Resultats de la cerca

Hi ha diversos procediments específics molt importants en el tractament i la prevenció de les malalties infeccioses, gràcies als quals, durant els darrers decennis, s’ha aconseguit de reduir la incidència d’aquest tipus de trastorns Aquests procediments, que a continuació es tracten separadament, inclouen la immunització activa, o vaccinació la immunització passiva, o administració d’anticossos específics l’administració d’antibiòtics amb finalitats terapèutiques i profilàctiques i l’antibiograma, una tècnica de laboratori que permet de seleccionar el tipus d’antibiòtic que pot…

La diagnosi de les malalties que afecten els òrgans del sistema reproductor es basa en l’estudi de les manifestacions i en les dades obtingudes en l’exploració física Tanmateix, però, per a concretar la diagnosi cal habitualment realitzar algunes proves complementàries Aquestes proves diagnòstiques són molt diverses, n’hi ha de senzilles i d’altres de més sofisticades Actualment hom disposa de mètodes molt específics que solament s’apliquen en casos molt concrets A continuació es descriuen els principis de les proves utilitzades més habitualment que en general són suficients per…

Nombroses circumstàncies, ja siguin de caràcter individual, com per exemple una fallada en el sistema defensiu de l’organisme, o bé de tipus social, geogràfic o climàtic, com per exemple la presència de mosquits vectors que transmeten un paràsit determinat en una zona concreta, poden incrementar o mantenir elevada la freqüència de les malalties infeccioses en general o d’algunes en concret A continuació s’esmenten algunes de les circumstàncies més importants, o alguns dels conceptes relacionats amb el tema, que des d’un punt de vista epidemiològic són essencials per a comprendre…

L’anomenada limfografia consisteix en l’estudi radiogràfic dels vasos i els ganglis limf àtics amb la injecció d’una substància de contrast, en aquest cas l’anomenat blau d’Evans , en els petits vasos limfàtics terminals de la superfície cutània de les mans o els peus Per a realitzar-la, cal en primer lloc localitzar un d’aquests vasos limfàtics terminals amb un instrumental adequat, separar-lo dels teixits veïns i introduir-hi una xeringa de diàmetre micromètric A continuació, i durant diverses hores, s’efectua una descàrrega contínua de la substància de contrast, que…

És anomenada hiperèmesi gravídica una complicació de l’embaràs caracteritzada per la sensació de nàusees i vòmits tan intensos que afecten l’estat general de la gestant, de vegades posant en perill la continuació de l’embaràs i la salut de la dona Si bé és normal que la gestant pateixi nàusees i vòmits, especialment durant els tres primers mesos, cal consultar el metge si els vòmits dificulten l’alimentació i no hi ha increment de pes, ja que aquest és el principal signe d’aparició de la hiperèmesi Els vòmits se solen reduir repartint l’alimentació en àpats freqüents de poca…

La claudicació intermitent constitueix una síndrome o un conjunt de símptomes, entre els quals destaca l’aparició de dolor en un determinat sector del cos, en general una extremitat, que es presenta quan es duu a terme un esforç físic i desapareix si hom manté el membre que n’és afectat en repòs Aquesta manifestació és deguda a una inadequada aportació de sang oxigenada al teixit muscular en moments d’activitat física L’origen d’aquest trastorn és una estretor progressiva del diàmetre d’una determinada artèria perifèrica deguda al creixement de plaques d’ateroma a la superfície interna de la…

La laringoscòpia és una prova que consisteix en l’examen visual de la laringe i es pot efectuar amb dues tècniques diferents El mètode més emprat és la laringoscòpia indirecta , que es basa en l’observació de la laringe amb l’ajut d’un mirall circular unit a un mànec llarg Per realitzar aquesta prova la persona examinada ha d’obrir bé la boca, i l’examinador estira la llengua enfora per tal d’elevar la faringe El mirall s’escalfa prèviament amb una flama per evitar que s’enteli en entrar en contacte amb l’aire calent i humit procedent de la laringe A continuació hom introdueix el…

Durant cada cicle cardíac la pressió de la sang que circula per les artèries oscilla entre uns valors màxims, o pressió sistòlica o màxima , i uns valors mínims, o pressió diastòlica o mínima Aquestes pressions es poden mesurar directament introduint uns instruments determinats a l’interior dels vasos sanguinis Tanmateix, però, aquesta mena de procediment és molt complex per a realitzar-lo de manera rutinària, i com que, d’altra banda, cal determinar la pressió arterial en tota consulta cardiològica, en la pràctica s’utilitza un mètode…

La tos constitueix un acte reflex defensiu que s’origina a les vies respiratòries inferiors com a resposta a qualsevol estímul irritant a la laringe, la tràquea o els bronquis, com la inhalació de gasos irritants, un cos estrany o bé una acumulació de secrecions Aquests estímuls causen una irritació de les fibres sensitives de la mucosa que desencadena el reflex de la tos, consistent en una inspiració profunda, seguida pel tancament de la glotis i per una forta contracció dels músculs respiratoris, a continuació de la qual s’obren sobtadament les cordes vocals Aquest reflex causa…

L’ electrocardiografia és l’enregistrament gràfic de l’activitat elèctrica del cor Consisteix en la percepció, l’amplificació i l’enregistrament posterior, bé sobre paper o en una pantalla, dels potencials elèctrics que es produeixen a partir dels fenòmens de despolarització i repolarització de les fibres miocàrdiques en llur desplaçament per tot l’òrgan Es tracta d’un dels estudis més emprats en la pràctica mèdica, tant en la detecció de malalties cardíaques prèviament suposades per l’orientació diagnostica, com de manera rutinària per tal de conèixer l’estat i la funcionalitat del cor L’…