Resultats de la cerca

L’acalàsia o cardiospasme és un trastorn de causa desconeguda que es caracteritza per la disminució dels moviments que condueixen el bol alimentari al llarg de l’esòfag i per la contracció de l’esfínter que obre el pas als aliments cap a l’estómac Per tal d’atenuar el símptoma principal la disfàgia o dificultat a deglutir el bol alimentari, hom aconsella de mastegar adequadament els aliments i empassar-se’ls acompanyats de petits glops d’aigua En alguns casos, igualment és útil de menjar dret i realitzar inspiracions forçades en empassar-se els aliments Per tal d’…

És anomenada disfàgia la dificultat a empassar-se el bol alimentari La disfàgia s’acompanya de sensació de cos estrany a la faringe o l’esòfag, provocada justament per la detenció del mateix bol alimentari a l’interior d’aquests òrgans Segons la porció en què es produeix la detenció del bol alimentari, es diferencien dos tipus de disfàgia la faríngia i l’esofàgica La disfàgia faríngia es caracteritza per la dificultat a empassar-se tant els aliments sòlids com els líquids, i pel fet que es presenta al cap d’1 segon o 2 d’haver-se empassat els aliments, és a dir,…

El mal de coll és un dels símptomes principals que es presenten en les malalties de la faringe i la laringe Es produeix a conseqüència de la irritació de les fibres nervioses sensitives de la mucosa originada per una inflamació o una compressió de la mucosa El mal de coll pot ésser d’intensitat molt variable segons el cas Sempre, però, s’intensifica en la deglució, perquè el desplaçament de la saliva o dels aliments sobre la mucosa irritada incrementa l’estimulació dolorosa En els infants més petits, el mal de coll es pot manifestar amb un rebuig del menjar, malgrat que poden haver demostrat…

L’espasme esofàgic difús constitueix un trastorn crònic, de causa desconeguda i en general de bon pronòstic, que es caracteritza per la presència de contraccions esofàgiques intenses i incoordinades que es poden manifestar amb dificultat per a empassar-se els aliments i dolor toràcic La persona que n’és afectada ha de tenir en compte que l’estat psíquic influeix notablement en l’evolució d’aquest trastorn, i sempre que sigui possible haurà d’evitar les èpoques d’estrès, en què els símptomes se solen aguditzar, ja que en les èpoques més tranquilles solen cedir o bé s’atenuen Quan…

L’ eritema infecciós o megaloeritema , també anomenat cinquena malaltia, és un trastorn infecciós víric que incideix especialment en infants entre 5 i 14 anys, amb una evolució aguda i benigna, originant una síndrome febril i un exantema o erupció cutània que n’és característica L’agent etiològic del trastorn és el parvovirus humà B 19 , virus que pertany al grup de les Parvoviridae , que es transmet per via respiratòria a partir de les secrecions salivals i respiratòries de les persones malaltes, per un contacte relativament estret El període d’incubació dura entre 10 dies i 15 Les primeres…

És anomenada esofagitis per reflux la inflamació de la paret interna de l’esòfag ocasionada per la presència reiterada d’àcid clorhídric i d’altres elements del suc gàstric que reflueixen anormalment des de l’estómac fins a l’esòfag Hi ha diverses circumstàncies que afavoreixen el reflux del contingut de l’estómac cap a l’esòfag, com ara hèrnia de hiat, obesitat, tabaquisme, alcoholisme o embaràs, i que predisposen a l’aparició d’aquest trastorn Els símptomes principals de l’esofagitis per reflux consisteixen bàsicament en pirosi o cremor a l’interior del tòrax i dificultat o dolor en …

És anomenada esofagitis càustica la inflamació que origina al conducte esofàgic la ingestió accidental, o amb finalitats suïcides, de substàncies càustiques, com ara sosa càustica o lleixiu La presència d’aquestes substàncies a l’esòfag provoca al cap de pocs segons la necrosi o mort d’una extensió variable de la mucosa o capa més interna de l’esòfag La gravetat de les lesions depèn bàsicament de la quantitat, la concentració i el poder corrosiu del producte ingerit En els casos menys greus, es produeixen nombroses úlceres o erosions superficials En els casos més greus, la substància càustica…

La rinorrea constitueix una manifestació molt habitual dels trastorns de la part més alta de les vies respiratòries, és a dir, les fosses nasals, els sins para-nasals i la rinofaringe Consisteix en la producció abundant de secreció nasal que es pot exterioritzar pels orificis nasals i origina la rinorrea anterior , o bé passar cap a la faringe i ésser empassada, i aleshores és anomenada rinorrea posterior L’eliminació de secreció nasal pels orificis del nas obliga a mocar-se constantment i pot causar irritacions en el vestíbul nasal i el llavi superior, especialment en els infants que no…

La síncope, anomenada popularment desmai , consisteix en una pèrdua de la consciència transitòria que, en general, no es prolonga més d’uns minuts o uns segons, i que gairebé sempre és deguda a una disminució del flux sanguini cerebral Les causes d’aquest trastorn solen ésser poc importants alteracions fucionals del sistema nerviós autònom o de la pressió arterial Així, és habitual que afecti persones sanes, a causa d’una resposta exagerada del sistema nerviós que regula la pressió arterial davant emocions intenses, estats d’ansietat o por És típic, per exemple, la síncope davant la visió de…