Resultats de la cerca

La immunitat adaptativa , adquirida o específica consisteix en un conjunt de mecanismes defensius que es desenvolupen per actuar concretament contra cada un dels agents microbians que, al llarg de la vida, aconsegueixen de superar les primeres barreres protectores, és a dir, les que desenvolupen els mecanismes de la immunitat inespecífica En aquest cas, alguns elements del sistema immunitari reconeixen un determinat agent com a estrany, prenent per base un —o més d’un— element estructural, que generalment es denomina antigen, i activen una sèrie de mecanismes cellulars i humorals per a…

El sistema nerviós vegetatiu regula el funcionament dels òrgans interns, de manera involuntària i inconscient La seva estructura de funcionament és similar a la de la resta del sistema nerviós l’estat de l’activitat visceral i els processos metabòlics és detectat per receptors especials que transmeten la informació a uns determinats centres del sistema nerviós central Integrant els diversos impulsos rebuts, aquests centres nerviosos transmeten al seu torn impulsos nerviosos als òrgans interns per regular-ne la funció A les vísceres de l’organisme es troben distribuïts una gran diversitat de…

S’anomenen cèllules immunitàries totes les que participen d’una manera o d’una altra en els mecanismes de defensa orgànica, ja sigui reconeixent els agents agressors i originant diverses reaccions humorals o bé actuant directament en la destrucció dels microbis Bàsicament, totes aquestes cèllules són cèllules sanguínies, els anomenats glòbuls blancs o leucòcits , per bé que no solament es troben en l’espai intravascular sinó que també accedeixen pràcticament a tots els teixits de l’organisme fins i tot algunes cèllules immunitàries romanen en teixits específics, com per exemple la pell, i hom…

La resposta immunitària cellular és realitzada bàsicament pels limfòcits T , és a dir els limfòcits que, partint de la medulla òssia en la primera època de la vida, es diferencien i maduren dins el tim En realitat, es diferencien diversos tipus de limfòcits T Les funcions d’alguns són actualment ben conegudes, mentre que les d’altres no han estat del tot determinades Els limfòcits T4 , per exemple, compleixen diversos papers primordials en la resposta immunitària, ja que són els que la inicien Realment, l’activitat específica de cada limfòcit ja està determinada d’ençà de la diferenciació, en…

El cervell és l’òrgan superior del sistema nerviós central, que controla tota l’activitat de l’organisme i n’ordena el funcionament i la conducta humans Aquestes activitats es duen a terme a les seves neurones per mitjà de mecanismes que només són parcialment coneguts A més, si bé la forma, la connexió i la localització topogràfica de les neurones és determinada genèticament, el funcionament cerebral s’adapta a les necessitats concretes de cada ésser humà Així, el sistema nerviós no empra totes les neurones i les fibres contingudes en el cervell L’aprenentatge provoca que es reprimeixin…

La contracció i la relaxació de les fibres musculars cardíaques depenen d’estímuls de tipus elèctric, que es transmeten al llarg de les membranes cellulars i provoquen les modificacions assenyalades en les miofibrilles Aquests estímuls depenen de les càrregues elèctriques existents en les superfícies interna i externa de la membrana cellular, és a dir, de la concentració d’ions, que són àtoms o molècules amb càrregues elèctriques positives i negatives presents en el líquid intracellular i extracellular Entre els diversos ions que intervenen en aquest procés, cal destacar-ne uns amb càrrega…

Des de la fecundació fins al naixement, l’embaràs passa per diverses fases, que se solen agrupar en tres etapes estadi germinatiu, estadi embrionari i estadi fetal L’ estadi germinatiu comença amb la fecundació i conclou en el moment que l’ou humà s’implanta a la paret de l’úter L’ estadi embrionari s’inicia en el moment de la implantació i acaba al final del segon mes, quan l’embrió ja disposa de tots els òrgans propis de l’ésser humà L’ estadi fetal , que segueix immediatament l’anterior, és una etapa de maduració del fetus, durant la qual els òrgans prèviament formats acaben de conformar-…

Els aliments entren a l’intestí prim en forma de quim, és a dir, parcialment digerits i aglomerats en una massa gairebé líquida Tanmateix, però, la matèria que surt de l’intestí prim per entrar al gros, o matèria fecal , és una massa semilíquida, en bona mesura des-mineralitzada, i que conté bàsicament aigua, restes cellulars, bacteris morts, aliments no digeribles com la cellulosa i petites proporcions d’hidrats de carboni, lípids i proteïnes Aquesta modificació substancial del quim en matèria fecal és deguda bàsicament a dues circumstàncies D’una banda, al fet que l’intestí prim rebi les…