Resultats de la cerca

La malaltia és sovint acompanyada de vòmits i diarrea, amb complicacions articulars És comuna en moltes regions d’Àfrica, Àsia i el Brasil La profilaxi consisteix a destruir un copèpode que és l’hoste intermedi en el cicle de la filària

És caracteritzada per la necrosi i la caiguda indolora dels dits de les mans i dels peus produïda per una contracció fibrosa progressiva i lenta S'observa especialment en homes de raça negra de països tropicals d’Àfrica i Amèrica S'anomena també dactilòlisi espontània

Les febres hemorràgiques víriques constitueixen un grup nombrós de malalties infeccioses d’origen víric, que es manifesten bàsicament amb una síndrome febril i sovint amb hemorràgies de diversos teixits Aquestes febres es caracteritzen perquè són transmeses per diversos tipus d’insectes, com ara mosquits o paparres, o algunes espècies de rosegadors Principals febres hemorràgiques víriques nom família de virus vector medi zones geogràfiques Chikungunya Togaviridae mosquits rural, urbà Àsia, Oceania, Cuba Malaltia dels boscos de Kyasanur Togaviridae paparres rural Índia Febre hemorràgica d’Omsk…

Poc contagiosa els més susceptibles són els nens de 10-14 anys, té un període d’incubació que pot durar anys Classificada anteriorment en tres formes tuberosa , anestèsica o nerviosa i mixta , hom l’ha dividida, a partir del 1953, en dos tipus lepromatosa i tuberculoide i en un grup, que comprèn els casos amb característiques poc definides lepra indeterminada que poden evolucionar cap a qualsevol de les altres dues formes La forma lepromatosa es caracteritza per l’aparició de lepromes , localitzats preferentment a les superfícies d’extensió dels membres i a les celles, orelles, galtes i…

És produïda per Mycobacterium ulcerans , i deu el seu nom a Buruli, districte d’Uganda Es manifesta amb l’aparició d’un petit gra o node d’aspecte inofensiu que, a la darrera fase del seu desenvolupament, afecta els ossos del malalt i pot arribar a provocar l’amputació del membre afectat Ha estat detectada al Japó, Austràlia, Àfrica i Mèxic, la qual cosa mostra que no es tracta d’una malaltia estrictament tropical També és anomenada úlcera micobacteriana i úlcera de Searl

És produïda per Mycobacterium ulcerans , i deu el seu nom a Buruli, districte d’Uganda Es manifesta amb l’aparició d’un petit gra o node d’aspecte inofensiu que, a la darrera fase del seu desenvolupament, afecta els ossos del malalt i pot arribar a provocar l’amputació del membre afectat Ha estat detectada al Japó, Austràlia, Àfrica i Mèxic, la qual cosa mostra que no es tracta d’una malaltia estrictament tropical També és anomenada úlcera micobacteriana i úlcera de Searl

És observada en poblacions que habiten en zones fluvials de l'Àfrica tropical i de l’Amèrica Central i del Sud, i per aquest motiu també és coneguda amb el nom de ceguetat dels rius Es transmet de persona a persona per la picada de certs gèneres de mosques i mosquits La ceguetat té lloc a conseqüència de la reacció allèrgica a les larves inoculades per la picada També pot produir afectacions greus de la pell, i, després del tracoma , és la principal causa de ceguetat per infecció Hom tracta la infecció amb ivermectina, una substància obtinguda del bacteri Streptomyces avermitilis  

La filariosi és una parasitosi endèmica en zones tropicals i subtropicals provocada per diverses espècies d’helmints, o cucs, que s’estableixen i es reprodueixen als ganglis limfàtics de la pell, mucoses i membranes de l’organisme i que poden originar diversos quadres clínics, segons l’espècie de paràsit responsable Les filàries són uns helmints de color blanc que, en estat adult, tenen entre 2 cm i 30 cm de longitud són classificades com a nematodes perquè són cilíndriques i de sexe diferenciat El contagi es produeix quan les larves ingressen en l’organisme, generalment per la picada d’…

Definició El kala-azar o leishmaniosi visceral és una malaltia infecciosa crònica, d’origen parasitari, que afecta diversos animals —al nostre medi en concret els gossos— i que pot afectar igualment l’ésser humà El trastorn evoluciona amb febre, engrossiment del fetge i la melsa, i en les fases avançades provoca lesions greus que, en absència de tractament, solen constituir causa de mort Causes, freqüència, edat i zones geogràfiques L’ agent etiològic del kala-azar és la Leishmania donovani , protozou que forma part del gènere Leishmania , que inclou diverses espècies i es caracteritza pel…

Es transmet per la picada de paparres, principalment del gènere Hyalomma , que tenen com a hoste animals domèstics llevat de l’aviram, rosegadors i altres animals, en els quals té lloc el seu cicle vital Tot i que no sol ser hoste dels humans, es transmet a l’home per picada de la paparra, i també per contacte amb sang o carn d’animals infectats treballadors d’escorxadors, veterinaris, etc o bé de persona a persona Després de dos o tres dies d’incubació, cursa amb nombrosos símptomes, dels quals els més freqüents són febre elevada, dolors musculars i articulars, atordiment, hemorràgies…