Resultats de la cerca

Les proves serològiques són una sèrie de tests la finalitat dels quals és de detectar i quantificar la presència d’anticossos específics en la sang Aquestes proves es realitzen separant prèviament les cèllules sanguínies i enfrontant el sèrum així obtingut —d’aquí la denominació de proves serològiques— amb diversos tipus d’antígens, que s’obtenen amb diversos procediments de laboratori Les proves serològiques es basen en l’afinitat específica que hi ha entre els anticossos que l’organisme elabora —després d’entrar en contacte amb un antigen determinat d’un microorganisme— i aquest antigen —…

Les proves cutànies consisteixen en la inoculació subcutània de diversos tipus d’antígens, amb la finalitat d’observar la reacció cutània local que es produeix al cap de 48 hores o 72 Amb aquest tipus de proves hom intenta de detectar si l’organisme d’una persona ja ha estat prèviament en contacte amb un determinat microorganisme Si l’organisme no ha estat prèviament en contacte amb aquest microorganisme, després de la inoculació de l’antigen corresponent es produeix només una lleu reacció d’envermelliment que no depassa 1 o 2 mm de diàmetre, deguda a la resposta…

Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals respiratòries, però les efectuades regularment són l’espirometria, la determinació de la capacitat de difusió i la…

L’orientació diagnostica de les malalties i els trastorns del sistema endocrí es basa en l’estudi dels símptomes i els signes corresponents De vegades, les manifestacions són tan característiques que permeten d’establir la diagnosi amb força precisió Tanmateix, però, per a confirmar-les cal recórrer a la realització de proves diagnostiques molt diferents en cada cas Entre els estudis més sollicitats per a la diagnosi de les malalties del sistema endocrí cal destacar les proves de laboratori, les proves funcionals, els estudis radiològics, la gammagrafia…

Per tal d’efectuar la diagnosi de les malalties hematològiques és importantíssim avaluar-ne la simptomatologia i les dades obtingudes en l’examen físic, bé que llur confirmació sol exigir diverses proves Entre els procediments més emprats cal destacar-ne alguns que no solament són indicats en la diagnosi de malalties hematològiques En aquest sentit, tenen un paper principal les anàlisis de sang, que aporten una diversitat d’informacions interessants en l’estudi de diverses afeccions, o que fins i tot els metges solliciten sistemàticament per a l’avaluació inicial de llurs pacients, o les…

La diagnosi de les malalties que afecten els òrgans del sistema reproductor es basa en l’estudi de les manifestacions i en les dades obtingudes en l’exploració física Tanmateix, però, per a concretar la diagnosi cal habitualment realitzar algunes proves complementàries Aquestes proves diagnòstiques són molt diverses, n’hi ha de senzilles i d’altres de més sofisticades Actualment hom disposa de mètodes molt específics que solament s’apliquen en casos molt concrets A continuació es descriuen els principis de les proves utilitzades més habitualment que en…

Les proves funcionals consisteixen en la determinació de l’activitat d’un òrgan concret, en aquest cas endocrí, després de sotmetre’l a una estimulació o inhibició de divers tipus segons el cas, que, en condicions normals, provoca una resposta concreta Així, es pot determinar si es modifica de manera significativa Hi ha proves funcionals molt diverses, capaces d’avaluar l’activitat de les diferents glàndules endocrines, i que sovint són de màxima utilitat tant per a diagnosticar una determinada alteració com per a determinar-ne l’origen o avaluar-ne les possibilitats…

Els darrers anys s’han desenvolupat una sèrie de tècniques de laboratori gràcies a les quals és possible de detectar i identificar partícules pertanyents a l’estructura dels microorganismes, com ara antígens o molècules d’àcids nucleics Com que aquestes estructures són específiques en cada microorganisme, la detecció que se n’efectuï a partir d’una mostra de líquid o secreció orgànica permetrà d’obtenir la diagnosi etiològica Les proves de detecció de partícules microbianes no sempre requereixen la detecció prèvia de cultius i, així, se solen realitzar amb una relativa rapidesa…

La diagnosi de les malalties infeccioses s’efectua bàsicament esbrinant els antecedents personals de la persona que n’és afectada —que poden posar de manifest el contacte previ del pacient amb la font d’infecció—, valorant les característiques dels símptomes i els signes clínics, com ara l’estat general, la temperatura corporal, la localització de la inflamació, i comprovant si hi ha erupcions cutànies Això no obstant, quan aquests procediments senzills no són prou clars, com sol passar quan els processos infecciosos no són gaire característics, hom sollicita diverses proves diagnòstiques…

Les proves de laboratori constitueixen un recurs pràcticament indispensable per a diagnosticar les alteracions endocrines, ja que aquestes afeccions originen sempre modificacions en la producció hormonal —dèficits o increments—, que al seu torn provoquen nombroses i variades modificacions metabòliques susceptibles d’ésser constatades, directament o indirectament, per la determinació de diversos paràmetres Així, doncs, entre els primers estudis sollicitats per a diagnosticar les malalties endocrines hom recorre principalment a les anàlisis de sang i d’orina En l’ anàlisi de sang es poden…