- La paràlisi facial és la pèrdua de la capacitat de moure voluntàriament els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures de l’encèfal que el controlen.
- De vegades la paràlisi facial és central, és a dir, provocada per alguna afecció de les estructures encefàliques superiors. En aquests casos sol acompanyar la paràlisi de mig cos. En altres presentacions, la paràlisi és perifèrica, és a dir deguda a una lesió del nervi facial mateix.
- És recomanable d’evitar l’exposició excessiva de la cara al fred, com es pot donar per exemple quan hom viatja amb cotxe amb la finestra oberta, perquè es pot ocasionar la constricció dels vasos sanguinis de la cara, la causa més comuna de paràlisi facial perifèrica.
- En la majoria dels casos, la paràlisi facial perifèrica es recupera en un termini de tres setmanes a quatre. Quan es manté, és possible de recuperar la força muscular amb l’aplicació de corrents elèctrics o amb una intervenció quirúrgica.
- Mentre la paràlisi persisteix, convé què hom adopti algunes precaucions com ara emprar un col·liri o bé tapar amb un pegat l’ull situat a la banda afectada per a evitar-ne la irritació o bé efectuar massatges a la cara en prevenció de les contractures musculars que es podrien presentar al costat sa.