Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
dinàmica atmosfèrica

dinàmica atmosfèrica . Pressions mitjanes al nivell del mar pel gener i pel juliol (en mm): A, altes pressions; D, baixes pressions (les fletxes blanques indiquen els vents de l’oest, de latituds mitjanes; les negres, els vents de l’est, de latituds baixes)
Meteorologia
Geografia
Conjunt de tots els mecanismes dinàmics que d’una manera o d’una altra dirigeixen la circulació general atmosfèrica i hi participen.
Des de la fi del decenni del 1940 hi ha hagut una gran renovació i avenç en les teories que fan referència a tots els moviments atmosfèrics a gran escala Antigament hom creia que els factors tèrmics gaudien d’un predomini exclusiu actualment, per contra, aquesta teoria ha estat substituïda per una altra que considera justament els factors de tipus dinàmic com els que tenen un paper primordial a l’hora de regir la circulació i que la repartició horitzontal de les temperatures en una gran part de l’atmosfera és la conseqüència, i no pas la causa, d’aquesta circulació general L’oceanògraf i…
paràmetre de Coriolis
Geografia
Component de l’acceleració de Coriolis de més pes en les equacions de la dinàmica marina que és designada generalment per la lletra f = 2 W sin f, on W és la velocitat angular de la Terra i f és la latitud.
A les latituds mitjanes, f és de l’ordre de 7×10 - 5 s - 1
termoclina estacional
Geografia
Capa en la qual hi ha el valor màxim del gradient vertical de temperatura, que es desenvolupa durant l’estiu a les latituds temperades i que se situa a una fondària variable (entre 10 i 100 m al mar i a menor fondària en masses d’aigua menys extenses).
A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat…
massa d’aire
Meteorologia
Geografia
Volum molt gran d’aire les propietats físiques del qual són relativament uniformes; assoleix una extensió horitzontal de diversos centenars de quilòmetres.
La relativa uniformitat de propietats temperatura, gradient tèrmic, humitat és originada durant un període d’uns quants dies, quan una mateixa massa d’aire, sotmesa a pressions altes i gairebé estacionàries, resta situada sobre una regió determinada, dita font de massa d’aire Un equilibri entre les propietats superficials i les de la massa és establert d’aquesta manera Quan la massa d’aire primària deixa la regió on s’origina, el seu equilibri és pertorbat i adquireix propietats de les superfícies sobre les quals es desplaça, més abundantment segons la durada de la trajectòria, amb la qual…
règim polar
Meteorologia
Geografia
Règim caracteritzat per les baixes temperatures anuals; només tres o quatre mesos tenen les temperatures mitjanes superiors als zero graus.
regió
Geografia
Dret administratiu
Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies (clima, producció, topografia, administració, etc.).
En llatí, regio era un terme administratiu, que a partir d’August designava indistintament un districte urbà de Roma o una divisió d’Itàlia, la metròpoli, que així no es confonien amb les provinciae sotmeses Els científics han defugit aquest sentit, sense que s’hagin entès sobre l’extensió territorial del concepte, que oscilla entre la mida continental o oceànica que li assignen els biòlegs vuit o deu regions en tot el món, abans anomenades regnes florístics o faunístics, i la mida local de les regions geològiques, que constitueixen l’objecte de monografies exhaustives En geografia, les…
balanç de calor
Ecologia
Geografia
Avaluació de les diferents entrades i sortides d’energia que té la Terra i que en determinen el clima.
La principal entrada d’energia procedeix del Sol en forma de longitud d’ona curta d’entre 0,2 i 4 micres L’equilibri energètic a l’oceà és determinat per les diferents entrades i sortides d’energia que es poden considerar Definint una taxa de calor Q W/m 2 feta sobre la mitjana d’un any, s’ha determinat una equació que relaciona aquestes entrades i sortides d’energia Q t =Q s +Q b +Q h +Q e +Q v , essent Q t la taxa total d’energia guanyada o perduda per una massa d’aigua a l’oceà, Q s la taxa d’energia entrant procedent del Sol, Q b la taxa d’energia sortida de l’oceà per radiació d’ona…
clima

Mapa climàtic del món
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Conjunt de condicions normals que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat i que són definides pels valors mitjans dels diferents elements climàtics, llurs valors extrems i la freqüència o durada dels fenòmens atmosfèrics durant un període de temps molt llarg.
Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…
aigua central
Geografia
Massa d’aigua que ocupa una regió dels oceans limitada entre la termoclina estacional (o la superfície del mar a l’hivern) i l’aigua intermèdia, entre les latituds mitjanes d’ambdós hemisferis.
Les aigües centrals es caracteritzen per una combinació de temperatura i salinitat, que varia en el gruix de la massa d’aigua, de manera que les temperatures i salinitats altes queden en la part superior i disminueixen en augmentar la fondària Es distingeixen les aigües centrals de l’Atlàntic nord en anglès, NACW , de l’Atlàntic sud SACW , del Pacífic nord NPCW , del Pacífic sud SPCW , de l’Índic ICW , etc
climatologia agrícola
Meteorologia
Geografia
Estudi del clima en funció de les exigències climàtiques de les plantes de conreu per tal de conèixer les condicions mitjanes que els són més favorables o més desfavorables, havent compte de llur cicle vegetatiu.
Hom estudia sobretot els elements climàtics pluges, temperatures, insolació en relació amb els períodes crítics de les plantes floració, fructificació, maduració, etc per afavorir-ne el creixement i preveure els canvis sobtats que poden afectar els rendiments i la qualitat dels productes conreats