El que cal saber del coma i la mort cerebral

  • El coma és un trastorn caracteritzat per la pèrdua de consciència amb disminució o manca de resposta als estímuls externs o els interns, pèrdua de la motilitat voluntària i conservació de les funcions respiratòria i cardíaca.
  • Qualsevol persona que presenti un estat de coma ha d’ésser traslladada immediatament a un hospital per tal que es diagnostiqui de seguida la causa del trastorn ja que, en molts casos, com ara en el coma degut a una crisi diabètica, és vital d’iniciar-ne precoçment el tractament.
  • Per a poder diagnosticar la causa d’un coma és fonamental la informació que puguin aportar els familiars de la persona que n’és afectada o els testimonis del procés que s’ha esdevingut, i per això és molt important que aquestes persones vagin a l’hospital i s’entrevistin amb el metge.
  • Mentre s’espera el trasllat a l’hospital d’una persona que es troba en estat de coma, cal col·locar-la en posició lateral, amb el cap decantat, per tal que si es presenten vòmits no puguin passar a les vies respiratòries.
  • La mort cerebral consisteix en l’aturada absoluta i irreversible de l’activitat encefàlica, de manera que el manteniment de les funcions de l’organisme, especialment la respiratòria i la cardíaca, solament el possible amb mitjans artificials. És deguda a lesions cerebrals greus que destrueixen els centres nerviosos de control de les funcions vitals. És inútil de mantenir una persona afectada de mort cerebral en una unitat de vigilància intensiva, perquè es tracta, de fet, d’un cadàver.
  • Els òrgans de la persona afectada de mort cerebral poden ésser utilitzats per a efectuar transplantaments que poden salvar la vida a d’altres persones. Segons la legislació vigent, la diagnosi de mort cerebral en aquests casos ha d’ésser efectuada per tres metges, cap dels quals ha d’estar relacionat amb l’equip que efectuï el transplantament, i requereix un examen neurològic complet, incloent EEG, que, en dues ocasions repetides amb un interval de sis hores com a mínim, demostri l’absència d’activitat encefàlica. D’aquesta manera, hi ha l’absoluta seguretat de la irreversibilitat del procés, i és inequívoca la deducció que la persona és morta.