Resultats de la cerca

És anomenada hiperplàsia suprarenal congènita una alteració poc habitual deguda a un defecte enzimàtic en l’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal, que origina una producció insuficient d’algunes d’aquestes hormones i una producció exagerada d’unes altres, amb les corresponents repercussions orgàniques L’origen de la malaltia és una alteració genètica, transmesa hereditàriament La base del trastorn és un defecte enzimàtic, de tipus molt variat, que altera el procés d’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal Hi ha dèficits enzimàtics molt diversos cadascun dels quals…

És anomenat hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme  un trastorn poc freqüent i greu que es caracteritza per una fallada de l’activitat de la hipòfisi o glàndula pituïtària Quan es tracta d’una fallada global de la hipòfisi, l’alteració és anomenada panhipopituïtarisme si es produeix un dèficit en la producció d’algunes de les hormones hipofisials es parla d’ hipofunció hipofisial parcial i si es tracta solament de la fallada aïllada en l’elaboració d’una de les hormones hipofisials hom parla d’ hipopituïtarisme selectiu o monohipopituïtarisime L’origen de l’alteració pot ésser variat La…

La immunització activa , o vaccinació , consisteix en la inoculació de microorganismes atenuats, afeblits o morts, o de fraccions derivades d’ells, que es comporten com a antígens, és a dir que, després d’haver estat introduïts en l’organisme, hi indueixen l’elaboració de cèllules defensives, d’anticossos específics que immunitzen o protegeixen el subjecte davant les infeccions provocades per aquells gèrmens El mecanisme protector que desencadenen els vaccins en l’organisme és similar al que hi desperten les infeccions, ja que en ambdós casos el sistema defensiu capta la presència d’un…

Totes les espècies de bacteris tenen una sèrie d’estructures o d’elements obligats, entre els quals s’inclou el nucli o nucli bacterià el citoplasma o substància que envolta el nucli la membrana cito-plasmàtica que envolta i delimita el citoplasma i la paret cellular El nucli bacterià es compon fonamentalment d’una gran molècula d’ADN, per bé que també conté diverses molècules d’ARN i proteïnes La característica més destacada del nucli bacterià és que, a diferència del nucli de les cèllules eucariotes, no és delimitat per una membrana nuclear La molècula d’ADN bacterià nuclear és un filament…

La púrpura trombocitopènica idiopàtica constitueix una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per una destrucció anormal de les plaquetes sanguínies i l’aparició consegüent d’hemorràgies, cosa que suposa el defecte de les cèllules que participen activament en l’hemostàsia Els símptomes de la malaltia, com també l’evolució que segueix, són molt variables Normalment, té una evolució aguda de poques setmanes de durada quan afecta infants, mentre que és crònica en els adults i causa hemorràgies de major o menor gravetat Aquesta malaltia es pot resoldre mitjançant l’administració de…

És anomenat síndrome adrenogenital el conjunt d’alteracions originades per una elaboració exagerada d’hormones masculines per part de l’escorça suprarenal, la qual cosa ocasiona una masculinització en l’organisme de les dones que en són afectades La síndrome adrenogenital és una conseqüència de la hiperplàsia suprarenal congènita, comentada anteriorment Tanmateix, però, també es pot presentar en qualsevol moment de la vida, tant per una hiperplàsia suprarenal de qualsevol origen com pel desenvolupament d’un tumor suprarenal capaç de secretar andrògens en quantitats anormals Les manifestacions…

La policitèmia vera consisteix en un increment de la massa total de glòbuls vermells, la concentració dels quals supera els 6 milions/mm 3 , i que produeix un augment de la viscositat sanguínia La policitèmia pot ésser secundària a una altra malaltia que provoqui una elaboració exagerada de glòbuls vermells Així, per exemple, se sol associar a les manifestacions de diverses malalties pulmonars Un cas especial de l’alteració, la policitèmia vera, constitueix una afecció crònica d’origen desconegut que sol afectar homes adults Un signe típic de la policitèmia és la rubefacció, és a dir, l’…

Definició Reben el nom de talassèmia una sèrie d’alteracions genètiques hereditàries que generen una síntesi anormal o insuficient d’hemoglobina, el pigment vermell contingut als eritròcits o glòbuls vermells En conseqüència, es presenta una anèmia d’intensitat variable segons els casos, de vegades mínima i asimptomàtica, i d’altres tan intensa que és incompatible amb la vida Freqüència La talassèmia constitueix una malaltia relativament freqüent en algunes poblacions, sobretot les de la conca de la Mediterrània En l’àrea dels Països Catalans la incidència de portadors de l’alteració genètica…

Els casos de botulisme humà són causats pel creixement del microbi sota condicions anaeròbiques en aliments crus o en conserva, sobretot de carns o de vegetals com les de llegums Entre altres factors, el pH és determinant per al creixement del clostridi productor de la toxina, de tal manera que a un pH inferior a 4,5 el creixement del bacteri és impossible en qualsevol aliment Per aquesta raó, en tecnologia alimentària, hom divideix tant els processos d’esterilització i les especificacions legals dels tractaments com la manipulació dels aliments en condicions estipulades per a aliments de…

La gastritis atròfica constitueix un trastorn crònic caracteritzat per l’aprimament de la mucosa que revesteix l’interior de l’estómac i per una significativa manca d’activitat per part de les glàndules que hi ha a la paret de la cavitat gàstrica Per tal d’atenuar la pesadesa i la distensió abdominal que pot provocar la malaltia, convé no realitzar àpats abundants ni tampoc prendre alcohol o medicaments antiinflamatoris Al contrari, es recomana de realitzar àpats poc abundants unes cinc o sis vegades al dia Davant la persistència de símptomes com ara cremor d’estómac o pesadesa abdominal que…