És anomenada portador sa d’una infecció determinada qualsevol persona l’organisme de la qual constitueixi el reservori de microorganismes que no pertanyen a la flora microbiana normal, i que no pateixi la malaltia infecciosa que causen aquests microorganismes. La principal característica dels portadors sans, doncs, és que eventualment poden transmetre la malaltia infecciosa que aquests microorganismes causen. Una persona pot esdevenir portadora sana d’un microorganisme infecciós en diverses circumstàncies.
És possible que una persona esdevingui portadora sana mentre un germen, després d’ingressar en el seu organisme, no hagi atès un grau suficient de reproducció per a provocar una malaltia infecciosa. Aquest és el cas, per exemple, d’algunes persones que són portadores sanes del virus de la SIDA, i que, havent contret la infecció temps enrere, no presenten cap alteració orgànica evidenciable; tanmateix, però, durant aquest període de latència són transmissores del virus i se suposa que en la seva major part desenvoluparan la malaltia al cap d’un període de temps variable.
Una altra circumstància en què una persona es pot convertir en portadora sana és que l’agent infecciós origini una malaltia i que, quan aquesta remet, es mantingui en concentracions considerables en el seu organisme, havent-se’n neutralitzat els agents nocius. Això s’esdevé, per exemple, en les persones que són portadores sanes de la Salmonella typhi, agent causal de la febre tifoide, que pot romandre en l’organisme de la persona infectada durant mesos o anys després que l’afecció ha remès i, per tant, se’n poden contagiar les persones susceptibles.
Cal destacar igualment que algunes persones, per causes no ben precisades, són portadores sanes de microorganismes que no són capaços de provocar-los infeccions, però que mantenen llur poder infectant per a d’altres persones. Així s’esdevé, per exemple, amb l’Entamoeba histolytica, un protozou que en alguns països forma part de la flora intestinal normal del 10% de les persones, sense causar-los alteracions, però que es pot contagiar a d’altres persones, en qui produirà la malaltia anomenada amebiasi.
L’existència de portadors sans contribueix moltíssim a la difusió de nombroses malalties infeccioses, ja que, de fet, aquestes persones poden transmetre aquestes malalties de la mateixa manera que ho fa una persona que les pateix. Per aquesta raó, els portadors sans d’una determinada infecció han de practicar les mateixes mesures que les persones malaltes per aquesta afecció per a evitar de contagiar d’altres persones.
D’altra banda, com que no pateixen les manifestacions característiques de la malaltia, és molt habitual que els portadors sans no sàpiguen que ho són. Aquest fet és molt important des d’un punt de vista sanitari, ja que en aquests casos les persones afectades no saben que han d’evitar de contagiar d’altres persones, i, per tant, no segueixen les mesures preventives adequades.