Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
balanç de calor
Ecologia
Geografia
Avaluació de les diferents entrades i sortides d’energia que té la Terra i que en determinen el clima.
La principal entrada d’energia procedeix del Sol en forma de longitud d’ona curta d’entre 0,2 i 4 micres L’equilibri energètic a l’oceà és determinat per les diferents entrades i sortides d’energia que es poden considerar Definint una taxa de calor Q W/m 2 feta sobre la mitjana d’un any, s’ha determinat una equació que relaciona aquestes entrades i sortides d’energia Q t =Q s +Q b +Q h +Q e +Q v , essent Q t la taxa total d’energia guanyada o perduda per una massa d’aigua a l’oceà, Q s la taxa d’energia entrant procedent del Sol, Q b la taxa d’energia sortida de l’oceà per radiació d’ona…
illa de calor
Meteorologia
Geografia
Increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en contrast amb la perifèria (espais urbans o rurals circumdants), que s’esdevé especialment en hores nocturnes, amb vent en calma i cel clar.
Les causes d’aquesta anomalia tèrmica són la calor antròpica, la manca d’humitat pel fort escorriment d’aigües que hi ha pel clavegueram i el mur que fan les edificacions Ultra els canvis meteorològics que es produeixen, aquest fenomen fa que, a les ciutats, determinades espècies es desenvolupin millor que en l’ecosistema circumdant Estudis fets a Catalunya, dirigits per Javier Martín Vide i iniciats l’any 1985, coincideixen amb els realitzats en altres països i assenyalen que les ciutats de més de 10000 habitants solen presentar aquest fenomen Segons la ciutat, o fins i tot…
digitació salina
Geografia
Estructura hidrodinàmica que es pot produir en la zona de contacte de dues masses d’aigua de diferents temperatures i salinitats que es troben superposades, figurant la més salada i calenta per sobre de l’altra, relativament menys salada però més freda.
L’aigua salada de sobre, en perdre més de pressa la calor que no la sal doble difusió, esdevé més densa que la de sota i es produeixen inestabilitats i poden generar-se columnes d’aigua que davallen penetrant en la capa de sota Igualment, l’aigua de sota que es troba a la superfície de contacte guanya calor més de pressa que no pas la sal, per la qual cosa esdevé menys densa que la de sobre, i pot pujar en columnes, penetrant en la capa de dalt En les columnes, l’augment de la relació superfície de contacte/volum fa que el procés d’intercanvi diferencial pugui accelerar-se, i…
polínia
Geografia
Zona de mar extensa lliure de glaç inclosa al bell mig de la coberta hivernal de glaç marí.
Aquestes estructures marines de les zones polars constitueixen forats efectius d’intercanvi d’energia entre l’atmosfera i l’oceà, de manera que l’aigua s’hi pot refredar intensament En les polínies que es produeixen tocant a la costa de l’Antàrtida, per acció del fort vent terral que arrossega mar endins el glaç marí que es va formant, l’aigua cedeix a l’atmosfera la calor latent de congelació i s’enriqueix en sals En les polínies de mar oberta, sobre batimetries de l’ordre de 2 000 m, la calor es perd per conducció i convecció L’aigua refredada a la superfície s’…
termoclina estacional
Geografia
Capa en la qual hi ha el valor màxim del gradient vertical de temperatura, que es desenvolupa durant l’estiu a les latituds temperades i que se situa a una fondària variable (entre 10 i 100 m al mar i a menor fondària en masses d’aigua menys extenses).
A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la…
capa de barreja
Geografia
Capa situada entre la superfície de l’oceà i una profunditat que oscil·la entre els 25 i els 200 m, en la qual la densitat és aproximadament constant.
Tres factors claus en determinen la fondària i l’evolució temporal el vent, els fluxos verticals de calor i els corrents oceànics Aquests elements fan que la seva profunditat sigui poc homogènia horitzontalment i variï estacionalment i amb la latitud
remolí de mesoescala
Geografia
Massa d’aigua oceànica amb moviment giratori i amb un diàmetre que oscil·la entre els 10 i els 250 km segons el mar on es troba.
És l’equivalent oceànic a l’anticicló i la depressió atmosfèrica, però de dimensions molt més reduïdes Tenen una forta tendència a desplaçar-se cap a l’oest, i poden recórrer grans distàncies Tenen un paper cabdal en el transport d’aigua i calor
convergència intertropical
Geografia
Zona de confluència dels vents del NE i SE que té una dependència estacional i que generalment està associada amb la zona de més temperatura superficial de la mar (zona equatorial).
Durant l’estiu de l’hemisferi sud, aquesta zona es troba desplaçada cap al S mentre que durant l’estiu de l’hemisferi nord se situa més cap al N Al llarg de tota la zona es produeixen fortes ascensions de masses d’aire, que generen núvols de tipus cumulonimbus, la qual cosa representa un important mecanisme de distribució de calor cap a la troposfera a latituds baixes
Charles Cagniard de la Tour
Física
Geografia
Físic i enginyer geògraf francès, baró de Cagniard de la Tour.
Estudià la ressonància, la vibració i l’acció de la calor i de la pressió sobre els líquids Inventà la sirena 1819, i demostrà que el so és produït per vibracions regulars d’un medi líquid o gasós Experimentà que, més enllà d’una certa temperatura, un líquid contingut en un recipient hermèticament tancat es pot transformar íntegrament en vapor Determinà les temperatures i les pressions crítiques de l’èter i de l’alcohol
diagrama T-S
Geografia
Diagrama usat en oceanografia descriptiva que té la salinitat sobre l’eix de les abscisses i la temperatura (generalment la potencial) sobre l’eix de les ordenades.
La temperatura i la salinitat són propietats conservatives de l’aigua de mar són determinades pel clima local, a través dels intercanvis de calor i aigua amb l’atmosfera, i lluny d’aquesta, aquestes propietats només es poden canviar per barreja amb aigües veïnes Com que no totes les combinacions de temperatura i salinitat són possibles en l’aigua de mar natural, tota mostra d’aigua no superficial queda perfectament identificada per la seva temperatura i salinitat com un punt en el diagrama T-S En aquests diagrames s’hi poden superposar les corbes de…