Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
focus infecciós
Patologia humana
Localització, arreu de l’organisme, on formen colònies, de microbis de qualsevol mena que determinen trastorns tòxics a distància i alteracions de la temperatura.
D’aquests focus poden passar gèrmens a la sang esporàdicament bacterièmia o contínuament i persistentment septicèmia
limfoma de Burkitt
Patologia humana
Limfoma limfoblàstic poc diferenciat que hom creu causat pel virus d’Ebstein-Barr.
Per bé que estès arreu del món, es troba sobretot en països de clima tropical i afecta en especial els nens de 4 a 8 anys En la varietat africana les lesions es localitzen preferentment a la mandíbula i no tant a l’abdomen tub digestiu, ovaris, retroperitoneu, mentre que a la resta de països predomina la forma abdominal Afecta també el sistema nerviós central i el moll de l’os i pot leucemitzar-se La diagnosi es confirma en objectivar, amb l’estudi citològic, les cèllules característiques del tumor Fou descrit l’any 1958 pel cirurgià ugandès d’origen britànic Dennis P Burkitt
col·lagenosi
Patologia humana
Denominació genèrica de determinades malalties del col·lagen o del teixit connectiu, anomenades també connectivopaties.
El terme aplega un conjunt d’entitats patològiques diferents que presenten uns trets comuns, com és ara que són malalties adquirides, d’etiologia desconeguda, en la patogènia de les quals participen d’una manera diversa factors immunològics, com els complexos immunes i els autoanticossos segurament a causa d’una pèrdua de l’activitat supressora dels limfòcits T, factors infecciosos virals i factors genètics predisposats L’afectació del teixit connectiu, distribuït arreu de l’organisme, confereix a aquestes malalties un abast potencialment sistèmic que determina una colla de…
malaltia de Lyme
Patologia humana
Malaltia infecciosa causada per l’espiroqueta Borrelia burgdorferi, transmesa per una paparra del gènere Ixodes.
Fou identificat per primer cop el 1975 a la ciutat de Lyme, de la qual rep el nom Els anys següents s’estengué pràcticament arreu del món Dona lloc a un trastorn inflamatori crònic multisistèmic, amb especial afectació de la pell, el sistema nerviós, el cor i les articulacions, per bé que també poden ésser afectats altres òrgans ull, os, múscul, melsa, ronyó, fetge, etc Sol tenir una evolució crònica, amb recurrència d’episodis aguts, i les seves manifestacions són extremament diverses, per la qual cosa és possible que sigui confosa amb patologies molt diverses En un estadi…
pandèmia
Patologia humana
Malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada.
L’extensió i la incidència per la qual una epidèmia passa a ser considerada pandèmia pot variar És per això que l’ Organització Mundial de la Salut ha revisat diverses vegades la seva definició de pandèmia Generalment s’admet que, un cop passats els primers estadis, una pandèmia comporta la coexistència de focus simultanis allunyats geogràficament, així com dificultats per a controlar el contagi Des del final del segle XIX, la multiplicació dels contactes humans que facilita el gran desenvolupament de les xarxes de transports i una economia cada cop més interdependent poden afavorir l’…
diabetis ‘mellitus’
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per un trastorn del metabolisme dels hidrats de carboni, amb augment de la glucosa a la sang (hiperglucèmia) i aparició de glucosa a l’orina (glucosúria), com a resultat d’una producció inadequada o d’una mala utilització de la insulina.
És un procés freqüent que afecta més de 200 milions de persones d’arreu del món N'hi ha de diversos tipus diabetis tipus I o juvenil , o insulinodepenent , en què hi ha una destrucció de les cèllules β del pàncrees les productores d’insulina que comporta una manca total de l’hormona De causa desconeguda, sol començar abans dels 25 anys, en alguns casos és hereditària i és possible que, en persones predisposades genèticament, hi tinguin un paper desencadenant certs virus o la formació d’anticossos contra les cèllules β Cal habitualment l’administració d’insulina per al tractament…
Verola
Patologia humana
La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola , virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals,…
Anquilostomiasi o uncinariasi
Patologia humana
L’ anquilostomiasi o uncinariasi és una parasitosi provocada per dues espècies de cucs, Anquilostoma duodenale i Necator americanus , que s’estableixen al budell prim i poden provocar una anèmia de caràcter greu Aquests cucs es classifiquen dins el grup dels nematodes, perquè són allargats, cilíndrics, no segmentats i de sexe diferenciat En la forma adulta, tenen de 5 mm a 18 mm de longitud L’ A duodenale es distribueix per regions subtropicals d’Àfrica, Àsia i Europa meridional El N americanus es troba a les regions tropicals d’Àfrica, Àsia i Amèrica Hom calcula que arreu del…
hepatitis
Patologia humana
Inflamació del fetge.
El terme hepatitis vírica es refereix a la inflamació aguda del fetge, imputable als virus A, B, C, D i E, entre els més freqüents Fins a la fi de la dècada dels anys vuitanta del segle XX només s’havien identificat els virus de l’hepatitis A i B, i hom es referia a les hepatitis no coincidents amb aquest tipus com a hepatitis no A no B Segons estimacions de l’OMS, a la segona dècada del segle XXI prop de 500 milions de persones arreu del món presentaven infecció crònica pel virus de l’hepatitis C o B, causants, al seu torn, del 57% de casos de cirrosi i el 78% de casos de…
pesta

Vue du Cours pendant la peste de 1720, oli sobre tela de Michel Serre (1721)
(CC0)
Patologia humana
Malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, que es transmet per puces que parasiten petits mamífers (molt especialment rates).
La infecció en humans es produeix directament per la picada de les puces o per la mossegada de mamífers infectats molt especialment rates, i també pel contacte amb materials o teixits infectats o per inhalació El bacteri Yersinia pestis , aerobi i gramnegatiu, fou descobert simultàniament per Shibasaburo Kitasato i Alexandre Yersin l’any 1894 Presenta tres formes típiques la pesta septicèmica poc freqüent, amb invasió ràpida de la sang, febre molt alta, coma i mort, la pesta pulmonar també mortal, amb febre, dispnea, tos i expectoració sangonosa i la pesta bubònica més freqüent i no tan greu…