És anomenat càncer de penis el desenvolupament anòmal d’un grup de cèl·lules procedent dels teixits del penis, que es reprodueixen més ràpidament del que és habitual i formen una massa o tumor. Les cèl·lules atípiques s’infiltren en les estructures properes i es poden disseminar a òrgans distants i originar complicacions mortals.
El càncer de penis constitueix una malaltia bastant estranya en el nostre àmbit geogràfic. No se’n coneix bé la causa, però s’ha observat que és gairebé inexistent en les persones que han estat circumcidades, és a dir que els ha estat extirpat el prepuci, i que és especialment freqüent en els homes que presenten fimosis, sobretot si la higiene és deficient. Per aquesta raó es pensa que probablement el desenvolupament del càncer és afavorit per l’acumulació de secrecions per sota del prepuci, anomenades esmegma, a causa de les infeccions que es poden produir en conseqüència.
Aquesta malaltia se sol presentar entre 50 anys d’edat i 80. En la majoria dels casos, el càncer es desenvolupa a partir de les cèl·lules epitelials de la mucosa del gland o de la cara interna del prepuci. Se sol presentar com una ulceració o una petita tumoració indolora en una d’aquestes localitzacions. Si no s’hi efectua un tractament precoç, la lesió va creixent i pot causar una destrucció parcial o total del penis. Les cèl·lules tumorals es poden estendre als ganglis limfàtics inguinals, i més tard a altres òrgans, especialment els ossos, el fetge i els pulmons.
La diagnosi de la malaltia s’estableix a partir dels signes descrits, i es confirma amb l’estudi histològic d’una mostra del teixit del tumor. Es practiquen a més diverses proves per a comprovar si el càncer s’ha disseminat, com ara radiografia de tòrax, gammagrafia òssia i ecografia hepàtica.
El tractament es basa en l’extirpació quirúrgica de la lesió i de la part propera del penis que pugui haver estat infiltrada. La part del penis resecada serà més o menys àmplia segons l’extensió del tumor en el moment de la diagnosi. Si es diagnostica precoçment, es pot conservar una gran part del penis, que permet de mantenir la micció i les relacions sexuals. El tractament es pot completar amb radioteràpia i quimioteràpia per a limitar el desenvolupament de les cèl·lules canceroses que es podrien haver estès. De vegades cal procedir a l’extirpació dels ganglis inguinals envaïts pel tumor.