Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Canvi en la coloració i la temperatura cutània
Patologia humana
La coloració i la temperatura de la pell depenen, en una part important, de les característiques de la circulació cutània, tant pel que fa a la composició de la sang que circula pels vasos sanguinis com pel volum del mateix flux de sang De fet, les característiques de coloració i temperatura cutànies poden ésser modificades per nombroses alteracions i circumstàncies que no depenen de l’activitat del sistema càrdio-vascular En alguns casos, però, aquestes modificacions constitueixen signes d’afeccions càrdio-circulatòries Pel que fa a la coloració cutània, cal dir que depèn de diversos factors…
anèmia ferropènica
Patologia humana
Anèmia caracteritzada per la disminució o absència dels dipòsits de ferro a l’organisme, baixa concentració sanguínia de ferro, baixa saturació de transferrina i baixa concentració de l’hemoglobina o de l’hematòcrit.
És el tipus d’anèmia més freqüent en la població general, i la deficiència nutricional més comuna a tot el món Les causes d’anèmia ferropènica més freqüents són un augment de la utilització del ferro per gestació, alletament o creixement corporal ràpid en la infància, les pèrdues fisiològiques durant la menstruació o pèrdues patològiques com hemorràgies i les alteracions en l’absorció del ferro per dietes insuficients o per trastorns de l’absorció Una anèmia ferropènica lleu pot no presentar símptomes Si aquesta és més accentuada, és freqüent presentar irritabilitat, cansament, pallidesa de…
paralàlia
Patologia humana
Defecte de pronunciació consistent en el fet que algunes consonants són pronunciades d’una manera defectuosa i donen el so d’altres consonants molt diferents.
Les varietats més importants són el paragammacisme la g és pronunciada com a d i la k com a t , el paracigmatisme la s és pronunciada com a d, t o f , el paralamdacisme la l es converteix en n, j o r i el pararotacisme la r com a d, t o j
proteïnúria
Patologia humana
Presència a l’orina de proteïnes en quantitat superior a la normal.
Normalment, l’orina conté menys de 0,15 g de proteïnes per litre La proteïnúria és un dels signes fonamentals de les malalties dels ronyons i de les vies urinàries Present en moltes d’elles, hom la pot trobar també en individus sense lesió renal de cap mena, gairebé sempre joves, i aleshores hom parla d’ albuminúria funcional , anomenada també intermitent perquè gairebé mai no és permanent en aquests casos
agammaglobulinèmia
Patologia humana
Manca o extrema disminució de gammaglobulina a la sang.
Forma part del nombrós grup de les síndromes d’immunodeficiència congènita És una malaltia poc freqüent L’agammaglobulinèmia infantil lligada al sexe o malaltia de Bruton apareix en 1 de cada 100 000 nens nascuts vius, i comporta una indefensió completa enfront de les malalties infeccioses bacterianes Es manifesta cap als 9-12 mesos de vida La resposta a les malalties víriques és normal, excepte amb el virus de l’hepatitis infecciosa, que provoca una malaltia fulminant, ràpidament fatal en aquests malalts També hi ha una gran tendència a patir malalties autoimmunitàries, especialment limfoma…
cianosi
Patologia humana
Coloració blavosa de la pell i de les mucoses que apareix quan la concentració d’hemoglobina reduïda, en la sang capil·lar, és superior a 5 g/100 ml.
Les cianosis poden ésser produïdes per una oxigenació deficient de la sang arterial o per un augment en la utilització de l’oxigen Les primeres, o hipòxiques , es presenten en els estats d’insuficiència respiratòria pneumònies, atelèctasis, emfisemes, encefalitis, narcosis, etc i en les cardiopaties congènites comunicacions interauriculars o interventriculars, etc, en què una gran part de la sang venosa passa al torrent arterial a través d’una via anormal Les segones es produeixen a conseqüència d’un alentiment en la circulació sanguínia capillar, com és el cas de les insuficiències…
ascites
Patologia humana
Acumulació de líquid a la cavitat peritoneal que, si és prou abundant, determina un bombament de l’abdomen.
Generalment el líquid prové dels vasos sanguinis i es produeix per un o més dels tres mecanismes següents augment de la permeabilitat dels capillars del peritoneu, augment de la pressió hidroestàtica dels capillars del fetge, i disminució de la pressió colloïdosmòtica del plasma L’anàlisi de la composició del líquid és important de cara al diagnòstic del mecanisme de producció i de les malalties causals així davant un contingut elevat de proteïnes superior a 3 g/l hom parla d’un exsudat que obeeix al primer mecanisme i és degut a processos que determinen una inflamació del peritoneu com les…
Anàlisi de sang
Patologia humana
L’ anàlisi de sang consisteix en l’examen d’una mostra sanguínia que permet d’obtenir informació, bàsicament, sobre la concentració dels elements constituents, bé dels components habituals o bé dels que es presenten ocasionalment en el curs de diverses alteracions orgàniques Per tal d’efectuar una anàlisi, cal extreure sang del cos i que sigui recollida en unes condicions adequades l’anàlisi en si mateixa és duta a terme en laboratoris que disposen de mitjans tècnics i personal especialitzat D’altra banda, l’ extracció de sang es pot efectuar en el mateix laboratori que després analitzarà la…
Mecanismes i tipus d’acció
Patologia humana
Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups els bacteriostàtics i els bactericides Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines , el cloramfenicol i els macròlids També se sol incloure en aquest grup d’antibiòtics les…
anèmia
Patologia humana
Situació patològica comuna a moltes malalties en què habitualment hom constata una disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina o del valor de l’hematòcrit.
En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pallidesa, edemes, etc L’anèmia aguda , que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un…