Resultats de la cerca

Les malalties infeccioses poden originar una gran varietat de símptomes —és a dir, molèsties subjectives— i signes o manifestacions que es poden valorar de manera objectiva De fet, les malalties infeccioses poden originar una diversitat de manifestacions considerable i, per tant, només té sentit descriure-les segons cada infecció en concret Tanmateix, però, hi ha símptomes i signes que són molt característics de nombroses infeccions i es presenten en trastorns infecciosos molt diferents Entre aquests, cal destacar la síndrome febril, les adenopaties o adenomegàlies, l’…

L’ anàlisi de la secreció gàstrica o quimisme gàstric , consisteix en el mesurament de la quantitat d’àcid clorhídric que secreta la mucosa gàstrica d’una persona Per tal que el mesurament del quimisme gàstric sigui valorat correctament, la persona que se sotmet a la prova s’ha de presentar en dejú, sense haver pres medicaments —d’ençà d’un parell de dies enrere—, que en podrien interferir els resultats, i havent fet la nit abans un sopar líquid, tot plegat perquè l’estómac es trobi ben net Així, s’introdueix una sonda d’uns 120 cm de llargada a l’estómac, ja sigui a través de la cavitat…

Un altre tipus d’exàmens practicats molt sovint són les proves de funció renal , que consisteixen en una sèrie de determinacions efectuades en el plasma i l’orina, que indiquen l’eficàcia de les diverses funcions que realitzen els ronyons Les proves de funció renal més senzilles són les determinacions dels nivells plasmàtics d’urea i creatinina , que normalment s’inclouen en les anàlisis de sang rutinàries La urea i la creatinina són dues substàncies de rebuig que es produeixen en el metabolisme de les proteïnes i que el ronyó elimina constantment per tal de mantenir l’equilibri de la sang i…

L’ anàlisi d’esperma , espermograma , o seminograma és una prova que consisteix a analitzar al laboratori l’esperma ejaculada per a conèixer-ne les característiques químiques i les cèllules que conté Aquest mètode d’examen és útil per a valorar l’activitat elaboradora de semen, i és emprat especialment en la diagnosi de la infertilitat Proporciona informació, per tant, de la funció de tots els òrgans que participen en la formació del semen, sobretot dels testicles, les vesícules seminals i la pròstata El semen que es vol sotmetre a anàlisi es pot obtenir amb diverses tècniques Els mètodes més…

L’hidramni o polihidramni és una complicació de l’embaràs caracteritzada per una acumulació excessiva del líquid amniòtic en què es troba submergit el fetus a l’interior de l’úter Per bé que l’hidramni és un trastorn relativament freqüent, en la majoria dels casos no provoca alteracions importants ni modifica el procés de l’embaràs ni el part Tanmateix, però, quan la quantitat de líquid acumulat és molt important, pot causar un avançament prematur del part i d’altres complicacions que poden arribar a causar la mort del fetus Si una gestant sent un pes continuat a l’abdomen i nota que la seva…

Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…

Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals respiratòries, però les efectuades regularment són l’espirometria, la determinació de la capacitat de difusió i la…

La diagnosi de les malalties infeccioses s’efectua bàsicament esbrinant els antecedents personals de la persona que n’és afectada —que poden posar de manifest el contacte previ del pacient amb la font d’infecció—, valorant les característiques dels símptomes i els signes clínics, com ara l’estat general, la temperatura corporal, la localització de la inflamació, i comprovant si hi ha erupcions cutànies Això no obstant, quan aquests procediments senzills no són prou clars, com sol passar quan els processos infecciosos no són gaire característics, hom sollicita diverses proves diagnòstiques…

La gammagrafia renal és un mètode d’examen basat en l’ús de radioisòtops o isòtops radioactius, que consisteix en la representació gràfica de la intensitat amb què els ronyons capten i eliminen una substància radioactiva prèviament administrada Per a efectuar una gammagrafia s’administra una substància que emet radiacions gamma, o radioisòtop , i amb un dispositiu captador d’aquest tipus de radiacions, o gammacambra , es detecta la quantitat d’irradiació emesa per cada zona dels ronyons La gammacambra està connectada a un ordinador que interpreta els mesuraments efectuats i representa en un…

La medulla òssia és el principal òrgan hematopoètic i en molts trastorns hematologies convé de conèixer-ne l’estat per tal de saber la quantitat, la proporció i les característiques dels diversos tipus de cèllules que conté En aquest sentit, hom pot efectuar una aspiració medullar o una biòpsia de la medulla òssia L’ aspiració medullar és una tècnica senzilla, per bé que pot resultar una mica molesta Consisteix a introduir una agulla bastant fina en un os fàcilment accessible com l’estern, la cresta dels ossos ilíacs, les vèrtebres o, en el cas dels nounats, la tíbia Quan l’extrem de l’agulla…