Resultats de la cerca

L’ adhesivitat correspon a la capacitat dels microorganismes d’adossar-se i implantar-se en les superfícies de les cèllules o teixits d’altres organismes L’adhesivitat constitueix el mecanisme més important de què disposen els gèrmens en les fases inicials de la infecció, quan s’implanten en la superfície de les mucoses o de la pell de l’organisme humà Això no obstant, també és essencial perquè les colònies de bacteris es puguin establir, eventualment, als teixits interns Tots els agents infecciosos disposen de mecanismes o estructures que els permeten d’adherir-se, en general, a les…

L’exsudat que flueix per la superfície de la mucosa procedeix dels vosos i també d’una hipersecreció mucosa de les cèllules superficials i de les glàndules de la regió inflamada Els anomenats catarro nasal, faringi, bronquial, gàstric, intestinal , etc, són inflamacions de la mucosa nasal rinitis, faríngia faringitis, bronquial bronquitis, gàstrica gastritis, intestinal enteritis, etc

Pot ésser produïda per causes tòxiques, infeccioses, circulatòries, físiques o químiques La gangrena seca o momificació es produeix quan els indrets afectats són superficials i es deshidraten ràpidament per evaporació, per la qual cosa el desenvolupament dels bacteris és frenat Presenta dessecació, aspecte apergaminat i color violaci La gangrena humida té lloc quan no hi ha dessecació i es produeix infecció amb putrefacció bacteriana Les substàncies proteiques es transformen en una massa tova amb fetor, producció de gasos i un color verd brut La gangrega gasosa  o flegmó…

La fissura anal constitueix una erosió o un esquinçament dels teixits superficials del conducte anal, habitualment de forma lineal o allargada, que origina molt dolor sobretot al cap d’uns vint minuts de l’acte defecatori Moltes persones que pateixen d’una fissura anal intenten d’endarrerir tant com poden les defecacions, perquè els fa por el dolor que els provoquen Tanmateix, però, aquesta actitud és contraproduent, ja que, com més tensa es trobi la musculatura de la zona i més sòlida sigui la matèria fecal —pel fet de no ésser evacuada en el moment que n’hi ha més necessitat—,…

Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o de la…

L’impetigen és una infecció molt contagiosa de les capes superficials de la pell, causada per estreptococs i estafilococs Es manifesta amb la presentació de vesícules o butllofes que, en trencar-se, es cobreixen de crostes groguenques Tots els objectes que estiguin en contacte amb les lesions, com ara les tovalloles o la roba de llit, han d’ésser desinfectats convenientment, rentant-los amb aigua bullent per evitar el contagi a d’altres persones El líquid que surt de les lesions produïdes per l’impetigen conté gèrmens Així, cal tenir en compte que, si es toca el líquid, caldrà rentar-se les…

L’ adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles La grandària de les adenopaties és molt…

És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels…

La limfangièctasi intestinal és un trastorn poc freqüent caracteritzat per tres circumstàncies En primer lloc, per una alteració en l’estructura anatòmica dels vasos limfàtics que es troben a l’interior de la paret de l’intestí prim En segon lloc, per una pèrdua de proteïnes considerable, que des de la paret intestinal es projecten cap a la llum de l’intestí prim i són expulsades amb les matèries fecals I en darrer lloc, per un defecte en l’absorció de quilomicrons, unes partícules grasses que s’obtenen a partir de l’acció de les secrecions digestives sobre els aliments i que en aquests casos…