Resultats de la cerca

Aquestes reaccions són de caràcter neurovegetatiu i endocrí en la producció de les quals la hipòfisi i les glàndules suprarenals tenen una intervenció molt important La síndrome comença amb una reacció d’alarma , seguida d’un estat de resistència que és l’autèntic període d’adaptació i d’acreixement de les defenses L’exageració de l’activitat endògena produïda durant aquest període pot ésser causa d’un estat patològic permanent aquesta troballa clínica portà Hans Selye a formular el concepte de malalties d’adaptació Una tercera fase de la síndrome, dita d' esgotament , si arriba a produir-se…

Hom suposa que és deguda a una endocrinopatia de base immunològica

Poden ésser degudes a gèrmens oportunistes, és a dir, microorganismes poc virulents que en persones immunocompetents no podrien produir una infecció, o bé ésser causades per gèrmens virulents que en les persones immunodeprimides originen malalties infeccioses més greus, persistents i freqüents del que és habitual en individus amb una activitat immunològica adequada

Hom suposa que la malaltia és la conseqüència d’una reacció immunològica per un allergen, en la majoria dels casos desconegut, responsable de la inflamació i la fibrosi Es manifesta generalment per un quadre tòxic o anúria per la compressió ureteral La diagnosi és feta per pielografia i el tractament és generalment quirúrgic

Pot ésser provocat per causes molt diverses per ingesta escassa de iode com s’escau en certes contrades muntanyenques, i provoca aleshores l’anomenat goll endèmic o simple , en què a voltes predominen nòduls o quists goll multinodular per inflamacions o per infeccions tiroïditis aguda, subaguda, autoimmune o de Hashimoto, fibrosa o de Riedel, etc per hiperfunció de la glàndula tiroide de causa immunològica goll difús tòxic o malaltia de Graves-Basedow per tumors benignes hiperfuncionants goll nodular tòxic o no funcionants goll nodular no tòxic i per tumors malignes El…

Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…

La malaltia de Waldenstròm o macroglobulinèmia pri mària és una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per la funció anormal d’un sector de plasmòcits o cèllules plasmàtiques que elaboren grans quantitats d’una immunoglobulina específica Aquesta alteració és més aviat estranya Anualment afecta cinc persones de cada milió d’habitants És més freqüent en el sexe masculí i se sol presentar després de cinquanta anys La base de la malaltia consisteix en l’activació d’un clon o grup de limfòcits que es transformen en plasmòcits sintetitzadors de la mateixa immunoglobulina, en general una…

La síndrome de Guillain-Barré és un trastorn generalitzat de la conducció nerviosa en els nervis perifèrics que provoca debilitat muscular i que sol produir-se sobtadament al cap d’unes setmanes d’una infecció banal Progressa ràpidament D’altra banda, també és anomenada paràlisi ascendent de Landry o polineuritis idiopàtica aguda Aquest trastorn afecta de 0,6 a 1,9 persones de cada 100000 habitants, i és més freqüent en homes que en dones La causa és desconeguda En general es presenta al cap de dues setmanes o tres d’una infecció vírica de les vies respiratòries superiors i de vegades…

El pèmfig és una alteració crònica de la pell i les mucoses caracteritzada per la formació de butllofes de grandària diversa, que es trenquen i sagnen amb facilitat És una malaltia poc freqüent i es calcula que afecta, anualment, una de cada 100000 persones En general es presenta entre 30 anys i 50 L’origen d’aquest trastorn no es coneix amb exactitud Hom suposa que es tracta d’una malaltia autoimmune , en què, per raons desconegudes, el sistema immunitari elabora anormalment anticossos que reaccionen contra elements del mateix organisme Aquesta reacció immunològica anòmala…

L’ artritis reactiva és una inflamació de les articulacions deguda a una reacció immunològica anòmala desencadenada per diversos agents infecciosos Encara que les manifestacions articulars poden ésser les més evidents d’aquesta malaltia, generalment s’acompanyen d’alteracions en d’altres estructures anatòmiques L’aparició d’una artritis reactiva en què s’esdevé la inflamació de les articulacions, la uretra i estructures oculars s’anomena síndrome de Reiter L’alteració se sol presentar entre 20 anys i 40 D’altra banda, no se’n coneix la causa íntima, però es pensa que hi ha…