Resultats de la cerca

Les fractures agafen el nom de l’os afectat, i la teràpia normal és la següent d’entrada cal procedir a la reducció de l’os trencat, i tot seguit cal mantenir aquesta reducció i immobilitzar generalment, durant 40 dies el membre o la part del cos que conté l’os fracturat, a vegades unint-lo amb una tija metàllica o clau o per altres procediments quirúrgics

Les boqueres , o la quilitis comissural , són una lesió inflamatòria que afecta les comissures labials, que es clivellen i fan mal, sobretot en obrir la boca o en ingerir aliments àcids o picants La quelitis comissural és un trastorn freqüent, en general passatger i banal, per bé que pot indicar l’existència d’alteracions importants, com ara mancances de vitamines Tanmateix, però, l’origen més habitual és la dessecació i posterior infecció de secrecions salivals que s’esdevé sovint entre els portadors de pròtesis dentals massa amples o, més genèricament, en persones que tenen l’hàbit de…

L’ esternut és un acte reflex defensiu de les vies respiratòries altes que, en condicions normals, es desencadena quan entra a les fosses nasals alguna substància irritant o un cos estrany En aquests casos, es produeix una irritació de les fibres sensitives de la mucosa nasal que desencadena el reflex de l’esternut, que consisteix en una inspiració profunda seguida d’una expiració sobtada, amb la glotis del tot oberta i el vel del paladar baix Aquest reflex origina un corrent d’aire a pressió per les fosses nasals, que expulsa la substància irritant o el cos estrany a l’exterior…

La paràlisi facial és la pèrdua de la capacitat de moure voluntàriament els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures de l’encèfal que el controlen De vegades la paràlisi facial és central, és a dir, provocada per alguna afecció de les estructures encefàliques superiors En aquests casos sol acompanyar la paràlisi de mig cos En altres presentacions, la paràlisi és perifèrica, és a dir deguda a una lesió del nervi facial mateix És recomanable d’evitar l’exposició excessiva de la cara al fred, com es pot donar per exemple quan hom viatja amb cotxe amb la…

La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per tal d’examinar-la posteriorment al laboratori i observar les alteracions que pugui tenir Les biòpsies es practiquen fonamentalment per determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus de tumor Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica amb què s’obté la mostra varia segons la localització que presenta Les biòpsies de les vies urinàries s’efectuen generalment en el curs d’exploracions endoscòpiques…

La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per examinar-la al laboratori i observar si presenta alteracions i precisar amb exactitud en què consisteixen S’empra fonamentalment per a determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que indiquin el desenvolupament d’un càncer o un altre tipus de tumor Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica que s’utilitza per a obtenir la mostra depèn de la localització del teixit que es vol estudiar Les biòpsies de les vies respiratòries superiors es poden dur a terme…

Les vegetacions adenoides són unes formacions de grandària variable localitzades al sostre de la nasofaringe, per darrere de les fosses nasals, que es formen sovint en els infants a conseqüència del desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia i què solen remetre espontàniament a partir de la pubertat Si les vegetacions adenoides són petites, no solen generar cap mena de problema Quan són més grosses, però, poden causar diversos trastorns, ja que obstrueixen el pas de l’aire de les fosses nasals a la faringe i poden obstruir igualment els conductes que comuniquen l’orella mitjana amb la…

La rinoscòpia constitueix la prova més comuna emprada en la diagnosi de les malalties del nas Es tracta d’una prova senzilla que consisteix en la visualització de les fosses nasals L’examen es pot efectuar observant les fosses nasals per la part anterior o bé la part posterior Així, hom diferencia la rinoscòpia anterior i la rinoscòpia posterior La rinoscòpia anterior és l’examen visual de les fosses nasals des dels orificis nasals externs S’efectua amb l’ajut d’un espècul nasal , un instrument del qual hi ha diversos tipus, però que bàsicament es compon de dues valves metàlliques i un…