Resultats de la cerca

La infecció en humans es produeix directament per la picada de les puces o per la mossegada de mamífers infectats molt especialment rates, i també pel contacte amb materials o teixits infectats o per inhalació El bacteri Yersinia pestis , aerobi i gramnegatiu, fou descobert simultàniament per Shibasaburo Kitasato i Alexandre Yersin l’any 1894 Presenta tres formes típiques la pesta septicèmica poc freqüent, amb invasió ràpida de la sang, febre molt alta, coma i mort, la pesta pulmonar també mortal, amb febre, dispnea, tos i expectoració sangonosa i la pesta bubònica més freqüent i no tan greu…

La pesta és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta nombrosos animals, especialment rosegadors, i que accidentalment pot transmetre’s a l’home per la picada de puces que s’alimenten normalment de la sang dels rosegadors La pesta fou, en èpoques passades, una de les malalties infeccioses més temudes i difoses Les pandèmies de pesta que es van produir al segle VI i al segle XIV van modificar substancialment la demografia del món aleshores conegut A finals del segle XIX va produir una altra pandèmia important, originada a la Xina, que també es va difondre a diversos continents…

És endèmica a la península Ibèrica, molt encomanadissa i de declaració obligatòria exigeix, a més, un control sanitari estricte i aïllament dels animals afectats i llur sacrifici Pot causar greus perjudicis econòmics a les granges pecuàries N'existeix un pla quinquennal d’erradicació 1985-90

Els ganglis més afectats són els de les regions inguinals i axillars

La diarrea no és una malaltia, sinó un símptoma que tradueix l’acceleració del trànsit del contingut intestinal al llarg del budell prim i del budell gros o solament d’aquest darrer L’examen de la femta mostra les restes alimentàries que no han estat digerides ni assimilades completament i, segons llur composició, semblant a la que hom troba en una determinada zona del budell, pot ésser determinat el lloc del seu inici La diarrea pot ésser aguda o crònica i presentar-se bé com a únic símptoma d’una malaltia local o general o bé acompanyada d’uns altres símptomes, com ara borborigmes, còlics,…

És anomenada epidèmia del grec antic epí , ‘sobre’, i dêmos , ‘poble’ tota malaltia infecciosa que de manera transitòria afecta un gran nombre de persones Si les epidèmies són molt transitòries i freqüents, o afecten un nombre relativament limitat de persones, solen ésser considerades brots epidèmics Aquest és el cas, per exemple, dels brots epidèmics de refredat comú, que s’esdevenen habitualment dues o tres vegades l’any en el nostre medi o el dels brots epidèmics de botulisme, que afecten solament les persones que han ingerit aliments que contenen exotoxines elaborades per l’agent causal…

L’extensió i la incidència per la qual una epidèmia passa a ser considerada pandèmia pot variar És per això que l’ Organització Mundial de la Salut  ha revisat diverses vegades la seva definició de pandèmia Generalment s’admet que, un cop passats els primers estadis, una pandèmia comporta la coexistència de focus simultanis allunyats geogràficament, així com dificultats per a controlar el contagi Des del final del segle XIX, la multiplicació dels contactes humans que facilita el gran desenvolupament de les xarxes de transports i una economia cada cop més interdependent  poden…

En els darrers temps, l’increment dels desplaçaments a zones tropicals o subtropicals del planeta, en especial de països poc desenvolupats, s’ha traduït en un notable augment de la freqüència de nombroses i diverses malalties infeccioses que són endèmiques en aquestes zones geogràfiques Aquestes malalties infeccioses, que en el nostre medi incideixen especialment en persones que s’han desplaçat per motius turístics o de negocis a zones on hi ha infeccions endèmiques, són anomenades genèricament infeccions des viatgers Per tal de prevenir les infeccions dels viatgers es recomana, abans de…

És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels…