Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
larvat | larvada
Patologia humana
Dit de la malaltia que es presenta sense cap simptomatologia clara o que té un curs pràcticament asimptomàtic.
distròfia
Patologia humana
Trastorn o canvi negatiu produït per alteracions de nutrició, que es tradueix per una disminució del volum o pèrdua de les capacitats funcionals d’un òrgan o d’un teixit.
Les principals distròfies són les musculars amiotròfia, la distròfia dental , caracteritzada per la destrucció parcial dels teixits dentaris i que inclou nombroses afeccions sense nexe aparent entre elles, la qual distròfia pot afectar l’esmalt, la dentina, el ciment o la polpa la càries, d’etiopatogènesi poc clara, és considerada una distròfia, la distròfia osteogènica i les distròfies encondrals
fibrosi pulmonar
Patologia humana
Espessor fibrosa de la paret alveolar que impedeix la difusió d’oxigen i provoca l’aparició d’una insuficiència respiratòria progressiva, amb dispnea, cianosi, etc.
És causada per la formació de fibroblasts que reparen els alvèols danyats La cicatrització excessiva dificulta la funció pulmonar normal i agreuja progressivament els símptomes de la malaltia No existeix cap tractament farmacològic d’eficàcia clara més enllà dels fàrmacs per a alleujar els símptomes i retardar la progressió de la malaltia En els casos més greus, hom opta pel trasplantament Pot ser secundària a uns altres processos tuberculosi, carcinoma, sarcoïdosi, etc o bé idiopàtica fibrosi pulmonar idiopàtica , quan és de causa desconeguda
medicina psicosomàtica
Patologia humana
Branca de la patologia que estudia les afeccions somàtiques derivades de factors emocionals, siguin pretèrits o presents.
La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics sovint denominats avui psicofisiològics són, entre altres, els següents manifestació clara d’un dolor físic…
malaltia de Kawasaki
Patologia humana
Malaltia que cursa amb febre, erupció cutània, conjuntivitis, adenitis cervical i edema de la pell de mans i peus. Pot presentar-se descamació de la pell i de manera molt característica a la punta dels dits de la mà.
En el 80% dels casos afecta nens de cinc anys d’edat i la màxima incidència de la malaltia es dona al Japó No queda clara la seva etiologia infecciosa ni tampoc la transmissió d’una persona a una altra S'especula amb la possibilitat que un o diversos agents infecciosos actuïn damunt d’un hoste genèticament predisposat per a explicar-ne la incidència estacional, l’agrupament geogràfic i el quadre clínic de febre i exantema similar al d’altres malalties infeccioses el fet que la població desenvolupi immunitat enfront de la malaltia podria ser la causa que per damunt dels cinc anys la incidència…
al·lèrgia alimentària
Patologia humana
Resposta anòmala de l’organisme que és causada per la ingestió de determinats aliments, en la qual intervé el sistema immunològic.
Pot estar mediada per la Immunoglobulina E IgE o per altres mecanismes immunològics Cal diferenciar les allèrgies alimentàries de les reaccions adverses als aliments d’origen no tòxic i on tampoc intervé el sistema immunològic, tradicionalment denominades intoleràncies als aliments, i que actualment s’anomenen reaccions d’hipersensibilitat als aliments no allèrgiques Estan descrits més de 70 allergògens alimentaris, però el 75% de les reaccions són degudes a un nombre limitat d’aliments ous, llet, peix, fruites seques, marisc i fruites, bàsicament Els símptomes d’allèrgia alimentària…
Rinorrea
Patologia humana
La rinorrea constitueix una manifestació molt habitual dels trastorns de la part més alta de les vies respiratòries, és a dir, les fosses nasals, els sins para-nasals i la rinofaringe Consisteix en la producció abundant de secreció nasal que es pot exterioritzar pels orificis nasals i origina la rinorrea anterior , o bé passar cap a la faringe i ésser empassada, i aleshores és anomenada rinorrea posterior L’eliminació de secreció nasal pels orificis del nas obliga a mocar-se constantment i pot causar irritacions en el vestíbul nasal i el llavi superior, especialment en els infants que no…
Endoscòpia urinària
Patologia humana
L’ endoscòpia urinària constitueix un mètode d’exploració que consisteix en l’observació de l’interior de les vies urinàries amb un dispositiu constituït per un tub, anomenat endoscopi , que conté un sistema òptic i una font d’illuminació Un dels extrems de l’endoscopi s’introdueix per la uretra fins a l’òrgan que cal examinar i l’altre extrem va connectat a un sistema òptic amb el qual, des de l’exterior, l’operador pot observar l’interior de l’òrgan Aquest mètode permet l’observació directa de les lesions que hi podria haver i l’extracció de mostres de teixit per a examinar A més, té…
Modificacions de la pell durant l’embaràs
Patologia humana
Com qualsevol altre òrgan del cos, la pell també és afectada per les modificacions hormonals i pels canvis en la forma del cos propis de l’embaràs La majoria de dones embarassades presenten canvis de pigmentació , o modificacions en la coloració de la pell, en algunes parts del cos Aquests canvis són causats per les modificacions hormonals de l’embaràs, que fan que s’incrementi l’activitat dels melanòcits Aquestes cèllules, situades en la pell, sintetitzen la substància denominada melanina, de la qual depèn la coloració de la pell En augmentar-ne l’activitat, s’incrementa la quantitat de…
dolor
![](/sites/default/files/media/FOTO/DOLOR.jpg)
A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…