És anomenat càncer de vulva el desenvolupament anòmal d’un grup de cèl·lules originals dels teixits vulvars, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats, originant metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals.
És el tercer tipus de càncer genital femení més freqüent, després dels d’úter i d’ovari, i constitueix a prop del 5% dels tumors malignes de l’aparell genital femení. En general es presenta després de la menopausa, especialment cap a seixanta anys d’edat.
No se’n coneix la causa, però de vegades s’ha demostrat que el càncer se sol desenvolupar sobre zones de la vulva que prèviament patien d’altres alteracions. Aquestes afeccions prèvies poden ésser de diversa mena, com ara lesions degudes a la sífilis o d’altres malalties infeccioses, vulvitis cròniques o un engrossiment de la pell vulvar deguda a una irritació.
El creixement de les cèl·lules atípiques en la vulva pot originar diversos tipus de tumors semblants als que es presenten en la pell. El càncer se sol iniciar amb el desenvolupament d’una tumoració prominent en la vulva, la superfície de la qual pot ésser molt fràgil i per això sovint s’esquinça i s’hi forma una úlcera. En d’altres casos es presenta una úlcera de vores irregulars que es va estenent cap als costats i en profunditat. Es pot localitzar en qualsevol zona de la vulva, però ho fa especialment en la part anterior, sobretot als llavis majors, el clítoris i al voltant del meat uretral. En general, el desenvolupament del tumor origina diverses molèsties, com ara sensació de coïssor, sensació de cremor o pèrdues de sang. A mesura que el càncer va creixent es poden presentar d’altres manifestacions com ara leucorrea, alteracions de la micció i dolor.
Si no s’hi efectua un tractament adequat, les cèl·lules canceroses envaeixen els vasos limfàtics i els sanguinis, i a través d’ells atenyen els ganglis limfàtics i nombrosos òrgans, on es formen nous tumors o metàstasis. Així, s’altera el funcionament general de l’organisme i es produeixen complicacions mortals.
La diagnosi del càncer de vulva s’estableix bàsicament a partir dels símptomes i els signes descrits. Per a confirmar-la cal efectuar un examen de laboratori d’una mostra del teixit afectat. Amb una revisió ginecològica rutinària es poden detectar en fases precoces, quan les cèl·lules atípiques es troben encara localitzades en les capes més superficials de la pell o la mucosa. En aquestes fases, la lesió es pot extirpar completament amb mètodes quirúrgics relativament simples. D’aquesta manera es pot evitar el desenvolupament del càncer sense deixar cap mena de seqüela. En canvi, si es diagnostica en fases més avançades, quan ja s’ha infiltrat pels teixits veïns, cal efectuar una intervenció quirúrgica àmplia amb extirpació de tota la vulva i els ganglis limfàtics propers, i aplicar-hi a més d’altres mesures terapèutiques, com la quimioteràpia i la radioteràpia. Per bé que aquests mètodes poden controlar el càncer desenvolupat, les probabilitats que guareixi són molt inferiors i poden quedar seqüeles. La manera més eficaç d’evitar el desenvolupament del càncer de vulva és sotmetre’s a les revisions ginecològiques anuals rutinàries durant tota la vida, fins i tot després de la menopausa.