Resultats de la cerca

És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida de diversos teixits o òrgans abdominals o pelvians, com l’intestí o la bufeta urinària, fins al conducte inguinal, un espai anatòmic que es localitza a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per sobre dels músculs de la zona L’hèrnia inguinal, que es manifesta amb l’aparició d’un bony desplaçable a l’engonal, sol presentar-se a partir de quinze anys d’edat, en general després de la realització d’esforços físics intensos Tanmateix, però, en molts casos és congènita, és a dir que ja existeix des del moment del naixement…

No és una veritable paràlisi, perquè el malalt, assegut, pot moure a voluntat les extremitats inferiors la deficiència radica en la pèrdua de l’ordenació dels moviments que intervenen en la realització automàtica de la funció ambulatòria Atesa aquesta alteració no paralítica, algú ha considerat l’abàsia com una apràxia de la marxa Gairebé sempre l’abàsia és acompanyada per l' astàsia aquesta combinació dels dos trastorns condueix a l’estat anomenat astàsia-abàsia

L’orientació diagnostica de les malalties i els trastorns del sistema endocrí es basa en l’estudi dels símptomes i els signes corresponents De vegades, les manifestacions són tan característiques que permeten d’establir la diagnosi amb força precisió Tanmateix, però, per a confirmar-les cal recórrer a la realització de proves diagnostiques molt diferents en cada cas Entre els estudis més sollicitats per a la diagnosi de les malalties del sistema endocrí cal destacar les proves de laboratori, les proves funcionals, els estudis radiològics, la gammagrafia i els exàmens visuals

La colitis ulcerosa constitueix un trastorn crònic de causa desconeguda, i habitualment de bon pronòstic, que es caracteritza per la inflamació i la presència de nombroses úlceres a l’intestí gros, inclòs el recte —l’última porció—, i que en general es manifesta entre 20 i 40 anys amb brots de diarrea, hemorràgies intestinals i elevació de la temperatura corporal La colitis ulcerosa ve acompanyada, sovint, de diversos trastorns, com ara anèmia hemolítica autoimmune, tromboembolisme pulmonar, lesions cutànies, inflamació de les articulacions, alteracions oculars, afeccions hepàtiques o càlculs…

La tenonitis és la inflamació d’un tendó i la tenosinovitis consisteix en la inflamació de la beina que l’envolta Aquests trastorns, molt freqüents, en general són deguts a la realització de moviments sobtats, intensos, repetits i poc habituals Es manifesten per l’aparició de dolor en intentar d’efectuar el mateix tipus de moviment que va provocar el trastorn El tractament de la tenonitis i la tenosinovitis consisteix a mantenir en repòs la zona afectada durant algunes setmanes, de manera que de vegades cal immobilitzar l’àrea amb diversos tipus d’embenats o fèrules ortopèdiques…

S’anomenen trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions que consisteixen en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat amb què ho fa, que generalment tenen repercussions en un aprofitament inadequat de l’estat de vigília El trastorn del son més habitual és l’insomni, és a dir, la impossibilitat d’agafar el son, la interrupció reiterada del son durant la nit o bé el fet de despertar-se unes quantes hores abans del que és habitual per a la mateixa persona amb la impossibilitat de tornar-se a adormir L’insomni sol cedir amb el tractament dels…

La hipocondria és un trastorn psíquic caracteritzat per una preocupació excessiva pels processos corporals i la convicció irracional que es pateix d’una malaltia o d’una disfunció d’un òrgan o sistema orgànic Aquesta convicció, però, és infundada perquè els símptomes que es manifesten no tenen com a base cap substrat anatòmic apreciable Especialment, els temes hipocondríacs són el càncer, les cardiopaties, les malalties de transmissió sexual i les pertorbacions digestives La hipocondria sol ésser relacionada amb d’altres trastorns psiquiàtrics, especialment l’ansietat, i, en una mesura…

La dèrmato-miositis és una malaltia del teixit conjuntiu que provoca alteracions inflamatòries als músculs i la pell Tot i que de vegades la diagnosi de la malaltia requereix pocs estudis complementaris, no ha de sorprendre que s’efectuïn exploracions diverses, ja que en alguns casos cal investigar la presència d’un càncer que acompanyi la malaltia Llavors el tractament del càncer pot guarir la dèrmato-miositis En general, el metge sollicita estudis, amb periodicitat, per controlar d’una manera adequada el tractament Així, pot saber quina és l’eficàcia dels medicaments prescrits i establir…

L’ ecografia és una tècnica diagnostica basada en la utilització d’ones ultrasonores, inoïbles per a l’oïda humana, que s’apliquen sobre l’organisme i es reflecteixen amb una intensitat directament proporcional a la densitat dels teixits sobre els quals incideixen El reflex o ressò d’aquestes ones sonores posteriorment és captat des de fora de l’organisme per un receptor especial i processat per un ordinador, que les enregistra i permet de confeccionar una imatge que correspon a l’arquitectura dels òrgans explorats segons la densitat dels teixits L’ ecografia abdominal , que és l’ecografia…

La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que provoquen dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-femoral Els factors causals són molt variats, perquè pot ésser originada per qualsevol trastorn que afecti les estructures integrants de l’articulació Entre les causes possibles, destaquen les inflamacions dels tendons i les bosses seroses properes, els trencaments musculars o tendinosos i la retracció de la càpsula articular Els trastorns que generen l’espatlla dolorosa se solen presentar en persones que passen de cinquanta anys, després de…