Resultats de la cerca

La neurona o cèllula nerviosa és una cèllula especialitzada capaç de generar una informació i transmetre-la d’un punt a un altre de l’organisme Un impuls nerviós mediatitza la informació, el qual és degut a una sèrie de canvis físics i químics en la superfície i l’interior de la cèllula Una característica especial de la neurona és que entre l’interior i l’exterior de la cèllula hi ha sempre una diferència de concentració d’ions positius i ions negatius Quan la cèllula es troba en repòs, és a dir, quan no transmet un impuls, al seu exterior hi ha una concentració de sodi superior, i a l’…

La suor és un líquid clar, de gust salat, secretat per les glàndules sudorípares És elaborada en les cèllules del glomèrul secretor de les glàndules sudorípares i travessa el conducte excretor fins que ateny la superfície de la pell A mesura que la secreció passa pel conducte de la glàndula, hi ha substàncies que poden ésser reabsorbides d’acord amb les necessitats de l’organisme Així, la composició de la suor es pot modificar segons les necessitats de cada circumstància La secreció drenada a l’exterior conté fonamentalment aigua, en la qual hi ha dissolts lactats, clorur sòdic i amoníac Una…

L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció…

La contracció i la relaxació de les fibres musculars cardíaques depenen d’estímuls de tipus elèctric, que es transmeten al llarg de les membranes cellulars i provoquen les modificacions assenyalades en les miofibrilles Aquests estímuls depenen de les càrregues elèctriques existents en les superfícies interna i externa de la membrana cellular, és a dir, de la concentració d’ions, que són àtoms o molècules amb càrregues elèctriques positives i negatives presents en el líquid intracellular i extracellular Entre els diversos ions que intervenen en aquest procés, cal destacar-ne uns amb càrrega…

Els ronyons intervenen també en la regulació de la formació d’hematies o glòbuls vermells de la sang, les cèllules transportadores de l’oxigen El ronyó intervé en aquest procés mitjançant la producció d’una substància anomenada eritrogenina o factor renal eritropoètic FRE Per mecanismes no ben coneguts, l’aparell juxtaglomerular del ronyó elabora aquesta substància quan la sang que circula per les seves artèries té una concentració escassa d’oxigen El FRE elaborat passa a la sang i actua sobre l’ eritropoetinogen , una substància elaborada pel fetge i que habitualment es troba en la sang El…

El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèllules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu Les cèllules musculars cardíaques en realitat són semblants a les cèllules que constitueixen els músculs esquelètics, però amb la diferència fonamental que no es contreuen voluntàriament Es tracta d’unes cèllules de forma cilíndrica i allargassada que presenten característiques particulars Cada cèllula disposa d’una membrana, anomenada sarcolemma , a l’interior de la qual hi ha uns components semblants als de les altres cèllules orgàniques, com ara nucli,…

Els reflexos són una de les formes a través de les quals es duen a terme les funcions nervioses Constitueixen respostes motores que s’efectuen de manera involuntària davant un determinat estímul sensitiu o sensorial Hi ha reflexos més o menys complicats el més simple és l’anomenat reflex espinal , és a dir, el que és controlat a la medulla espinal El reflex espinal més simple és el reflex monosi nàptic o miotàtic , efectuat per l’acció de dues úniques neurones, una d’elles sensitiva i l’altra motora, entre les quals hi ha una sola sinapsi La neurona sensitiva forma part d’un receptor nerviós…

L’activitat cardíaca constant impulsa una quantitat variable de sang a l’interior del sistema circulatori, el volum de la qual depèn fonamentalment de la rapidesa amb què se succeeixen els batecs cardíacs i del volum de sang que el cor impulsa envers l’arbre arterial en cadascun d’ells Així, segons aquestes variables, s’estableixen uns valors determinats especialment per tal de poder mesurar el funcionament cardíac tant en condicions normals com en condicions patològiques S’anomena freqüència cardíaca el nombre de vegades que el cor es contreu en un minut En circumstàncies normals, aquesta…

La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…

La resposta immunitària humoral es basa en l’acció dels limfòcits B, que, transformats en cèllules plasmàtiques , produeixen molècules proteiques denominades anticossos Els limfòcits B, com també els limfòcits T, tenen la propietat de respondre específicament contra un determinat antigen de fet, en la superfície d’aquestes cèllules, que circulen per tot l’organisme, hi ha exposats els anticossos que són capaços d’elaborar a l’espera d’entrar en contacte amb l’antigen corresponent D’ençà de la primera època de la vida, cada limfòcit es prepara per actuar contra el seu antigen específic, encara…