Resultats de la cerca

Comprèn el coneixement del llibre en tots els seus aspectes els materials de què és format, la impressió, la relligadura i la venda Estudia també les biblioteques, llur història i tots els aspectes de la biblioteconomia

La noció estricta de document en diplomàtica clàssica coincidia amb la del terme diploma , el qual tenia, fonamentalment, un contingut jurídic Alguns diplomatistes amplien ja l’objecte d’estudi d’aquella ciència als actes administratius, de qualsevol mena resolucions, informes, notícies, inventaris, comptes i notes, etc Segons la noció pròpiament arxivística, són documents tots els escrits que constitueixen un fons d’arxiu segons aquest criteri, cal considerar que tot document té origen en una institució o persona jurídica —que n'és l’agent productor—, que està interessada a conservar i…

Deixant a part les seccions de reserva i els llibres rars de les biblioteques, que poden ésser ordenades de maneres diverses, els fons bibliogràfics han d’ésser agrupats per matèries Des dels temps antics fins als actuals, la història de la classificació bibliogràfica és un intent continuat de dividir sistemàticament els coneixements universals agrupant els temes que tenen relació o afinitat i excloent automàticament els que difereixen Moltes grans biblioteques d’Europa utilitzen sistemes propis de classificació, inspirats generalment en les classificacions filosòfiques del coneixement humà…

Amb la denominació immunitat , en el sentit més ampli, hom designa la capacitat que té l’organisme per fer front als agents microbians infecciosos i el conjunt de recursos de què disposa per a evitar les accions nocives del gèrmens, el desenvolupament dels quals en els diversos teixits pot causar diferents trastorns patològics, i fins i tot la mort de l’individu El sistema immunitari, encarregat d’aquesta missió, mitjançant mecanismes d’acció molt variats, generalment aconsegueix d’impedir o controlar el desenvolupament microbià a l’interior de l’organisme, per la qual cosa la major part de…

Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb…

Vida i obra Germà d’ Andreu de Bofarull Cursà els estudis primaris a Reus Havent impulsat la revista estudiantina El Hongo , el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper , que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 També feu crítica teatral en el diari El Sol  Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852, n’ordenà i n’inventarià l’arxiu de la biblioteca, fou membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, i setze anys arxiver de l’…

L’aparell respiratori disposa d’una sèrie de mecanismes de defensa que en redueixen la vulnerabilitat davant els agents externs Són uns mecanismes indispensables, ja que dins l’aparell respiratori diàriament penetra una gran quantitat d’aire que pot servir de vehicle de diversos agents nocius microorganismes, partícules o gasos que podrien causar alteracions en els mateixos teixits de l’aparell respiratori A més, als pulmons s’estableix una comunicació amb el medi extern, representat per l’aire, i el medi intern, representat per la sang consegüentment, els agents nocius que poguessin envair l…

Vida i obra Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’ Antoni Rubió i Lluch , dels quals fou deixeble Cursà els primers estudis al Collegi Miró i el segon ensenyament al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on coincidí amb Lluís Nicolau i d’Olwer i Ferran Valls i Taberner 1896-1902 Participà en el Primer Congrés Universitari Català 1903, ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants 1903 i en la Federació Escolar Catalana 1904 El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El 1907 es…