És anomenada epidèmia (del grec antic epí, ‘sobre’, i dêmos, ‘poble’) tota malaltia infecciosa que de manera transitòria afecta un gran nombre de persones.
Si les epidèmies són molt transitòries i freqüents, o afecten un nombre relativament limitat de persones, solen ésser considerades brots epidèmics. Aquest és el cas, per exemple, dels brots epidèmics de refredat comú, que s’esdevenen habitualment dues o tres vegades l’any en el nostre medi; o el dels brots epidèmics de botulisme, que afecten solament les persones que han ingerit aliments que contenen exotoxines elaborades per l’agent causal, i solament es presenten molt de tant en tant.
En canvi, les epidèmies que no són transitòries i que s’estenen a diverses regions o països són anomenades pandèmies, del grec antic pân, ‘tot’, i dêmos, ‘poble’. Per exemple, es consideren pandèmies les epidèmies de pesta bubònica que van afectar tot Europa durant l’edat mitjana, o les de febre groga, que es van difondre per molts ports en determinats períodes del segle passat. Actualment, encara es generen pandèmies a causa de la propagació extensa de determinats gèrmens, com el virus de la grip tipus A, que origina pandèmies cada 6 anys o 10 anys.
Les epidèmies es produeixen quan de sobte es generen les circumstàncies favorables perquè en una determinada zona geogràfica les fonts d’infecció d’un agent infecciós en concret accedeixin a l’organisme de nombroses persones. Si la font d’infecció és un element contaminat, com ara aliments, o l’organisme d’un animal, l’epidèmia sol quedar circumscrita a una determinada àrea geogràfica. Això és el que sol passar en els brots epidèmics de botulisme, o en els eventuals brots epidèmics de ràbia, que es produeixen quan animals malalts com ara gossos, gats o ratapinyades mosseguen persones. Però si entre les fonts d’infecció hom inclou l’organisme dels éssers humans infectats, les epidèmies solen afectar moltes persones o convertir-se en pandèmies, és a dir, que es difonen a d’altres regions geogràfiques. I això es deu al fet que l’home tendeix a viure en aglomeracions, tant en el camp com en les ciutats, i, igualment, al fet que l’home es pot desplaçar a distàncies geogràfiques considerables, transportant eventualment els microorganismes responsables d’una determinada epidèmia. Aquest és el mecanisme pel qual se succeeixen els habituals brots epidèmics de grip i refredat comú, i, també, pel qual es van desencadenar les grans pandèmies de febre groga i pesta bubònica que s’esdevingueren en segles passats.