Resultats de la cerca

La formació reticular és una estructura situada longitudinalment al llarg de la part central del tronc encefàlic Es compon d’una gran quantitat de neurones amb axons curts que estableixen nombroses sinapsis tot formant una xarxa Aquesta estructura rep moltes connexions i condiciona el nivell d’activitat general de l’organisme Les neurones de la formació reticular reben connexions de totes les vies sensitives, l’escorça cerebral, el cerebel i els nuclis grisos de la base Aquestes neurones integren tots els impulsos rebuts i envien connexions al tàlem, que enllaça amb l’escorça cerebral i les…

Per tal de poder regular les funcions de l’organisme, el sistema nerviós ha d’enregistrar tota mena d’estímuls, tant interns com externs Aquests estímuls són enregistrats per receptors nerviosos , unes estructures especialitzades a transformar una energia determinada en un impuls nerviós transmissible D’altra banda, les vies sensitives constitueixen les estructures nervioses que recullen i transmeten els impulsos nerviosos procedents dels receptors fins que originen una sensació conscient En l’organisme hi ha molts tipus de receptors nerviosos, sensibles a estímuls diferents En la pell es…

L’ erecció és el procés de modificació de la grandària, la consistència i l’orientació del penis En situació de repòs, el penis és un òrgan flàccid que se situa per davant de l’escrot amb el gland en la seva part més baixa Amb el procés d’erecció, el penis creix, especialment en longitud, esdevé rígid i s’alça cap endavant, de manera que el gland queda situat més amunt de l’arrel En definitiva, en estat d’erecció el penis adquireix les característiques necessàries per a realitzar el coit L’estat del penis, en situació de flaccidesa o d’erecció, depèn del grau de repleció sanguínia dels seus…

La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…

El sistema nerviós vegetatiu regula el funcionament dels òrgans interns, de manera involuntària i inconscient La seva estructura de funcionament és similar a la de la resta del sistema nerviós l’estat de l’activitat visceral i els processos metabòlics és detectat per receptors especials que transmeten la informació a uns determinats centres del sistema nerviós central Integrant els diversos impulsos rebuts, aquests centres nerviosos transmeten al seu torn impulsos nerviosos als òrgans interns per regular-ne la funció A les vísceres de l’organisme es troben distribuïts una gran diversitat de…

La funció del pàncrees comprèn dos aspectes molt diferents D’una banda, té una funció exocrina, és a dir, de secreció externa, ja que hi elabora substàncies que formen part dels sucs digestius que se secreten a l’intestí prim, com ja es detalla en el capítol dedicat a l’aparell digestiu De l’altra, té una funció endocrina important, ja que elabora dues hormones la insulina i el glucagó La insulina és una hormona proteica formada per 51 aminoàcids, elaborada per les anomenades cèllules β, situades en unes acumulacions cellulars pancreàtiques que reben el nom d’ illots de Langerhans , que estan…

La respiració s’adapta a les necessitats de l’organisme i s’adequa al consum d’O 2 i a la producció de CO 2 als teixits cada moment Aquesta acció reguladora és realitzada pel centre respiratori , format per un conjunt de cèllules nervioses situades al tronc encefàlic, que adapta la ventilació alveolar a les necessitats orgàniques per tal de mantenir dins uns límits estrets, però gairebé constants, la concentració d’O 2 i CO 2 en la sang En realitat, el centre respiratori és constituït per tres nuclis nerviosos l’àrea de ritmicitat medullar, l’àrea apnèustica i l’àrea pneumotàxica L’ àrea de…

Quan l’impuls nerviós arriba a l’extrem d’un axó, es transmet a una altra neurona Però la transmissió no s’estableix per contacte directe, sinó que es realitza a través d’un mecanisme bioquímic que té lloc en una estructura constituïda per la neurona emissora i la receptora, anomenada sinapsi La sinapsi amplifica el senyal que arriba per l’axó i permet que cada neurona pugui transmetre dades a nombroses neurones, de vegades més de deu mil El mecanisme també permet que una cèllula pugui rebre estímuls conjunts de moltes altres cèllules, en alguns casos més de mil Hi ha diversos…

La somatotropina , o STH , denominada hormona del creixement , o HC , també coneguda com GH per les inicials de la seva denominació anglesa growth hormone , correspon a una proteïna secretada per la hipòfisi anterior, o adenohipòfisi Es tracta d’una hormona que actua sobre tot l’organisme, amb una acció anabòlica, és a dir, afavoridora de la formació de teixits Així, entre altres accions, facilita el transport dels aminoàcids a l’interior de la cèllula, perquè es puguin incorporar a les proteïnes, alhora que mobilitza els àcids grassos dels dipòsits de greix i redueix la síntesi…

L’elaboració d’hormones esteroides suprarenals està regulada per diferents mecanismes, ja que el procés de regulació dels glucocorticoides i els andrògens és completament diferent de la dels mineralocorticoides La producció de glucocorticoides i andrògens es troba sota la influència de la corticotropina , o ACTH , hormona que secreta l’adenohipòfisi, o hipòfisi anterior, estimulada pel factor alliberador de corticotropina , o CRF , produït per l’hipotàlem Així, per l’acció de l’ACTH, la capa fasciculada i la reticular de l’escorça suprarenal s’engruixeixen, augmenta la vascularització i s’…