Resultats de la cerca

Afecta una o més mucoses i es caracteritza especialment per la fluxió o destillació que ataca el nas, la boca o el pit Produeix una hipertèrmia moderada, esgarrifances i un malestar general Quan és de natura vírica, en la majoria dels casos és causat per un rinovirus

Es pot produir després d’un part, d’un avortament provocat i, no tan sovint, a partir de la vagina per un mecanisme ascendent Els símptomes principals són febre moderada, cefalàlgies, exsudació purulenta i irritació i coïssor dels genitals externs Pot evolucionar donant complicacions greus locals abscés uterí, metrorràgies, salpingitis, flebitis pelviana o a distància peritonitis, septicèmies

La lesió histològica fonamental és una glomerulonefritis proliferativa focal i segmentària amb dipòsits mesangials difosos d’immunoglobulina A IgA Afecta preferentment els homes joves, i va sovint acompanyada de proteïnúria moderada i d’augment de la concentració sèrica d’IgA La malaltia acostuma a progressar lentament i pot abocar a la insuficiència renal Hom l’anomena també nefropatia IgA

La pericarditis és la inflamació del pericardi, el teixit que constitueix la capa més externa del cor Les causes més freqüents d’aquest trastorn són processos infecciosos deguts a diversos virus i bacteris, malalties inflamatòries cròniques com ara lupus eritematós disseminat o artritis reumatoide, i diverses malalties i circumstàncies, com la insuficiència renal, l’infart agut de miocardi o l’exposició a radiacions que són emprades en la teràpia anticancerosa El símptoma més habitual és el dolor en la part anterior del tòrax, superficial i punyent, d’una intensitat que sol ésser …

És un paràsit molt comú en els teixits d’un gran nombre de mamífers, però només és patogen en determinades ocasions La infecció d’algunes rates per aquest paràsit les converteix en preses més fàcils dels gats La infecció per part d’aquest protozou, que s’enquista en el cervell de les rates, els provoca un canvi en el comportament que les fa més atrevides i menys prudents, fet que comporta una major facilitat per a ser capturades pels gats En l’home es pot manifestar com una malaltia congènita o adquirida La forma adquirida , molt variable i molt sovint asimptomàtica, es pot manifestar per una…

Els afectats per la síndrome de Down presenten un aspecte general i, sobretot, uns trets facials, característics cara rodona i plana, cap braquicèfal i ulls oblics i amb epicant Entre les anomalies físiques a les quals sol anar associada hi ha malformacions dels aparells cardiocirculatori, digestiu, renal i genital la discapacitat mental, que pot variar de moderada a profunda, sempre es manifesta No existeix cap tractament etiològic eficaç hi ha casos, però, en què hom pot corregir quirúrgicament algunes de les malformacions congènites L’educació especialitzada en centres…

S’anomenen trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions que consisteixen en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat amb què ho fa, que generalment tenen repercussions en un aprofitament inadequat de l’estat de vigília El trastorn del son més habitual és l’insomni, és a dir, la impossibilitat d’agafar el son, la interrupció reiterada del son durant la nit o bé el fet de despertar-se unes quantes hores abans del que és habitual per a la mateixa persona amb la impossibilitat de tornar-se a adormir L’insomni sol cedir amb el tractament dels trastorns que l’…

La malaltia per esgarrapada de gat és una afecció d’origen infecciós, en general benigna, que es manifesta bàsicament per la tumefacció dels ganglis limfàtics d’una determinada zona de l’organisme i que sol produir-se arran d’una esgarrapada de gat, tot i que també pot contreure’s per punxada de cactus, de roser o d’esbarzer, probablement contaminats amb orina o altres secrecions de gats o d’altres animals infectats La malaltia, poc freqüent, incideix sobretot en infants i adults joves Actualment encara no ha estat identificat l’agent etiològic del trastorn, però hom suposa que es tracta d’un…

S’anomena hemorràgia la sortida de sang de l’interior de l’aparell càrdio-vascular deguda a la pèrdua d’indemnitat de les parets vasculars L’origen de les hemorràgies pot ésser molt divers, per bé que en una part important són degudes a traumatismes externs Segons la localització del vas lesionat, l’hemorràgia pot ésser externa, quan la sang surt a la superfície del cos, o bé pot ésser interna, quan la sang s’acumula a l’interior de l’organisme en aquest darrer cas és possible que s’origini una hemorràgia oculta, és a dir, una pèrdua de sang poc important que no es detecta fàcilment, perquè…