Resultats de la cerca

És bastant freqüent Les causes que poden conduir a una situació d’aquest tipus són diverses pèrdua de grans quantitats de suc gàstric en operats d’estenosi pilòrica o d’una afecció biliar alcalosi hipoclorèmica i alcalosi hipopotassèmica, administració de diürètics mercurials o del tipus de la clorotiazida, tractament amb grans quantitats de bicarbonat i llet, etc Els signes característics són la bradipnea, l’apatia, les convulsions i les alteracions electrocardiogràfiques típiques de la hipopotassèmia El tractament consisteix en l’administració de solucions…

És anomenada eructe l’expulsió sonora d’aire a través de la cavitat bucal De fet, l’eructe és un procés fisiològic normal, que es produeix quan petites quantitats d’aire que han entrat a l’esòfag o l’estómac juntament amb el bol alimentari pugen fins a la cavitat bucal, de la mateixa manera que una bombolla d’aire ho fa dins una piscina, o bé són premudes per la paret de l’estómac En la majoria dels casos, els eructes es produeixen en persones sanes, com s’esdevé habitualment després dels àpats abundants, després de la ingestió de begudes gasoses, en mastegar xiclet o simplement en persones…

És una malaltia que afecta els carboners, fogoners, etc, i apareix quan el carbó s’infiltra en el parènquima pulmonar on es diposita en grans quantitats

L’ examen de matèries fecals consisteix en la recollida d’una mostra de les deposicions evacuades, en general al llarg d’alguns dies, que posteriorment és observada directament, sotmesa a diverses reaccions químiques i analitzada microscòpicament En l’actualitat, l’examen de matèries fecals se sollicita bàsicament per detectar una esteatorrea o presència d’elevades quantitats de greix, sang, paràsits i quantitats importants de cèllules immunitàries, o, també, per a realitzar amb aquesta mostra un coprocultiu Per detectar una esteatorrea hom sollicita una mostra de…

És localitzat en un 60% dels pacients als illots pancreàtics i la resta al tub digestiu estómac i budell prim, productor de l’hormona somatostatina en quantitats exagerades Aquesta hormona inhibeix la secreció de totes les hormones gastrointestinals i com a conseqüència provoca diabetis mellitus , esteatorrea, litiasi biliar, hipoclorhídria gàstrica i d’altres trastorns El tractament és quirúrgic

Si es deu a lesions de la medulla espinal traumatismes, tumors, tabes, etc s’esdevé una bufeta espàstica per augment del seu to muscular si la lesió afecta la segona neurona motora o els nervis perifèrics traumatismes, polineuropatia, síndrome paraneoplàstica, etc s’esdevé la bufeta àtona , o mancada de to, que reté grans quantitats d’orina i obliga a la micció per sobreeiximent

L’àcid làctic es produeix en gran quantitats dintre dels músculs esquelètics i d’altres teixits sempre que la seva oxigenació sigui insuficient per a abastar les necessitats energètiques Aquestes circumstàncies tenen lloc quan hi ha collapse circulatori o hipòxia L’acidosi làctica també pot aparèixer en casos en què la hipòxia tissular no sigui aparent Aquesta malaltia té una etiologia molt diversa també hi ha casos en què és idiopàtica

És anomenada meteorisme o flatulència la distensió del tub digestiu deguda a l’acumulació de gasos a l’interior El tub digestiu acull diversos tipus de gasos, que es localitzen principalment a l’estómac i l’intestí gros L’estómac conté fonamentalment aire, que hi entra amb el bol alimentari i la deglució de saliva, i que se situa a la regió del fundus , on es forma una gran bombolla A l’intestí gros es troben, entre d’altres, gasos produïts per la descomposició del suc pancreàtic i gasos elaborats per la flora intestinal, és a dir, els bacteris que es localitzen a la llum intestinal, en…

Provoca una síndrome de deficiència mental i altres alteracions neurològiques Es transmet de manera autosòmica i recessiva Una prova de laboratori, fàcil de realitzar, permet d’obtenir-ne la diagnosi en el nadó i possibilita la instauració d’una dieta pobra en fenilalanina, a base de preparats proteics sintètics, que evita l’aparició dels símptomes de la malaltia Hom l’anomena també síndrome de Fölling en reconeixement a Ivar Asbjörn Fölling, metge noruec, que la descriví el 1934 i oligofrènia fenilpirúvica , per tal com s’acumulen en l’orina grans quantitats d’àcid fenilpirúvic…