos limfàtics que drenen el teixit on es desenvolupa la lesió inicial, per exemple al llarg de la cara anterior de l’avantbraç o de la cama. De vegades, els nòduls s’adhereixen a la superfície cutània i segueixen la mateixa evolució que la lesió inicial. Les lesions solen evolucionar de forma crònica, sense símptomes generals. Ocasionalment, els fongs es propaguen per contigüitat a les mucoses, per exemple als genitals o els llavis, o es disseminen per la sang cap als ossos, articulacions o d’altres òrgans. De vegades es produeixen remissions espontànies. En alguns casos el procés es manifesta per nòduls o plaques de tonalitat rogenca, sense que s’hi arribin a formar úlceres ni afecció dels vasos limfàtics.
L’esporotricosi pulmonar, que en general segueix a la inhalació d’espores, es manifesta de forma insidiosa, o de vegades brusca, amb tos, i sovint expectoracions mucopurulentes, febre i malestar general. El procés sol ésser benigne, però si no s’hi aplica tractament tendeix a evolucionar de forma crònica.
La diagnosi sol obtenir-se fent una biòpsia dels teixits afectats o prenent mostres de les secrecions, on es pot identificar microscòpicament el fong. Sovint se sol·liciten proves serològiques per a detectar anticossos específics a la sang; o tests cutanis, per a determinar si l’organisme ha estat en contacte amb el fong.
El tractament de les formes cutànies es realitza mitjançant l’administració, per via oral, de iodur potàssic dissolt en llet o sucs, en diverses dosis diàries, fins un mes després que les lesions hagin remès per complet. De vegades també s’indica l’administració tòpica de iodur potàssic sobre les lesions ulcerades. L’esporotricosi pulmonar o d’altres teixits profunds es tracta generalment amb amfotericina B, un medicament antifúngic, per via intravenosa.