Resultats de la cerca

L’aparell digestiu realitza una funció bàsica, ja que l’activitat que desenvolupa permet que l’organisme obtingui les diverses substàncies nutritives que li proporcionen l’energia necessària per a mantenir el metabolisme i realitzar els moviments, com també els materials plàstics destinats a constituir els diversos teixits, tant en el creixement com en la regeneració constant En l’obtenció i l’aprofitament de les substàncies nutritives cal posar en funcionament una sèrie de processos que comencen amb un acte voluntari, la recerca mateixa i la ingestió dels aliments, però que posteriorment es…

El fetge és una víscera indispensable per a l’organisme, ja que a més d’encarregar-se de l’elaboració i la secreció de la bilis, intervé directament o indirectament en gairebé la totalitat dels processos metabòlics Esquemàticament, les funcions principals que corresponen a aquest òrgan, a part les ja esmentades elaboració i secreció de bilis, inclouen el processament i l’emmagatzemament dels hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids absorbits al tub digestiu la metabolització de nombroses hormones la depuració de nombrosos elements que conté la sang, i l’eliminació, a través de les…

Les glàndules paratiroides tenen com a funció bàsica secretar hormona paratiroidal , denominada també parathormona o PTH A través de la seva secreció hormonal, actuen en la regulació dels nivells sanguinis de calci i fosfats, elements que intervenen en múltiples reaccions orgàniques i els nivells dels quals cal mantenir dins uns certs límits i en una proporció correcta, per tal que puguin ésser aprofitats adequadament Per exemple, el calci present en la sang és un element indispensable en el procés d’hemostàsia, o formació dels coàguls sanguinis, i està involucrat en l’activitat…

Amb la denominació immunitat , en el sentit més ampli, hom designa la capacitat que té l’organisme per fer front als agents microbians infecciosos i el conjunt de recursos de què disposa per a evitar les accions nocives del gèrmens, el desenvolupament dels quals en els diversos teixits pot causar diferents trastorns patològics, i fins i tot la mort de l’individu El sistema immunitari, encarregat d’aquesta missió, mitjançant mecanismes d’acció molt variats, generalment aconsegueix d’impedir o controlar el desenvolupament microbià a l’interior de l’organisme, per la qual cosa la major part de…

Des de la fecundació fins al naixement, l’embaràs passa per diverses fases, que se solen agrupar en tres etapes estadi germinatiu, estadi embrionari i estadi fetal L’ estadi germinatiu comença amb la fecundació i conclou en el moment que l’ou humà s’implanta a la paret de l’úter L’ estadi embrionari s’inicia en el moment de la implantació i acaba al final del segon mes, quan l’embrió ja disposa de tots els òrgans propis de l’ésser humà L’ estadi fetal , que segueix immediatament l’anterior, és una etapa de maduració del fetus, durant la qual els òrgans prèviament formats acaben de conformar-…

La immunitat innata , natural o inespecífica correspon a una sèrie de mecanismes defensius presents ja en el naixement, que constitueixen les primeres barreres de protecció davant els agents infecciosos Els mecanismes de la immunitat inespecífica, doncs, són destinats fonamentalment a impedir l’entrada d’elements estranys en l’organisme, o bé a destruir-los en les primeres fases de la invasió, controlant-ne el desenvolupament abans que no hi causin alteracions En la immunitat innata intervenen molts mecanismes defensius, alguns dels quals ja han estat descrits detalladament en altres apartats…