Resultats de la cerca

L’otitis és una inflamació de l’orella, generalment de causa infecciosa, les manifestacions més habituals de la qual —dolor, supuració i sordesa— varien segons la natura de l’alteració i la part de l’orella que n’és afectada L’otitis externa que afecta de manera difusa tot el conducte auditiu sol ésser conseqüència d’una infecció afavorida per l’entrada d’aigua quan hom es banya Així, és freqüent en l’època estiuenca i rep el nom d’otitis del bany o del nedador Hom la pot prevenir amb la instillació d’unes gotes d’alcohol bòric en els conductes auditius externs després del bany, sobretot si…

Definició L’ otitis és la inflamació de l’orella, generalment d’origen infecciós, que se sol manifestar amb dolor, supuració i sordesa segons el tipus de presentació Tipus Hom diferencia diversos tipus d’otitis amb característiques especials segons la part de l’orella que n’és afectada, la natura del trastorn i l’evolució que segueix Segons la regió de l’orella on es manifesta, és anomenada otitis externa quan la inflamació es localitza en el conducte auditiu extern, i otitis mitjana quan afecta les diverses estructures de l’orella mitjana La inflamació de l’orella interna, anomenada…

La diagnosi de les malalties òtiques es basa en l’anàlisi dels símptomes que es presenten i l’evolució que segueixen Sovint, però, cal realitzar una sèrie d’exploracions i proves complementàries per tal de confirmar-la, perquè malalties diferents es poden manifestar d’una manera semblant El pavelló auricular i la sortida del conducte auditiu extern són les úniques parts de l’orella visibles sense necessitat de cap instrument, de manera que les malalties d’aquestes zones són diagnosticades normalment sense dificultat amb la inspecció i la pal-pació Tanmateix, però, per a diagnosticar les…

Les malalties de l’orella poden causar diverses manifestacions N’hi ha que són considerades inespecífiques perquè no són característiques de les malalties otològiques, com és el cas de la febre En canvi, n’hi ha d’altres que en general corresponen a trastorns de l’orella per bé que es poden presentar com a resultat d’alteracions en altres estructures Així, entre els símptomes de les afeccions ètiques, és a dir les molèsties subjectives, cal destacar l’otàlgia o dolor que afecta l’orella, la sordesa, els acúfens o zumzeigs i el vertigen Entre els signes , és a dir, les manifestacions…

És anomenada dacriocistitis la inflamació del sac lacrimal En general, és deguda a una infecció afavorida per una dacriostenosi prèvia que genera un medi de desenvolupament apte per als gèrmens És possible que es tracti d’una dacriocistitis aguda En aquest cas, es produeix una tumefacció superficial dura, vermella i dolorosa, a la zona del sac lacrimal, per sota de l’angle intern de l’ull A més, es pot presentar una epífora o llagrimeig, conjuntivitis, inflamació palpebral, i fins i tot febre Igualment, és possible…

La dacriostenosi consisteix en l’estretor de les vies lacrimals exçretores que impedeix el drenatge normal de líquid lacrimal L’estretor de les vies lacrimals pot ésser congènita En aquest cas, l’afecció no es pot detectar abans de les dues primeres setmanes de vida, ja que les glàndules lacrimals encara no han començat a elaborar líquid A partir de la tercera setmana de vida, es produeix una epífora, és a dir, el vessament del líquid que origina un llagrimeig constant En general, l’obstrucció de les vies lacrimals afecta solament un ull En l’infant i l’adult, aquesta estretor pot tenir…

És anomenada ptosi la caiguda de la parpella superior de manera queés impossible d’alçar-la i restablir la fenedura palpebral L’origen d’aquest trastorn és una alteració motora que impedeix la contracció del múscul elevador de la parpella Hi ha diversos tipus de ptosi segons l’origen que presenta La ptosi congènita és una afecció generalment hereditària deguda a una alteració nerviosa del nucli d’origen del nervi motor ocular comú Pot ésser unilateral o bilateral En aquest cas, es perd la funció del…

És anomenat entropi un trastorn que afecta la posició palpebral que consisteix en la inversió de la parpella, és a dir, la vora lliure de la parpella s’adreça cap endins L’origen correspon de vegades a un desequilibri del to del múscul orbicular, provocat per la involució dels teixits que el componen deguda a un procés d’envelliment En aquest cas, el múscul ja no es pot relaxar normalment durant l’obertura palpebral Hi ha diversos factors coadjuvants del procés, com és la relaxació de la pell palpebral, trastorns irritatius crònics de la conjuntiva o de la vora de la parpella, inflamació…

Hom anomena ectropi un trastorn de la posició palpebral que consisteix en una eversió de la parpella, és a dir, la vora lliure de la parpella s’adreça cap enfora L’origen pot ésser divers És habitual en persones d’edat, a causa de la relaxació o la disminució del to muscular orbicular També pot ésser conseqüència de la paràlisi del múscul orbicular, o bé de cicatrius còrnies degudes a traumatismes o cremades En general, el punt lacrimal, pel qual són drenades les secrecions lacrimals, també es troba evertit En aquest cas, el drenatge lacrimal és alterat i es presenta llagrimeig Com que la…

S’anomena epicant una anomalia congènita que consisteix en un plec cutani en l’angle intern de la fenedura palpebral Aquesta formació constitueix una característica racial en els pobles mongòlics És freqüent en els infants petits i, en general, desapareix quan creix el dors del nas No provoca cap mena de molèstia, per bé que de vegades pot semblar que es tracta d’un estrabisme, perquè fa l’efecte que els ulls es desvien cap endins