Resultats de la cerca

Cursa amb una anèmia intensa i amb una forta presència d’eritroblasts a la sang perifèrica És una malaltia infantil rara, però quan es presenta té sovint una evolució ràpidament fatal

Inicialment, la pell i el teixit cellular subcutani augmenten de gruix per la formació d’edema i s’endureixen més tard, s’atrofien Els dits es deformen i fins i tot poden produir-s’hi mutilacions

Es manifesten, en el moment del naixement o més tard, amb deformacions com, per exemple, sordesa, cardiopaties congènites, microcefàlia, cataractes, etc L’etiologia més important és la vírica, seguida de la tòxica, la radioactiva i la medicamentosa

Tot i que aquesta malaltia és congènita, les manifestacions clíniques, tret del color de l’orina, fosc, comencen tard Consisteixen en una progressiva afectació articular per dipòsits d’àcid homogentísic, que es manifesta per una limitació gradual de la mobilitat i, finalment, per anquilosi

És de pronòstic incert, puix que molt sovint el malalt triga anys a recuperar el moviment dels membres inferiors

De causa desconeguda, té una certa incidència familiar i sol començar abans dels 40 anys La lesió inflamatòria afecta tot el gruix de la paret del budell i determina la formació de granulomes i úlceres i, més tard, de fibrosi Evoluciona alternant períodes d’exacerbació amb diarrea crònica, dolor abdominal, febre, artritis, i pèrdua de pes i de la gana amb altres de calma relativa Les complicacions més freqüents són l’obstrucció, les fístules i els abscessos abdominals

Pot ésser congènit o adquirit El congènit, manifestat ja el primer mes de vida, és degut a una absència, possiblement total, del cos tiroide Els símptomes són cap voluminós, front estret, llavis gruixuts, llengua tumescent, boca salivosa, coll curt, cabells secs, mans i peus inflats, pell seca, circulació lenta, temperatura baixa i talla inferior a la normal nanisme L’infant aprèn a caminar molt tard, però no a parlar els seus òrgans sexuals resten infantils La mort sol sobrevenir al cap de 20 a 30 anys L' adquirit és conseqüència de lesions infeccioses tiroidals produïdes per la…

L’abscés dentari constitueix una cavitat anormal, encapsulada i plena de pus, localitzada als teixits que envolten l’arrel d’una dent El flegmó dentari és una inflamació dels teixits subjacents a la geniva, que es produeix com a complicació de l’abscés Ambdues alteracions solen ésser precedides per una caries dentària avançada, que permet l’arribada de bacteris a l’interior de la dent i dels teixits veïns Els abscessos i els flegmons dentaris han d’ésser tractats ràpidament, ja que els bacteris continguts es poden propagar a d’altres teixits i originar, per exemple, una artritis o una…

La càries dentària constitueix un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la desintegració progressiva de les peces dentals Aquesta alteració comença amb una petita erosió o un orifici sobre l’esmalt dentari, la capa de teixit compacte que cobreix la superfície exterior de les dents, i comporta, quan no es tracta adequadament, la formació d’una cavitat voluminosa a l’interior de la peça dental afectada i, finalment, tard o d’hora, la fragmentació Juntament amb la malaltia periodòntica, la càries constitueix la causa més freqüent de pèrdua de peces dentàries, ja que quan no…

És anomenat tumor maligne de fetge, càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa cellular capaç d’infiltrar-se pels teixits sans i reproduir-se a distància Al fetge es poden localitzar tumors malignes secundaris de càncers situats en d’altres òrgans com ara el pulmó o la mama De fet, aquests tumors secundaris són vint vegades més freqüents que els tumors primitius del fetge Al nostre medi els tumors malignes de fetge solen aparèixer en persones cirròtiques, de més…