Resultats de la cerca

Hi estan més exposades les persones immunodeprimides i les que han estat sotmeses a cirurgia gàstrica o intestinal o tenen una disminució de la secreció àcida gàstrica L’etiologia més freqüent són les infeccions bacterianes i en menor proporció les degudes a protozous o virus Acostuma a presentar un quadre clínic lleu, però en alguns casos es pot complicar amb presència de sang i moc a la femta com a signe de lesió de la mucosa intestinal i necessita un diagnòstic etiològic i un tractament més acurat Es pot encomanar a través del menjar i la fruita per tant, cal prendre mesures profilàctiques…

L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o…

L’expectoració evita l’acumulació de productes patològics als alvèols pulmonars i a les vies respiratòries, i ajuda a netejar-los

Hom suposa que la malaltia és la conseqüència d’una reacció immunològica per un allergen, en la majoria dels casos desconegut, responsable de la inflamació i la fibrosi Es manifesta generalment per un quadre tòxic o anúria per la compressió ureteral La diagnosi és feta per pielografia i el tractament és generalment quirúrgic

La piromania és un trastorn de la conducta de causa desconeguda que es caracteritza per la tendència a provocar incendis i la fascinació que produeix el fet d’observar-los La persona piròmana experimenta un increment de la tensió subjectiva abans que s’iniciï el foc i un intens plaer o alleugeriment quan s’ha produït Moltes de les persones afectades per aquest trastorn manifesten un gran interès per tot allò que es relaciona amb els focs, com ara els instruments que s’utilitzen per a apagar-los o les conseqüències que provoquen N’hi ha que, fins i tot, experimenten…

És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles Per…

La papil lomatosi laríngia és un trastorn caracteritzat per la formació, a la laringe, de nombrosos papillomes, unes masses blanquinoses de superfície rugosa, d’un aspecte que recorda el d’una col-i-flor L’estructura dels papillomes és similar a la de les berrugues vulgars de la pell, i consisteix fonamentalment en formacions prominents de teixit conjuntiu que conté nombroses fibres i vasos sanguinis, coberts per teixit epitelial constituït per diverses capes de cèllules, les més superficials de les quals poden haver mort i contenir queratina abundant que els confereix duresa No es coneix…

La dermatitis atòpica és una malaltia crònica que origina una inflamació cutània molt pruriginosa de la pell, sobre la qual es poden presentar lesions com pàpules, vesícules i crostes En general, es manifesta durant els primers mesos de vida i guareix espontàniament dos o tres anys després, tot i que, de fet, es pot iniciar en qualsevol època i tenir una evolució imprevisible, amb fases alternatives d’exacerbacions i remissions que es prolonguin fins a l’edat adulta En general, els afectats pateixen també altres malalties d’origen allèrgic, com febre del fenc, rinitis allèrgica o asma…