Resultats de la cerca

És anomenat via de contagi o via de transmissió el recorregut que efectuen els agents infecciosos i els paràsits de l’home des de les fonts d’infecció, inclosos els reservoris, fins que contacten amb l’organisme de la persona que contraurà la infecció Quan la font d’infecció és exògena, els gèrmens o paràsits humans han de transmetre’s, d’una manera o d’una altra, fins que entren en contacte amb l’organisme on es desenvoluparà la infecció En canvi, quan la font d’infecció és autògena, els gèrmens no s’han de transmetre fins aquest organisme, perquè ja hi són abans que la infecció prosperi…

El coma és un trastorn caracteritzat per la pèrdua de consciència amb disminució o manca de resposta als estímuls externs o els interns, pèrdua de la motilitat voluntària i conservació de les funcions respiratòria i cardíaca Qualsevol persona que presenti un estat de coma ha d’ésser traslladada immediatament a un hospital per tal que es diagnostiqui de seguida la causa del trastorn ja que, en molts casos, com ara en el coma degut a una crisi diabètica, és vital d’iniciar-ne precoçment el tractament Per a poder diagnosticar la causa d’un coma és fonamental la informació que puguin aportar els…

És anomenada portador sa d’una infecció determinada qualsevol persona l’organisme de la qual constitueixi el reservori de microorganismes que no pertanyen a la flora microbiana normal, i que no pateixi la malaltia infecciosa que causen aquests microorganismes La principal característica dels portadors sans, doncs, és que eventualment poden transmetre la malaltia infecciosa que aquests microorganismes causen Una persona pot esdevenir portadora sana d’un microorganisme infecciós en diverses circumstàncies És possible que una persona esdevingui portadora sana mentre un germen, després d’…

La conducta suïcida és una alteració del comportament que es caracteritza per la canalització dels impulsos agressius envers la persona mateixa Aquesta conducta es manifesta de vegades amb un acte suïcida de resultat mortal, amb un intent frustrat de suïcidi, la reiteració d’amenaces en aquest sentit, o bé un desig intens i persistent de morir Igualment, es pot expressar amb l’adopció de conductes que impliquen un risc de mort elevat, com ara conduir indegudament o la drogaaddicció Segons dades estadístiques, el suïcidi és una de les causes de mort més freqüents entre els habitants de les…

És observada en poblacions que habiten en zones fluvials de l'Àfrica tropical i de l’Amèrica Central i del Sud, i per aquest motiu també és coneguda amb el nom de ceguetat dels rius Es transmet de persona a persona per la picada de certs gèneres de mosques i mosquits La ceguetat té lloc a conseqüència de la reacció allèrgica a les larves inoculades per la picada També pot produir afectacions greus de la pell, i, després del tracoma , és la principal causa de ceguetat per infecció Hom tracta la infecció amb ivermectina, una substància obtinguda del bacteri Streptomyces avermitilis  

Ocasionada per un bacil gramnegatiu, hom n'ha detectat des d’aleshores epidèmies o casos aïllats en molts països del món La malaltia es manifesta per febre elevada i una afectació de diversos òrgans del cos, fonamentalment el pulmó, en forma de pneumònia sol acompanyar-se de tos, miàlgies, cefalea i diarrea Els casos més greus poden menar a la mort per insuficiència respiratòria aguda Declarada malaltia de declaració obligatòria a l'Estat espanyol des del 1996, la transmissió no és de persona a persona, i actualment es dóna per inhalació d'aerosols amb contingut de bacteris, generalment…

La hipertensió arterial consisteix en una elevació crònica de la pressió o tensió arterial per sobre dels valors considerats normals segons l’edat de la persona Es considera hipertensa la persona adulta que presenta persistentment xifres de pressió màxima o sistòlica iguals o superiors a 160 mm Hg i xifres de pressió mínima o diastòlica iguals o superiors a 95 mm Hg La hipertensió arterial és el trastorn crònic més freqüent en les societats occidentals Es calcula que al nostre medi pateix d’hipertensió aproximadament el 20% de la població adulta Aquest trastorn pot afectar qualsevol persona,…

Són anomenats mal de muntanya una sèrie de trastorns respiratoris que es presenten quan una persona es troba a gran altitud sobre el nivell del mar, causats pel descens de la pressió atmosfèrica Per tal d’evitar el mal de muntanya, quan es puja a més de 3000 metres l’ascensió s’ha d’efectuar de manera gradual, per tal de permetre l’adaptació progressiva de l’organisme Si hom efectua un ascensió ràpida a una muntanya alta es poden presentar insuficiència respiratòria, manifestada per dificultat respiratòria, acceleració del pols, mal de cap, inquietud i pèrdua de força muscular En aquest cas,…

És anomenada insuficiència respiratòria IR una situació en què la funció respiratòria es troba alterada, de manera que és incapaç de mantenir les concentracions d’oxigen i de diòxid de carboni en la sang adequades al funcionament correcte dels teixits i els sistemes de l’organisme L’aturada respiratòria AR consisteix en l’absència absoluta de moviments respiratoris que, si no és tractada, causa ràpidament una disminució dels nivells sanguinis d’oxigen, la qual cosa interromp l’activitat cerebral i provoca la mort de la persona afectada Es pot presentar una IR sense malaltia respiratòria a…

El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions degudes a un augment exagerat de la secreció d’hormona del creixement la primera apareix en la infantesa i causa un augment de la longitud dels ossos per la qual la persona afectada ateny una alçada molt superior a la que li correspondria segons la raça, el sexe i l’edat la segona s’inicia en l’edat adulta, quan els ossos ja han acabat de créixer en longitud, i no modifica l’estatura però causa un augment del gruix dels ossos, les vísceres i els teixits tous En una primera fase, la malaltia origina un augment de la força i un increment de la…