Resultats de la cerca

D’acord amb el tipus de reacció pleurítica, les pleuresies poden ser seques fibrinoses i humides o exsudatives, amb embassament seroses, serofibrinoses, purulentes, quiloses, hemorràgiques, etc Segons l’etiologia, hom les classifica en infeccioses i no infeccioses pleuresia urèmica, disproteïnèmica, postinfarts, etc Poden ésser localitzades o enquistades i generalitzades clínicament es manifesten de forma diferent segons les característiques anatòmiques del procés El tractament ha d’ésser causal, però en alguns casos cal evacuar per punció l’embassament produït i de vegades cal recórrer a…

Segons la constitució química, hom pot dividir les toxines en holoproteiques elaborades principalment per bacils esporulats grampositius, com és ara les toxines tetàniques i les botulíniques, heteroproteiques endotoxines dels bacils grampositius o antígens protídics amb glúcids i lípids i enzimàtiques amb funcions d’inhibició, lisi, etc, com la hialuronidasa, la collagenasa, l’estafilocoagulasa, etc En patologia hom classifica les toxines en intracellulars o endotoxines constitueixen els antígens flagellars, capsulars o somàtics i extracellulars o exotoxines , que exerceixen l’acció tòxica…

Clínicament es manifesten per simptomatologia cutània, abdominal i neurològica i, bioquímicament, per un augment de formació, d’acumulació i d’excreció de porfirina o de substàncies precursores d’aquesta Segons l’òrgan en el qual és localitzat el trastorn, hom les classifica en eritropoètiques i hepàtiques Entre les primeres hi ha la porfíria eritropoètica congènita, rara però greu, amb fotosensibilitat intensa i hemòlisi la protoporfíria eritropoètica, de bon pronòstic i la coproporfíria eritropoètica, rara però de bon pronòstic Entre les porfíries hepàtiques destaquen la porfíria aguda…

Segons l’extensió topogràfica del procés, poden ésser lobars, lobellars, segmentàries i intersticials D’acord amb llur etiologia hom les classifica en bacterianes i no bacterianes, les quals poden ésser causades per virus, rickèttsies i fongs En l’edat infantil són més freqüents les víriques, mentre que en l’adult augmenta el nombre de les bacterianes produïdes per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae Per a la diagnosi és molt important la història clínica minuciosa tos productiva, dolor en punta de costat, febre, símptomes generals d’…

D’acord amb la clínica i la histopatologia hom les classifica en agudes infeccioses o supurades, subagudes i cròniques Les tiroïditis agudes són bacterianes i degudes a una disseminació limfògena o hematògena d’altres focus orals o amigdalofaringis La subaguda o granulomatosa de De Quervain és d’etiologia probablement vírica i guareix en un temps d’1 a 3 mesos Les principals tiroïditis cròniques són la crònica fibrosa o malaltia de Riedel, en la qual el tiroide adquireix una consistència molt dura i s’infiltra en els teixits veïns, la crònica limfomatosa o malaltia de Hashimoto, d’etiologia…

Les cèllules fúngiques , és a dir, les cèllules dels fongs, són constituïdes, de dins enfora, pel nucli cellular la membrana nuclear, que delimita el nucli el citoplasma la membrana citoplasmàtica, i la paret cellular El nucli de la cèllula fúngica, com el dels protozous i el de les cèllules dels organismes superiors, conté ADN, on es troba la dotació genètica del microorganisme, a més d’ARN i diverses proteïnes La membrana nuclear és una estructura proteica que protegeix i delimita el nucli cellular impedeix que diversos elements del citoplasma hi penetrin El citoplasma de la cèllula fúngica…

Definició L’ hemocromatosi constitueix una malaltia metabòlica caracteritzada per un augment anormal i persistent dels dipòsits de ferro a l’organisme, a conseqüència del qual aquest mineral s’acumula progressivament en diversos òrgans i teixits —sobretot el fetge, el pàncrees, el cor i la glàndula hipòfisi— i dona lloc a diverses manifestacions que inicialment inclouen somnolència, pèrdua de pes, enfosquiment de la pell, pèrdua del desig sexual i dolors articulars, i que, més endavant, en absència del tractament oportú, menen a l’hepatitis crònica i la cirrosi, la diabetis, la…

Definició És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge Aquesta alteració es presenta a causa d’una infecció del teixit hepàtic deguda a diversos tipus de bacteris que solen atènyer aquest òrgan a través de la circulació sanguínia o bé que procedeixen dels teixits adjacents Els abscessos hepàtics, que poden ésser únics o múltiples, se solen formar en uns quants dies o algunes setmanes, i en general es manifesten amb febre, esgarrifances, pèrdua de la gana i dolor a la part superior i dreta de l’abdomen Igualment, és habitual que més endavant…

La síndrome febril es presenta clàssicament tot alternant dues fases una d’inicial, en què augmenta la temperatura corporal i que sol ésser precedida per esgarrifances i s’acompanya de pallidesa cutània i sensació de fred i una segona fase, en què baixa la temperatura corporal, que s’acompanya de sudació, envermelliment de la pell i les mucoses i sensació de calor En general, els increments més importants de temperatura corporal solen coincidir amb els moments en què la temperatura del cos és de per si més elevada, és a dir, entre les 6 de la tarda i les 10 de la nit En ambdues fases és…

Definició És anomenada ascariasi o ascaridiasi la parasitosi deguda a la presència del cuc anomenat Ascaris lumbricoides en la llum de l’intestí prim En general és asimptomàtica, per bé que pot originar manifestacions —fonamentalment trastorns gastrointestinals— quan es localitza a l’intestí una quantitat nombrosa de cucs Causes L’ Ascaris lumbricoides és un helmint, és a dir, un cuc sense apèndixs articulats Es classifica dins del grup dels nematodes, ja que és de forma cilíndrica, no és segmentat i l’espècie inclou individus diferenciats del sexe masculí i del sexe femení Els cucs adults, d…