Resultats de la cerca

Descrita per l’uròleg britànic Henry Bence-Jones 1814-1873, n'hi ha en petita quantitat a l’orina normal i al sèrum Augmenta notablement a l’orina en certes malalties mieloma, macroglobulinèmia, amiloïdosi, carcinosis òssies, leucèmia Mitjançant la reacció anomenada de Bence-Jones, aquesta proteïna es pot posar de manifest

És més freqüent en el sexe masculí, on es presenta en el 0,5% dels nounats, i moltes vegades és acompanyat de l’existència d’un cordó fibrós en el cos esponjós que es posa de manifest durant l’erecció per un corbament ventral del penis, la qual cosa pot dificultar les relacions sexuals Actualment, en la major part dels casos hom el pot corregir quirúrgicament mitjançant tècniques que estan molt perfeccionades

És anomenat esplenomegàlia un signe caracteritzat per un augment del volum de la melsa, òrgan que es troba situat al costat esquerre de la cavitat abdominal L’esplenomegàlia es pot produir a conseqüència de malalties molt diverses que afecten diferents sistemes orgànics En el cas de l’aparell digestiu es pot produir en diversos trastorns com ara tumors hepàtics o cirrosi, en els quals s’incrementa de manera persistent la pressió interna de la vena porta, és a dir, la vena que transporta la sang procedent de la melsa, els intestins i d’altres vísceres digestives i que desemboca al…

L’ espermatocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una dilatació en el cap de l’epidídim, que conté esperma No es coneix la causa de l’alteració, per bé que les investigacions efectuades assenyalen que probablement es tracta d’una anomalia en els túbuls que connecten el testicle amb el cap de l’epidídim En general, l’espermatocele és petita, i és més aviat estrany que faci més d’1 cm de diàmetre No sol causar molèsties, i només en alguns casos origina sensació de pes o un augment apreciable de l’escrot La diagnosi s’estableix amb la palpació de l’epidídim, i amb la…

És anomenada insuficiència suprarenal crònica secundària una fallada de la funció suprarenal deguda al patiment de malalties que inhibeixin la producció d’ACTH —l’hormona hipofisial estimulant de les glàndules suprarenals— o bé consegüent a la utilització prolongada de fàrmacs amb propietats glucocorticoides, que origina símptomes com ara cansament, hipotensió arterial i trastorns gastrointestinals L’origen de l’alteració pot ésser variat, perquè la producció d’ACTH es pot veure reduïda a causa del desenvolupament d’un tumor que destrueixi la hipòfisi —com ara un adenoma o un craniofaringioma…

La malaltia de Sturge-Weber o angiomatosi encèfalo trigeminal és una malaltia hereditària caracteritzada per la formació de tumors vasculars, o angiomes , en la pell de la cara i les meninges, que sovint provoquen crisi convulsives, hemiplegia i endarreriment mental Aquest trastorn es manifesta des del naixement, amb la formació d’un angioma del tipus nevus «flam meus» o angioma pla , de la varietat taca de vi de Porto , localitzat en el territori de la branca oftàlmica del nervi trigemin De vegades es presenta també un angioma cavernós , localitzat en el llavi o la mucosa de la boca o fosses…

L’espasme esofàgic difús constitueix un trastorn crònic, de causa desconeguda i en general de bon pronòstic, que es caracteritza per la presència de contraccions esofàgiques intenses i incoordinades que es poden manifestar amb dificultat per a empassar-se els aliments i dolor toràcic La persona que n’és afectada ha de tenir en compte que l’estat psíquic influeix notablement en l’evolució d’aquest trastorn, i sempre que sigui possible haurà d’evitar les èpoques d’estrès, en què els símptomes se solen aguditzar, ja que en les èpoques més tranquilles solen cedir o bé s’atenuen Quan el símptoma…

És anomenat regurgitació el reflux anormal del bol alimentari a la cavitat bucal, sense nàusees ni vòmits La regurgitació es produeix quan per alguna circumstància el bol alimentari no pot entrar a l’estómac, és a dir, que no pot ésser deglutit correctament i, per tant, tendeix a tornar a la cavitat bucal Les causes més freqüents de regurgitació són acalàsia, divertides esofàgics, espasme esofàgic difús, càncer d’esòfag i hèrnia de hiat La regurgitació se sol desencadenar durant els àpats o immediatament després, quan el pacient adopta una posició horitzontal o inclina el tronc endavant,…

És anomenada laparotomia l’obertura quirúrgica de la cavitat abdominal La laparotomia exploradora és una tècnica diagnostica que consisteix en l’obertura quirúrgica de la cavitat abdominal practicant una incisió a la paret anterior de l’abdomen, la finalitat de la qual és d’observar aquesta cavitat directament, a ull nu Per realitzar una laparotomia exploradora es prepara el pacient per sotmetre’l a una intervenció quirúrgica és dut al quiròfan, se li administra anestèsia general i, finalment, es procedeix a obrir la paret anterior de l’abdomen amb un bisturí La laparotomia exploradora…

És anomenat megacòlon un trastorn caracteritzat per un augment del diàmetre del còlon, és a dir, la porció d’intestí gros compresa entre el cec i el recte Segons les causes de l’alteració, hom diferencia bàsicament dos tipus de megacòlon el megacòlon congènit i el megacòlon adquirit El megacòlon congènit , o malaltia de Hirschsprung , present des del naixement, és degut a una anomalia en el desenvolupament fetal, en virtut de la qual la paret intestinal no té les estructures nervioses capaces de controlar-ne els moviments En aquestes circumstàncies, doncs, el sector intestinal…