Resultats de la cerca

També presenta dolors i manifestacions neurovegetatives, generalment a les parts distals de les extremitats, acompanyats d’edema i d’eritema palmar i plantar juntament amb trastorns secretoris sialorrea, sudoració Produeix trastorns psíquics com són modificacions del caràcter infants malhumorats, rondinaires, depressió ansiosa i gran irritabilitat fins i tot pot esbossar un estat delirant o allucinatori Hom creu que es tracta d’una encefalitis, però se'n desconeixen l’etiologia i la patogènia És anomenada també eritema epidèrmic

Té un període d’incubació de 12 dies, asimptomàtic, seguit d’un període prodròmic de començament sobtat amb febre alta, cefalàlgies, vòmits, convulsions, raquiàlgies, dispnea, taquicàrdia i erupció prèvia en les zones de flexió Aquest període, de tres dies de duració, és seguit de l’aparició de l’exantema, després d’una millora de tota la simptomatologia L’exantema verolós, de predomini centrífug i monocíclic, evoluciona en forma de màcules, pàpules i vesícules umbilicades al cinquè dia reapareix la febre, i les vesícules es transformen en pústules, que, en dessecar-…

L’esgotament és seguit d’una disminució del pes corporal causat per la pèrdua d’aigua i sobretot de greix i de la temperatura El desequilibri metabòlic augmenta gradualment i pot arribar a produir la mort

Les fractures agafen el nom de l’os afectat, i la teràpia normal és la següent d’entrada cal procedir a la reducció de l’os trencat, i tot seguit cal mantenir aquesta reducció i immobilitzar generalment, durant 40 dies el membre o la part del cos que conté l’os fracturat, a vegades unint-lo amb una tija metàllica o clau o per altres procediments quirúrgics

Es caracteritza per un període d’apnea, seguit d’una sèrie de respiracions d’amplitud creixent i unes altres d’amplitud decreixent, per a acabar novament amb una pausa apneica Hom l’observa principalment en la urèmia, en la insuficiència cardíaca congestiva i en tots els processos que cursen amb anòxia del centre respiratori fou descrita per l’escocès Cheyne 1777-1836 i l’irlandès William Stokes 1804-78

Apareix generalment després dels 35 anys i pot afectar qualsevol òrgan, sobretot l’estómac de l’home i la mamella de la dona El tumor es desenvolupa per infiltració i destrucció dels teixits sans veïns Quan produeix metàstasi ho fa gairebé sempre per via limfàtica A més d’un seguit de símptomes locals, provoca, en general, hemorràgies, dolors forts i sobtats i, en estat avançat, caquèxia La terapèutica és la cirurgia precoç carcinoma

Bé que sovint la malaltia és congènita, hi ha nombrosos casos que són efecte de traumatisme obstètric o d’una infecció, o d’un procés encefàlic o meningític Llur assistència i els mètodes d’instrucció especials comprenen, ultra la dactilologia tradicional, nombroses tècniques de superació de la mudesa basades en el conreu de l’atenció, així com tota una gimnàstica imitativa, que se serveix de la vista i el tacte, que afecta els moviments del maxillar, de la glotis, dels llavis, de la llengua i del vel del paladar També hi ha tota una pràctica de lectura dels moviments labials Hom se serveix…

Les més conegudes són la malaltia de la son o tripanosomiasi africana i la malaltia de Chagas o tripanosomiasi americana La malaltia de la son , causada per Trypanosoma gambiense i T rhodesiense i transmesa per la picada i la contaminació d’una mosca tse-tse infectada, es caracteritza per l’aparició d’un xancre d’inoculació eritematós, seguit de limfadenopaties generalitzades, esplenomegàlia, paroxismes febrils amb erupció cutània i, després del primer any, afectació del sistema nerviós central amb manca d’expressió facial, d’interès i d’activitat i pertorbacions neurològiques…

Habitualment es presenta a la infantesa, durant l’adolescència o a l’inici de l’edat adulta, i es fa com més va menys freqüent amb els anys Hom distingeix bàsicament dues menes de migranyes la migranya clàssica o neurològica en què el quadre, que pot durar des de poques hores fins a dos dies, comença amb trastorns neurològics diversos alteracions de la visió o de la parla, hemiparèsia, parestèsies, etc i és seguit per cefalea hemicranial, nàusees i vòmits a vegades, les lesions neurològiques poden deixar seqüeles persistents i la migranya comuna en què les alteracions…

Els estudis angiogràfícs són les exploracions radiogràfiques de les artèries Com que la densitat dels teixits que componen les parets de les artèries i la sang no és prou diferent de la dels teixits que els envolten, per tal de poder veure en una radiografia la forma d’aquests òrgans cal introduir prèviament en la sang que hi circula per l’interior una substància de contrast, és a dir, una substància intensament radioopaca En general, per a realitzar un estudi angiogràfic, les substàncies radioopaques que s’utilitzen són solucions iodades Segons les artèries que hom vulgui explorar, hi ha…