Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
costa del Pol

Vista del Moianès des del cim del serrat del Pol (Moianès)
© C.I.C. - Moià
Serra
Serra dels municipis de Moià i Collsuspina (Moianès), al sector oriental del terme.
El seu cim culminant 1032 m ofereix una àmplia panoràmica sobre les terres del Moianès
serra Cavallera
el Ripollès La serra Cavallera des de Campelles
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Ripollès, de 1894 m d’altitud (puig del pla de les Pasteres), al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (baix Ripollès).
Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993, és inclosa…
Colposcòpia
Patologia humana
La colposcòpia és un mètode d’examen de l’aparell genital femení que consisteix en l’observació de la part externa del coll uterí i de l’interior de la vagina amb un aparell òptic anomenat colposcopi El colposcopi és un sistema òptic binocular, és a dir que permet d’observar amb els dos ulls simultàniament, dotat d’un sistema d’illuminació que enfoca directament el punt observat Aquest sistema amplia les imatges entre deu i quaranta vegades, la qual cosa permet d’observar alteracions del revestiment del coll uterí i de la vagina encara que siguin molt petites La colposcòpia s’…
Càncer de penis
Patologia humana
És anomenat càncer de penis el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules procedent dels teixits del penis, que es reprodueixen més ràpidament del que és habitual i formen una massa o tumor Les cèllules atípiques s’infiltren en les estructures properes i es poden disseminar a òrgans distants i originar complicacions mortals El càncer de penis constitueix una malaltia bastant estranya en el nostre àmbit geogràfic No se’n coneix bé la causa, però s’ha observat que és gairebé inexistent en les persones que han estat circumcidades, és a dir que els ha estat extirpat el prepuci, i que és…
Càncer de vagina
Patologia humana
És anomenat càncer de vagina el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries dels teixits vaginals, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats formant-hi metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals El càncer de vagina és relativament poc freqüent, ja que representa solament l’1% dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es manifesta després de la menopausa, entre 50 anys i 70,…
Esporotricosi
Patologia humana
L’ esporotricosi és una infecció produïda pel fong Sporotrix schenckii , que es manifesta per petits abscessos a la pell, el teixit subcutani o les mucoses, o més rarament els teixits profunds, i que evoluciona generalment de forma crònica El Sporotrix schenckii és un fong d’àmplia distribució entre els vegetals i els sòls, especialment a les zones càlides i humides La infecció es pot contreure per via cutània, en general a través de ferides provocades per espines, fragments vegetals o objectes tallants contaminats i més rarament per via respiratòria, en inhalar espores, o formes resistents…
Càncer de vulva
Patologia humana
És anomenat càncer de vulva el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originals dels teixits vulvars, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats, originant metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals És el tercer tipus de càncer genital femení més freqüent, després dels d’úter i d’ovari, i constitueix a prop del 5% dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es presenta després de la…
pesta

Vue du Cours pendant la peste de 1720, oli sobre tela de Michel Serre (1721)
(CC0)
Patologia humana
Malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, que es transmet per puces que parasiten petits mamífers (molt especialment rates).
La infecció en humans es produeix directament per la picada de les puces o per la mossegada de mamífers infectats molt especialment rates, i també pel contacte amb materials o teixits infectats o per inhalació El bacteri Yersinia pestis , aerobi i gramnegatiu, fou descobert simultàniament per Shibasaburo Kitasato i Alexandre Yersin l’any 1894 Presenta tres formes típiques la pesta septicèmica poc freqüent, amb invasió ràpida de la sang, febre molt alta, coma i mort, la pesta pulmonar també mortal, amb febre, dispnea, tos i expectoració sangonosa i la pesta bubònica més freqüent i no tan greu…
Hipoparatiroïdisme
Patologia humana
Definició És anomenat hipoparatiroïdisme un dèficit persistent en la producció de l’hormona paratiroidal —parathormona o PTH—, la qual cosa origina una fallada en la regulació de la concentració de calci en la sang i, per tant, diverses alteracions que afecten fonamentalment els ossos i l’activitat neuromuscular Causes La causa més comuna d’hipoparatiroïdisme és la lesió de les glàndules paratiroides en un acte quirúrgic destinat a extirpar la tiroide —per exemple com a tractament d’un hipertiroïdisme o d’un càncer de tiroide—, ja que les estructures glandulars es troben en íntima relació…
serra de Collserola

Sector central de la serra de Collserola, entre la torre de telecomunicacions de Collserola (esquerra) i el Tibidabo (dreta)
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira…