Resultats de la cerca

Els tumors malignes d’os són conjunts de cèllules derivades dels teixits que formen l’estructura òssia que, per causes desconegudes, adopten característiques anormals, es reprodueixen a un ritme superior al que és habitual, formen una massa que envaeix i destrueix els teixits sans més propers i, a través de la circulació sanguínia o limfàtica, atenyen d’altres sectors de l’organisme en els quals generen un nou tumor o metàstasi Els tumors malignes que deriven de l’os són poc freqüents, ja que en conjunt representen solament l’1% del total de tumors malignes…

És anomenat tumor maligne de fetge, càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa cellular capaç d’infiltrar-se pels teixits sans i reproduir-se a distància Al fetge es poden localitzar tumors malignes secundaris de càncers situats en d’altres òrgans com ara el pulmó o la mama De fet, aquests tumors secundaris són vint vegades més freqüents que els tumors primitius del fetge Al nostre medi els tumors malignes de fetge solen aparèixer en persones cirròtiques, de més…

És anomenada càncer o tumor maligne d’intestí gros la proliferació anormal d’un grup de cèllules originàries de qualsevol sector d’aquest òrgan, inclòs el recte, que es reprodueixen molt acceleradament i formen una massa o tumor, que en les fases avançades tendeix a infiltrar-se per la paret intestinal i els òrgans propers i a originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics de la cavitat abdominal i en diversos òrgans o teixits més o menys allunyats de l’intestí gros, com ara el fetge, els ossos, el cervell o els pulmons El càncer d’intestí gros ocupa el segon lloc en freqüència…

És anomenada tumor maligne de les vies biliars la proliferació d’un grup de cèllules, dels òrgans i els conductes la funció dels quals és emmagatzemar i transportar la bilis des del fetge fins a l’intestí prim, que tendeixen a multiplicar-se acceleradament i formar una massa tumoral Els tumors malignes de les vies biliars solen ésser de pronòstic greu, perquè gairebé sempre són detectats en etapes avançades de llur creixement quan, en blocar el trànsit de la bilis, es manifesten amb icterícia o tonalitat groguenca de la pell, dolor abdominal, accessos de colecistitis o inflamació…

Microscòpicament tenen un color blanquinós i una consistència tova la superfície de secció és homogènia Segons l’estructura hom en pot distingir diferents tipus fibrosarcoma , d’estructura fibrosa, mixosarcoma , d’estructura mucosa, hiposarcoma , caracteritzat per l’emmagatzematge de greixos en les seves cèllules miosarcoma , d’estructura muscular, i reticulosarcoma , d’estructura limforeticular La clínica és variable segons l’òrgan afectat mamella, os, intestí, úter, teixit adipós, etc i l’evolució és la dels tumors malignes

Presenten formes, volums i colors variables, produeixen sovint metàstasis i són molt malignes

El pacient esdevé diabètic altres manifestacions poden ser dermatitis, glossitis, anèmia i trombosi venosa Al voltant del 70 % són malignes L’extirpació quirúrgica és curativa en el cas dels benignes, i dels malignes sense metàstasi L’hormona somatostatina inhibeix l’acció del glucagó i pot ser útil, sobretot, en cas d’existència de metàstasi, en què la cirurgia només aporta un tractament palliatiu

Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, comprimeixen les estructures més properes i, si són malignes, envaeixen els teixits propers i es disseminen a d’altres òrgans Un tumor faringi relativament habitual és l’angiofibroma juvenil o fibroma nasofaringi, que afecta especialment persones del sexe masculí durant la pubertat Es tracta d’un tumor benigne, constituït per fibres abundants i vasos sanguinis que se sol manifestar amb hemorràgies nasals i que, en general, involuciona espontàniament cap a 25 anys…

És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors…