Resultats de la cerca

Les alteracions del procés d’emissió de l’orina, o micció, són unes de les manifestacions més habituals de les malalties de l’aparell urinari En aquest grup de manifestacions s’inclou qualsevol alteració en les característiques que la micció presenta normalment Habitualment, una persona adulta efectua entre quatre i sis miccions diàries, per bé que la freqüència pot variar segons el volum d’orina elaborat, el qual depèn, al seu torn, de la quantitat de líquid que hom ingereix i de la quantitat de líquid perdut per d’altres mecanismes com ara la sudació En qualsevol cas, les…

Definició El concepte de bufeta neurògena inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per l’existència d’una anomalia en el control que el sistema nerviós exerceix sobre la bufeta urinària, i que, per tant, ocasionen alteracions en el control de la micció Causes i tipus L’origen de la bufeta neurògena pot ésser molt variat, ja que el trastorn es pot produir a causa de qualsevol alteració que afecti una, o més d’una, de les diverses estructures nervioses que intervenen en el control de la micció La principal estructura nerviosa encarregada de controlar la micció és l’anomenat centre medullar…

La bufeta neurògena és un trastorn del control nerviós de la bufeta urinària que altera el control de la micció i origina retenció d’orina o incontinència urinària Els trastorns cerebrals o de la part superior de la medulla espinal poden ocasionar una bufeta neurògena espàstica, caracteritzada pel fet que origina una incontinència urinària, és a dir la micció automàtica que es produeix involuntàriament quan la bufeta està plena Els trastorns de la part inferior de la medulla espinal o dels nervis de la bufeta poden ocasionar una bufeta neurògena hipotònica que es…

L’orina es coagula espontàniament a la bufeta i aleshores el malalt expulsa coàguls fibrinosos o immediatament després de la micció

Si es deu a lesions de la medulla espinal traumatismes, tumors, tabes, etc s’esdevé una bufeta espàstica per augment del seu to muscular si la lesió afecta la segona neurona motora o els nervis perifèrics traumatismes, polineuropatia, síndrome paraneoplàstica, etc s’esdevé la bufeta àtona , o mancada de to, que reté grans quantitats d’orina i obliga a la micció per sobreeiximent

Hom sollicita en molts casos exàmens d’orina per a efectuar la diagnosi de les malalties infeccioses i avaluar-ne l’evolució, sobretot les que afecten el ronyó i les vies urinàries Les indicacions per a l’examen del sediment d’orina, és a dir, l’examen del fons d’una mostra d’orina centrifugada, varien segons les característiques de cada cas Per a obtenir la mostra d’orina, el més important és de recollir-la tan pura com sigui possible, sense contaminar Així, convé de recollir la segona part de la micció i collocar l’orina en un recipient no contaminat que es pugui tancar…

És anomenada obstrucció urinària una interrupció del flux d’orina en qualsevol punt del curs que segueix per les vies urinàries, des dels calzes renals a l’exterior L’obstrucció urinària origina una uropatia obstructiva, consistent en una sèrie de trastorns de l’aparell urinari deguts a l’acumulació d’orina en la part de l’aparell urinari superior a l’obstrucció Quan l’obstrucció es localitza a la sortida de la bufeta urinària o la uretra ocasiona una retenció urinària que consisteix en la impossibilitat d’evacuar l’orina continguda en la bufeta A causa d’una obstrucció urinària es pot…