Resultats de la cerca

La lesió consisteix en una pàpula petita i arrodonida, de color vermellós, que creix durant un o dos mesos fins que arriba a una grandària que oscilla entre 1 i 2 cm, amb una zona central endurida per l’acumulació de ceratina Un o dos mesos després d’haver arribat a la grandària màxima, el tap de ceratina de la zona central es desprèn i deixa al descobert una depressió en el tumor, moment a partir del qual comença una fase de regressió espontània, de durada variable, que dóna lloc al guariment total i que deixa una cicatriu lleugerament deprimida

L’ adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles La grandària de les adenopaties és molt variable, com també ho és…

Característicament, la grandària dels quists fluctua al llarg del cicle menstrual pels efectes de les hormones ovàriques

L’ús d’exploracions amb raigs X és de molta utilitat en l’estudi de les alteracions càrdio-vasculars La realització d’estudis radiològics d’aquest òrgan és afavorida pel fet que els teixits cardíacs tenen una densitat superior a la dels teixits que els envolten, com ara els pulmons, i per tant deturen el pas dels raigs X que aquests darrers deixen passar Així, es diu que les imatges radiològiques del cor són més radioopaques i permeten de distingir aquest òrgan a l’interior de la cavitat toràcica Els estudis radiològics que més sovint es demanen pel que fa a les malalties càrdio-vasculars…

Freqüentment unilateral, és deguda a una inflamació del conducte de sortida i augmenta considerablement de grandària Elimina pus abundant per la part posterior dels llavis majors Si s’obtura el conducte es forma l’abscés de Bartholin

Els nòduls de les cordes vocals són petites tumoracions, bilaterals i simètriques, formades sobre les cordes vocals, de la grandària d’un cap d’agulla, que es produeixen a conseqüència d’una irritació persistent de les cordes vocals causada per un abús habitual de la veu Els pòlips de les cordes vocals són prominències anòmales d’una grandària considerable, formades sobre les cordes vocals i produïdes a conseqüència d’una inflamació crònica de la mucosa laríngia, causada per un abús de la veu o per la inhalació habitual de substàncies irritants com ara el fum del tabac o els fums industrials…

Les vegetacions adenoides són unes formacions de grandària variable localitzades al sostre de la nasofaringe, per darrere de les fosses nasals, que es formen sovint en els infants a conseqüència del desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia i què solen remetre espontàniament a partir de la pubertat Si les vegetacions adenoides són petites, no solen generar cap mena de problema Quan són més grosses, però, poden causar diversos trastorns, ja que obstrueixen el pas de l’aire de les fosses nasals a la faringe i poden obstruir igualment els conductes que comuniquen l’orella…

La gammagrafia és una tècnica d’exploració diagnostica que es basa en la utilització de radioisòtops o isòtops radioactius , és a dir, elements que emeten raigs gamma, i que després d’ésser introduïts a l’organisme, en general per via intravenosa, es concentren en uns teixits específics determinats, des dels quals emeten aquestes radiacions durant algun temps Aquestes radiacions, que no lesionen els teixits orgànics, són captades des de l’exterior de l’organisme per un detector especial, i finalment són transformades en imatges que reprodueixen en diverses tonalitats la grandària…